Border

Comparteix-ho

  • Informació


    Suècia, 2018
    Direcció: Ali Abbasi
    Intèrprets
    Eva Melander, Eero Milonoff, Viktor Åkerblom, Joakim Olsson
    Gènere: fantasia dramàtica
    Durada: 110 minuts
    Idioma: suec

    Sinopsi


    Tina és un agent de duanes reconegut per la seva eficiència i per la seva extraordinària olfacte. Dóna impressió de poder sentir la culpabilitat d’un individu. Però quan Vore, un home aparentment sospitós, passa prop d’ella, les seves habilitats es posen a prova per primera vegada. Tina sap que Vore oculta alguna cosa, però no sap identificar el què.

  • Els límits de la humanitat i de la monstruositat

    Ara fa 10 anys, Déjame entrar, una modesta pel·lícula sueca, es va convertir en un dels films fantàstics més influents de la dècada. A partir de l’excel·lent novel·la de John Ajvide Lindqvist, el director Tomas Alfredson plantejava una original història sobre vampirs contemporanis tenyida d’un realisme i emoció que la van convertir en un film de culte instantani. La pel·lícula fins i tot va tenir un remake americà molt menys reeixit però el pas dels anys no ha fet més que reforçar la seva influència i prestigi.
    Resulta simptomàtic que, una dècada després, una altra pel·lícula sueca que parteix també de l’adaptació d’un text literari de John Ajvide Lindqvist -en aquest cas, un relat curt- hagi creat un impacte i sensació equiparable al que va crear en el seu moment Déjame entrar. Des de la seva estrena mundial a Cannes -a la secció “Un Certain Regard”- i en tot el seu periple internacional, Border, la segona pel·lícula del director danès d’origen iranià Ali Abbasi, ha anat incrementant el seu prestigi i fins i tot ha aconseguit una merescuda nominació a l’Oscar per l’extraordinària tasca de maquillatge que és un element clau del film.
    Les connexions entre el plantejament de Border i el de Déjame entrar són evidents i van més enllà de partir d’adaptacions de textos del mateix autor. En els dos casos, el tema central és la diferència, la diversitat social portada a l’extrem, i sobretot una dissecció del concepte de normalitat, clau en un moment que allò aparent i el que tradicionalment la societat ha entès per “normal” ha saltat pels aires a partir dels canvis socials, econòmics o morals d’un món dinamitat per les transformacions derivades de la societat globalitzada i megatecnificada.
    Border es planteja com una proposta trencadora i original més en l’aparença que en el fons. A mig camí entre el conte fantàstic i el relat d’intriga criminal, un dels seus mèrits és situar l’espectador en la mateixa posició respecte a la monstruositat física dels protagonistes que a la resta de personatges del film. Què és el que fa diferents a Tina i Vore? Només la seva aparença física que escapa de les convencions del que entenem per normal? És la seva integració social una forma de camuflatge o una fórmula per escapar de la marginalitat i el ghetto? En definitiva, la pel·lícula d’Ali Abbasi planteja preguntes més que no pas intenta resoldre-les. Tot plegat té un aire de faula contemporània que es mou amb habilitat entre gèneres: ni acaba de ser explícitament una pel·lícula fantàstica -tot i que té evidents tocs fantàstics- ni una pel·lícula de personatges -tot i que acabem empatitzant més amb els “monstres” que amb la resta- ni un thriller. En el fons, la tesi del film és que la societat genera monstres molt pitjors que els que podem considerar com a tals per la seva aparença física.
    Esplèndida en la primera hora de metratge, més convencional després en la seva resolució, magnífica en alguns detalls com en el tractament de l’atracció i el sexe en la relació entre Tina i Vore, Border demostra que encara és possible fer pel·lícules que sorprenguin, interpel·lin a l’espectador a partir del talent i la recerca de fórmules híbrides que no renuncien a plantejar grans temes de fons. Possiblement en això radica gran part del seu èxit i d’haver esdevingut un dels títols més comentats dels últims mesos: res és el que sembla, no hi ha convenció que valgui i el cinema manté encara la capacitat de fer propostes noves, fresques i innovadores.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho