LA DAMA DE HIERRO The Iron Lady Regne Unit, 2011. Direcció: Phyllida Lloyd. Intèrprets: Meryl Streep, Harry Lloyd, Jim Broadbent, Richard E. Grant. Durada: 105 min. Gènere: Drama biogràfic. Idioma: Anglès. Data d'estrena: 05/01/2012
2 NOMINACIONS ALS OSCAR:
MILLOR ACTRIU (Meryl Streep) MILLOR MAQUILLATGE
VERSIÓ ORIGINAL EN ANGLÈS SUBTITULADA EN CASTELLÀ
"La Dama de Hierro"és una pel · lícula sobre la vida de Margaret Thatcher, exprimera ministra britànica. Ara, als seus 80 anys d'edat, es troba esmorzant a la seva casa de Chester Square a Londres. Tot i que el seu marit, Denis, va morir fa un parell d'anys, la decisió de desfer-se finalment de la seva roba, provoca en ella records convulsos. Mentre Thatcher es prepara per a la seva rutina diària, la imatge del seu marit-lleial, afectuós i entremaliat-és tan real que sembla estar viu. El personal de Margaret parla amb Carol Thatcher per expressar la seva preocupació sobre la creixent confusió que pateix la seva mare entre el passat i el present. Aquesta preocupació augmenta durant un sopar en què Margaret captiva als seus convidats per poc després distreure's davant les memòries de la nit en la qual va conèixer a Denis, fa 60 anys. Una vegada que els convidats se n'han anat, Margaret es retira a la seva cambra, però no aconsegueix dormir. S'aixeca, desenterra unes velles pel · lícules casolanes i es disposa a mirar-les, reflexionant així sobre els sacrificis personals que va fer per assolir els seus objectius professionals.
Miquel Berga opina sobre "La dama de hierro" a "Margaret"
Sola davant el perill
Phyllida Lloyd és la reconeguda directora teatral que és va fer famosa arreu a través del famós i aplaudit musical “Mamma Mia” (2008) i que després de dirigir-lo al teatre el va dirigir pel cinema amb una interpretació extraordinària, divertida i simpàtica de la Meryl Strepp. Les coses els hi devien anar bé, ja que la pròxima pel·lícula que ha realitzat Phyllida ha estat amb la mateixa Meryl Strepp que l’ha “vestit” de Margaret Thatcher, per fer la seva personal visió de la primera ministra anglesa, la primera de la història, d’aquesta famosa monarquia, governada molt sovint per dones amb “geni”. La pel·lícula comença amb una Margaret Thatcher, a casa seva, sola, amb 80 anys, en una decadència tant física com mental. Els fantasmes dels seus records van apareixent i es van mostrant de jove, ajudant a els seus pares que tenen una botiga d’ultramarins, molt estrictes, austers i criada com a devota metodista. Va estudiar química a Oxford, un èxit personal poder entrar en un ambient que no era de la seva classe. Aquest fet la marcarà contínuament, el seu desplaçament d’un tipus de societat en la que ella no pertany. El seu contacte quotidià amb el marit, que fa dos anys que es mort, però que ella el continua tenint present i parlant amb ell, fent-li de dona i cuidant-lo amb les petites coses quotidianes, com el que s’ha de vestir o menjar, és el que més ens mostra la directora. El seu marit, Denis Thatcher, fou un alt càrrec d’una empresa de petroli, li va pagar els estudis de dret i és va llicenciar dos anys després de casar-se, l’any 1953, el mateix any que va tenir els seus dos fills, bessons, Carol i Mark. La pel·lícula ens va mostrant més la part íntima i personal de la Tatcher que la seva vida política, que també hi surt. Les seves decisions criticades, la seva lluita contra els sindicats, les grans manifestacions contra la seva severa política conservadora... Les discussions en el parlament, amb els seus assessors i ministres... Curiosament no surt mai cap trobada amb la Reina Isabel II. Una altre curiositat, que ja es mostrava en la pel·lícula “The Queen” (Stephen Frears 2006), és que tant ella, com el primer ministre Blair a “The Queen”, miren molt la televisió per saber que passa en el món i en el seu entorn. Ella s’assabenta que la volen destituir a traves de la televisió, i Blair s’assabentava del que feia la Reina a través del que deia la televisió. Phyllida Lloyd ha sabut compaginar molt bé el ritme de la pel·lícula, combinant les parts intimes, amb les públiques i amb documents de l’època, que recorden que la Margaret Thatcher va ser primera ministra durant onze anys (1979 - 1990). Finalment cal ressaltar la gran interpretació que en fa la Meryl Streep de la primera ministra i, sobretot, el treball de la veu, que sens dubte en versió doblada és perd la meitat del treball d’aquesta gran actriu camaleònica. També, esmentar el treball dels actors secundaris així com el d’ambientació de l’època .
Guillem Terribas Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
