| SOUL KITCHEN |
Sinopsi : En Zinos, el jove amo d’un restaurant, està de mala sort. La seva nòvia Nadine s’ha mudat a Shanghai per feina, ell té una hèrnia discal i els seus clients habituals l’han abandonat des de que ha contractat un nou cuiner especialitzat en alta gastronomia. Però, quan corre la veu del seu nou concepte de restaurant, la gent fa cua per menjar al Soul Kitchen. Això no cura el cor trencat de Zinos, que decideix pujar a un avió per reunir-se amb Nadine a la Xina, i confia el restaurant al seu germà Illiàs, un exconvicte. Zinos acaba de prendre dues decisions totalment equivocades.
El restaurant del embolics Esdevé un fet força habitual entre la majoria de cineastes establir una mena de filmografia paral·lela a la que han creat principalment i que els ha donat aconèixer internacionalment. Potser per voler allunyar-se de grans pressupostos i d'una ambició en el producte que sol desgastar mentalment, els cineastes opten per aquesta segona via que els permet rodat produccions més modestes, amb més llibertat creativa i, de retruc, fins i tot explorar altres gèneres que no resulten habituals en els seus treballs. El cas de Fatih Akin, cineasta d'origen turc però ja nascut a Alemanya, no n'és l'excepció. Amb tant sols quatre pel·lícules (parlem de les estrenades comercialment al nostre país) Akin recupera aquesta doble via a través d'aquest darrer treball "Soul Kitchen". Pel cineasta alemany, "Contra la pared" i "Al otro lado" esdevenen el gruix de la seva obra i representen les senyes d'identitat de la seva autoria: films d'una duresa i dramatisme a voltes malaltís per mostrar les escletxes del sistema i la societat a l'hora de valorar la benintencionada multiculturalitat; films que atorguen també prestigi i reconeixement i, com dèiem, també signifiquen pel director un esforç i desgast enorme en el moment de voler plasmar en imatges la seva idea de com narrar una història i, en definitiva, les seves traces d'autor. Entre un i altre projecte Akin va tornar a la seva Turquia natal, concretament a Istambul, per rodar "Cruzando el puente", un exercici documental que pretenia, amb sencillesa i llibertat absoluta, el·laborar una mena de mapa de sons de la ciutat. "Cruzando el puente" ens convida a participar de l'activa vida nocturna d'Istambul tot barrejant-nos amb la seva gent i, sobretot, amb la seva música, una fusió sonora que esdevé un segell d'importancia cabdal en tota la filmografia del director. Amb "Soul kitchen", Akin s'atreveix a fer un altre pas endavant tot provant sort en el terreny de la comèdia. La història d'en Zinos, un immigrant grec (altre volta la importància de la immigració en els films del director) que ha acomplert el seu somni de poder portar un restaurant a Hamburg el qual, malgrat no ser res de l'altre món i oferir una cuina més aviat pobra, esdevé la nineta dels seus ulls. A més, en Zinos està aparellat, malgrat la seva condició de barri baix i el seu aspecte deixat, amb una noia que forma part de l'alta societat d'Hamburg, fet que tot plegat el condueix a pensar que el somni de la terra promesa s'ha esdevingut. Per desgràcia per en Zinos, i com ens sol passar a la majoria de mortals, la felicitat desapareix de la nit al dia: la xicota marxa a Shangai per feina (i també un pèl farta de l'obsessió d'en Zinos pel restaurant), el seu germà surt de la presó i els departaments d'hisenda i sanitat amenaçen de tancar el local si no paga el que deu i reforma la cuina de dalt a baix. La contractació d'un nou cuiner de caràcter més que agressiu i especialitzat en alta gastronomia encara agreugerà més la situació, ja que els clients de restaurant, al no estar acostumats a una nova carta farcida de plats de llargues frases i difícil enteniment, opten per abandonar el local. A partir d'aquest moment, en Zinos haurà de fer mans i mànigues per redreçar el complicat rumb que pren els seu negoci amb decisions que generen situacions d'allò més rocambolesques. D'aquesta manera, "Soul kitchen" s'erigeix, primer de tot, en una comèdia sense pretencions: a l'espectador -i això esdevé la cara i creu de la pel·lícula- no li caldrà establir diversos nivells de lectura perquè simplement no existeixen. "Soul kitchen", en aquest aspecte, és tremendament sincera:un film on passar-s'ho bé, gaudir de bona música soul (sempre la música protagonista principal) i somriure davant la munió de personatges secundaris que deambulen pel restaurant, en especial el cuiner (genial interpretació de Birol Unel) i el vell mariner que viu en un dels annexes del local. En definitiva, Fatih Akin i Adam Bousdoukos (co-guionista i actor principal) signen una història en la que queda molt clar que s'ho han passat d'allò més bé rodant-la i que pretenen que l'espectador paticipi d'aquesta festa col·lectiva que se celebra nit rera nit en el "Soul Kitchen". Carles Ribas Cinema Truffaut
|
