Alabama Monroe

Comparteix-ho

alabama

  • Informació


    The broken circle breakdown
    Bèlgica, 2012.

    Director: Felix Van Groeningen.
    Intèrprets: Veerle Baetens, Johan Heldenbergh, Nell Cattrysse, Geert Van Rampelberg.
    Durada: 112 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Flamenc.

    Sinopsi


    El film narra la història d’amor entre Elise i Didier. Ella té una botiga de tatuatges; ell toca el banjo en una banda. És amor a primera vista, malgrat les seves diferències. Ell parla; ella escolta. Ell és ateu i un ingenu romàntic. Ella té una creu tatuada al coll, i els peus a terra. La seva felicitat es completa amb el naixement de la petita Maybelle. Però la nena emmalteix als sis anys

     

  • Quan el cercle es trenca

    En el festival de Berlin de 2013, una pel.lícula va començar a guanyar els favors i els mèrits del públic. Es tractava d’una producció belga, parlada amb flamenc, i signada per Félix Van Groeningen, un cineasta que havia tingut una certa bona acollida uns anys abans a Cannes amb una pel.lícula que tenia el cridaner títol de La mertitude des choses. El títol original de Alabama Monroe és The Broken Cirle Breakdown. Tot amant o afeccionat a la música country pot associar fàcilment aquest títol amb el triple album que a mitjans dels vuitanta la Nitty Grity Dirt Band va titular com When the circle be unbroken. El disc està considerat com una peça de referència de la música country d’arrels clàssiques. La pel.lícula de Van Groening l’evoca llunyanament al convertir una banda de country en protagonistes d’una història sentimental de caràcter melodramàtic. Sense la música, però, la pel.lícula no tindria l’empatia emocional que provoca en el públic.

    Per altra badna, el títol original de la pel.lícula de Van Groening deixa clar que alguna cosa es trencarà del cercle vital que marca la vida de dos excèntrics protagonistes –Elise i Didier- als quals allò que els uneix és sobretot la música country de la qual són els dos intèrprets. Els trencaments que viuen tenen a veure amb la malaltia del seu fill, les seves seqüeles i la dificultat de poder estimar-se quan la parella és víctima del dolor. La barreja entre música country i melodrama popular no ha trigat en esdevenir una estratègia clau per consolidar l’èxit d’una pel.lícula petita que juga amb eficiència la carta de la emotivitat.

    El tema d’un càncer infantil i els seus efectes va ser introduït fa uns anys de forma admirable amb una pel.lícula francesa titulada La guerre est declaré amb la qual Alabama Monroe podria tenir certes relacions. Mentre en la pel.lícula de Valérie Donzelli allò que era extraordinari era la normalitat com s’assumia la situació i la lluita per superar la malaltia del fill, en el cas de la pel.lícula de Félix Van Groenning allò que domina és sobretot el cop d’efecte, la intensitat dramàtica, la recerca de camins de difícil retorn. El tema central és la malaltia però al voltant de la malaltia la pel.lícula parla de dues actituds vitals entre una noia de tendències religioses i un agnòstic que quan s’enfronten al dolor emprenen camins diferents per buscar la calma interior. Els conflictes de parella marquen el fil d’una història que comença amb un rencontre i va avançant cap una ruptura difícil de païr.

    La música country esdevé com el sedant que sembla alleugerir la càrrega dramàtica de la història. Funciona com una mena de bàlsam que calma situacions i permet que el públic pugui sentir-se emocionat per una història que podria passar al vell oest però que transcorre en el cor de la vella Europa.

    Alabama Monroe s’articula a partir d’una narrativa basada en un joc de forçats retorns cap el passat, en el qual es desvelen algunes coses del futur, es teixeixen algunes trampes i s’avança cap un destí incert, però efectiu. Es cert que determinat públic pot passar-se mitja pel.lícula plorant pel destí dels protagonistes o pot sentir-se meravellat per les cançons que els membres de la banda entonen en els moments de felicitat i sobretot de dolor. La resta però no és més que un artifici que funciona.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho