| EL ARTE DE AMAR |
ESTRENA EN VOSE: 15 DE JUNY En el moment en què ens enamorem, en aquest precís instant, es produeix al nostre interior una música particular ... Per cadascú és diferent, i pot produir-se quan menys ho esperem. "L'art d'estimar" presenta cinc històries centrades en l'amor, la recerca de l'amor i de l'ésser estimat. Històries que es creuen per atzar i que provoquen diferents conflictes emocionals en una sèrie de personatges al llindar de la crisi sentimental. Cinc històries que, en definitiva, exploren els sentiments i l'art d'estimar, les infidelitats i la necessitat de sentir -se desitjat.
L'orquestra de les infidelitats En tota comèdia estructurada a base de diversos capítols es percep ja un risc inicial i fins a cert punt lògic en el qual la subjectivitat i l’empatia de l’espectador s’inclinarà per alguns en concret i l’objectivitat del guionista farà que, normalment, s’estableixin alguns alts i baixos entre aquest capítols. Aquest problema que presenten aquestes comèdies corals que pretenen parlar de les inclemències de l’amor (ens poden venir fàcilment al cap títols com «Love actually» o «Manuale d’amore») també el pateix «El arte de amar», el debut a les nostres contrades del cineasta marsellès Emmanuel Mouret, el qual ja té una sèrie de títols a les seves espatlles que generalment s’han mogut també pels terrenys de la comèdia sentimental. El fet diferencial de «El arte de amar» respecte als films citats, però, radica en la seva indefinició narrativa, és a dir, en la voluntat d’apuntar reflexions profundes que d’alguna manera pugin assentar càtedra i, alhora, allunyar-se dels esquemes més amanits i tòpics d’aquests tipus de comèdies però acabant en una terra de ningú en la qual l’espectador pot quedar finalment perplex. De la mateixa manera que «Manuale d’amore» s’iniciava com una mena de compendi literari per entendre els mecanismes de l’amor, «El arte de amar» utilitza el símil musical per elaborar les diverses partitures que conformen l’ampli ventall de relacions sentimentals en les quals ens podem trobar en la vida real, però aquest símil s’esmuny progressivament a mesura que avança el relat, com també la influència dels contes morals d’Eric Rohmer amb la qual l’autor pretén guarnir solemnement les lleugeres històries que ens està narrant. Malgrat aquesta irregularitat, s’agraeix l’esforç que realitza Moret per allunyar-se dels llocs comuns i el bon ull a l’hora de reclutar el nodrit i notable grup d’actors i actrius que protagonitzen «El arte de amar», tots ells encapçalats per un François Clouzet que, a banda de protagonitzar l’episodi sens dubte més reeixit i divertit de la funció, ens està demostrant darrerament amb títols com «Pequeñas mentiras sin importancia» o «Intocable» que es troba en un excel·lent moment de forma. Carles Ribas Full de sala en format pdf: El arte de amar
|
