Apuntes para una película de atracos

Comparteix-ho

  • Informació


    Espanya, 2018
    Direcció: León Siminiani
    Gènere: documental
    Durada: 85 minuts
    Idioma: castellà

    Sinopsi


    Elías és un director de cinema que somiava amb fer una pel·lícula d’atracaments. Durant l’estiu de 2013 llegeix una notícia sobre la detenció d’ ‘El Robin Hood de Vallecas’, el líder de ‘la banda de les clavegueres’. Sent llavors que ha trobat l’oportunitat per complir el seu somni. Li envia una carta a la presó on compleix condemna. Contra tot pronòstic, Elías rep resposta tres setmanes després. ‘El Robin Hood’ accepta que vagi a la presó a visitar-lo.

  • Apunts per a la reinvenció d’un gènere

    Darrera Apuntes para una película de atraco d’Elías León Seminiani hi ha el desig i la impossibilitat de fer una ficció. Elías –alter ego de Elías León Seminiani- voldria fer una pel·lícula de robatoris com Atraco perfecto de Stanley Kubrick, a la manera de Como robar un millón y… de William Wyler o simplement com una nova variant d’Ocean’s Eleven, però sap que la ficció té les seves lleis de producció, els seus jocs d’interessos, les seves polítiques de subvenció i que, probablement, el fet implica un pacte no sempre complaent amb la Indústria. Elías Leon Seminiani forma part d’una generació educada en una certa cinefília, que ha arribat al cinema amb el desig de treballar, però que es troba amb que alguna cosa ha canviat mentre es tancaven algunes portes. Davant la dificultat és capaç de reinventar-se. Ja ho va fer amb els seus curtmetratges, amb el seu primer llarg Mapa o amb la sèrie El caso Asunta. En tots aquests casos ha sigut capaç de reconvertir una crisi sentimental en un documental sobre ell mateix envoltat de situacions còmiques o sap com transformar la dinàmica pròpia de la crònica de successos en una altra cosa que qüestioni la lògica de les sèries televisives.

    El títol Apuntes para una película de atracos  no enganya. La ficció sobre robatoris es transforma en un esbós d’una petita pel·lícula, en una curiosa barreja entre auto ficció, en apunts d’una investigació per un llargmetratge o simplement, en un treball d’escriptura en el que s’acaba imposant el desig de jugar, d’alterar les coses. En la pel·lícula de robatoris que proposa Elías León Seminiani hi ha un lladre conegut amb el sobrenom de El Robin Hood de Vallecas que va dur a terme diversos robatoris a partir d’un estudi detallat del clavegueram de Madrid i de les seves xarxes internes. L’home va ser detingut i empresonat. Elías vol dur a terme una pel·lícula sobre ell i fa tot allò possible per donar-hi forma. El cineasta va a la presó i s’entrevista amb el detingut, però, com és obvi no podem veure’l a la presó. De totes maneres, la pel·lícula ens explica allò de que parlen, les relacions entre el detingut i la seva novia, el procés de penediment del detingut o l’explicació exhaustiva de les claus que el varen portar a ficar-se dins del clavegueram per arribar a atracar un banc. La pel·lícula es va gestant al llarg d’uns anys. El Robin Hood surt alguna estona de la presó en llibertat provisional, es posa alguna màscara per què no l’identifiquin i es dedica a confessar alguna cosa sobre ell mateix, mentre intenta buscar sortides al seu futur. El horitzó de la integració social pren força, però també les seves dificultats i les fractures que representa la reclusió.

    Al llarg de la seva filmografia, Elías León Siminiani ha demostrat que és un cineasta capaç d’utilitzar tot tipus de recursos per construir un relat a partir dels mínims elements. En aquest cas sap jugar amb un seguit de situacions que es mouen entre el registre humorístic i l’absurd però que fan que la ficció impossible esclati com una ficció possible des de la pràctica documental. El cineasta no dubte en ficar-se en el clavegueram per descobrir allò que va viure l’atracador i conèixer la petita gesta que s’amaga darrera l’atracament imperfecte de el Robin Hood de Vallecas. Al final, Apuntes para una película de atracos s’imposa com una clara lliçó de narrativa audiovisual, com un intent de reinvenció del relat a partir de la subjectivitat, la utilització imaginativa de la veu en off i una posada en escena que desafia tota pretesa grandiloqüència.

    .

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho