Amante por un día

Comparteix-ho

 

  • Informació


    França, 2017
    Director: Phillippe Garrel
    IntèrpretsÉric Caravaca, Esther Garrel, Louise Chevillotte, Laetitia Spigarelli
    Gènere: drama
    Durada: 76 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Després d’una ruptura, una noia de 23 anys torna a casa del seu pare. Allà descobreix que aquest té una relació amb una jove de la seva mateixa edat.

  • La càmera que continua situada a prop del cor

    En el cinema de Philippe Garrel, la càmera sempre acostuma a ocupar el lloc del cor. Les millors pel.lícules d’aquest cineasta, marcat per l’herència estètica i moral del 68, no ens parlen de la retòrica de l’amor sinó de les tensions i dolors que provoca tota relació sentimental. Els personatges de les seves pel·lícules estimen, pateixen, es descomponen, es retroben, però, sobretot, s’abracen. Hi ha una força dels sentiments en estat brut que atrapa a l’espectador i converteix la visió de cada pel·lícula de Garrel, en un cas únic. A partir de l’any 2013, el cinema de Philip Garrel va començar a patir un petit canvi. Garrell va rodar La jalousie , primera peça d’una trilogia formada per tres pel·lícules de menys d’una hora I quart –les alters són L’ombre des femmes i  aquesta L’amant d’un jour-  que continuen parlant-nos de les ferides de l’amor però aquest no es troba marcat pel tall o per les el·lipsi que hi ha entre els plans, ni per la irrupció del pas del temps, sinó per una construcció argumental bassada en guions temporals que volen apuntalar i cosir les nombroses fractures que formaven part de l’estil que el cineasta havia demostrat en les seves millors pel·lícules como Elle a passé tant d’heures sous les sunlights (1985) o La naisance de l’amour (1993). A L’ombre des femmes, Garrel utilitzava per primer cop en la seva filmografia la veu en off i establir una distància cap els seus personatges que estava marcada pel pes del relat. El seu cinema passava  a convertir-se en un cinema que explica histories ben organitzades, però sense renunciar a la força i peculiaritat del seu estil, puntuat per la fotografia en blanc i negre.

    L’amant du jour explica, amb un admirable sentit de síntesi, la història d’un professor universitari divorciat que manté una relació amb una alumna de la mateixa edat que la seva filla. Tots tres acabaran vivint junts quan la seva filla trenca amb el seu promès. A partir d’aquí s’establirà un ventall de relacions entre els protagonistes que tindrà una força especial, a partir de la dinàmica que s’estableix entre les dues nies joves. L’amant du jour segueix la lògica d’un guió molt ben escrit, a l’interior del qual tornen a sorgir un seguit de belles escenes de dolor filmades de forma admirable. Tal com explica el personatge del pare/professor, la quimera que persegueixen els personatges no és altra que la estabilitat emocional, però aquesta quimera es trenca per culpa dels gelos, l’angoixa i la infidelitat. Garrel filma uns quants moments molt potents, com la notable escena de sexe entre el professor i l’alumne amb la que s’obra la pel·lícula. Garrel continua essent un cineasta fidel a ell mateix, continua essent una peça clau dins d’un cinema que va néixer en la modernitat i que es resisteix a claudicar. Philippe Garrel és un dels pocs directors que manté l’essència d’un temps, d’un cinema, però sense caure ni en cap model de nostàlgia. Les seves pel·lícules parlen sempre de supervivents, els quals estan obligats a confrontar-se amb el present i amb gent d’altres generacions.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho