Cafarnaúm

Comparteix-ho

  • Informació


    Líban, 2018
    Direcció: Nadine Labaki
    Intèrprets
    : Zain Al Rafeea, Yordanos Shiferaw,
    BT Bankole

    Gènere: drama
    Durada: 126 minuts
    Idioma: àrab

    Sinopsi


    Beirut, Líban. Zain és un nen de dotze anys intel·ligent i valent, que sobreviu als perills dels carrers de la ciutat gràcies al seu enginy. Fugint dels seus pares, i fent valer els seus drets, recorre a la justícia per demandar-los pel ‘crim’ d’haver-li donat la vida. Una faula contemporània de caràcter polític sobre un nen que es rebel·la contra la vida que li han imposat viure.

  • Viatge a un infern urbà

    La cineasta libanesa Nadine Labaki filma des de l’aire unes vistes espectaculars de Beirut. La càmera plana per damunt dels barris, de les barraques i d’una gran extensió de llars i edificis que reflecteixen un espai desordenat i caòtic. Volem per damunt d’un món sense estructures urbanístiques on la gent s’acumula per sobreviure com pot. Un cop mostrada la vista aèria, Labaki es disposa a filmar l’interior de la ciutat com un territori en el qual hi ha moltes disfuncions socials. La ciutat d’Orient Mitjà sorgeix com un no-lloc on tot pot arribar a ser possible. Les famílies nombroses estan desestructurades i no poden mantenir els seus fills. No hi ha cap política de planificació de la natalitat. Quan les noies tenen l’edat de casar-se són abandonades a sospitosos proxenetes que marquen el seu futur. Els refugiats que arriben de Síria o d’Etiòpia no tenen diners, ni força, ni mitjans, ni papers per poder integrar-se a la societat. No poden demostrar quina és la seva identitat, per la qual cosa han de sotmetre’s al destí arbitrari d’una legislació. Les dones sense papers són maltractades i els nens supervivents viuen pels carrers. Els nens són convertits en delinqüents prematurs. Quan ens endinsem als carrers de Beirut veiem que la ciutat és un mirall d’una crua realitat social, és un mirall de la pobresa i del malestar en què viuen certes superfícies urbanes que han quedat marginades i oblidades. Nadine Labaki presenta una visió de l’infern dins la terra.
    La pel·lícula explica la història de Zain, un guapíssim nen de dotze anys, que no té ni identitat, ni passaport. Ha crescut als carrers i s’ha d’enfrontar a un judici per haver assassinat el proxeneta que va raptar la seva germana. Zain comença acusant els seus pares d’haver-lo portat a la terra, de no haver-lo cuidat i de llançar-lo a la misèria. Entre els jutges que formen part del tribunal hi ha la mateixa directora, la presència de la qual certifica la idea que Capharnaüm (2018) vol anar més enllà d’una visió de l’estat del món per articular una denúncia. La declaració de Zain serveix de punt de partida per tal que Nadine Labaki pugui presentar-nos una mirada a la misèria que l’envolta. Zain abandonarà la seva família, coneixerà una dona refugiada i s’encarregarà de cuidar el nen d’aquesta refugiada. Un dia, però, la dona sense papers és retinguda i Zain s’ha de convertir en cuidador/responsable d’un nen d’un any. Per tal de sobreviure utilitzarà tot tipus d’estratagemes i coneixerà tota mena de sortides per convertir-se en un veritable supervivent dels baixos fons.
    Nadine Labaki parteix de l’acumulació de situacions melodramàtiques. El seu objectiu no és tant oferir un retrat realista sobre les condicions de vida a l’interior del Líban sinó la possibilitat de trobar una certa empatia en l’espectador a partir d’un joc d’emocions de caràcter melodramàtic. En alguns moments l’aposta de Nadine Labaki pot caure en un cert maniqueisme. Res d’allò que veiem resulta complex, ni res es troba envoltat d’ambigüitat. La construcció de la realitat parteix d’un clar component manierista que es basa en la recerca d’un espai miserabilista construït a partir de l’acumulació de situacions i en la recerca d’una topografia d’espais degradats. Labaki aprofita aquests recursos per tal de crear una pel·lícula que es dirigeix a un públic ampli. El seu objectiu no és altre que la denúncia del maltractament de la infantesa en un món dominat per la crueltat i per la indiferència social.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho