1945

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Hongria, 2017
    Director: Ferenc Török
    IntèrpretsPéter Rudolf, Tamás Szabó Kimmel, Dóra Sztarenki, Bence Tasnádi, Ági Szirtes,József Szarvas, Eszter Nagy-Kálózy, Iván Angelus
    Gènere: drama
    Durada: 91 minuts
    Idioma: hongarès

    Sinopsi


    Un sufocant dia d’agost de 1945, els habitants d’un poble es preparen per al casament del fill d’un funcionari de l’ajuntament. Mentrestant, dos jueus ortodoxos arriben a l’estació de tren portant dues misterioses caixes. El funcionari tem que els homes siguin fills dels jueus que van ser deportats, que vénen a reclamar les propietats que ara tenen ells de manera il·legal, perdudes pels seus amos durant la 2a Guerra Mundial. Altres vilatans tenen por que vinguin més supervivents i que aquests representin una amenaça per a les terres i les possessions que ara reclamen com a seves.

  • L’impossible retorn a la normalitat

    12 d’agost de 1945. En un petit poble hongarès, tot sembla esdevenir-se amb una aparent calma quotidiana: es prepara un casament, el tren arriba a l’estació amb puntualitat i els veïns intenten combatre com poden la calor canícular. Podria ser un dia qualsevol, però no ho és. Primer perquè per la ràdio sabem que els Estats Units acaben de llançar la 2a bomba atòmica sobre Nagasaki, i per tant, la 2a Guerra Mundial encara no ha acabat definitivament. Després, perquè un escamot de l’exèrcit roig patrulla permanentment pel poble hongarès, supervisant els moviments de tothom i començant “de facto” el control territorial dels països que acabaran sota la influència del règim soviètic. I finalment perquè del tren que acaba d’arribar a l’estació, en baixen un pare i un fill jueus amb unes misterioses caixes que seran el detonant del trencament de la fràgil i aparent quotidianitat de la vil·la.

    Amb aquest prometedor punt de partida arrenca “1945”, el film de l’hongarès Ferenc Torok que suposo una nova oportunitat de descobrir a les nostre pantalles una altra mostra de la fructífera onada de cineastes hongaresos que segueixen l’estel·la de Laszlo Nemes (“El hijo de Saul”) o Ildiko Enyedi (“En cuerpo y alma”), totes dues vistes al Truffaut. Com en aquests dos precedents, el film de Torok destaca primer de tot per la seva impecable factura formal: rodada amb una extraordinària fotografia en blanc i negre -que recorda poderosament la de “La cinta blanca” de Michael Haneke- i posseïdora d’una cadència narrativa perfectament ajustada al in crescendo dramàtic amb el que estan explicats els esdeveniments.

    És curiós que el plantejament de la pel·lícula remeti a dos títols tant diferents pel que fa a l’època i al gènere com “Conspiración de silencio”, de John Sturges o “El tren de las 3:10” de Delmer Daves. Amb la primera connecta en aquesta idea de la complicitat col·lectiva que manté l’status quo en un fals equilibri i que es veu trencada per l’arribada d’un estrany, reforçada a més perquè aquesta arribada es produeix en els dos casos amb un tren. Amb la segona comparteix una capacitat per mantenir la tensió dramàtica amb notable efectivitat, amb el tren també com a element clau de connexió externa de la comunitat.

    Però darrera l’epidermis d’una situació específica, Ferenc Torok planteja un gran tema, possiblement poc tractat pel cinema en relació a la seva rellevància, com és la impossibilitat de tornar a la normalitat o, dit d’altra manera, a la situació social i humana prèvia a un conflicte bèl·lic. Els jueus que tornen al petit poble hongarès són el detonant que posa de manifest els secrets, els pecats, les mentides, les enveges, les traicions, les venjances, en definitiva, el seguit de misèries humanes que la guerra i les seves conseqüències han portat a aquella comunitat. Ferenc Torok explica una de les milers de microhistòries de cada poble, de cada barri, de cada ciutat que ha patit el drama d’una guerra tan terrible com la 2a Guerra Mundial, i hi apareixen tots els perfils humans: de l’aprofitat al penedit, del poderós a l’humil, del pobre d’esperit al salvatge, del covard a l’heroi anònim, de l’hipòcrita al còmplice necessari. I en el fons, “1945” és una gran pel·lícula sobre l’Holocaust quan l’Holocaust ja havia acabat. La seva concisió narrativa, la seva humiltat i manca de pretensions i la seva bellesa formal la converteixen en una petita gran sorpresa d’aquest primer trimestre cinematogràfic de 2018.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho