El Cairo Confidencial

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Suècia, 2017
    Directora: Tarik Saleh
    IntèrpretsFares Fares, Tareq Abdalla, Yasser Ali Maher, Nael Ali, Hania Amar, Slimane Dazi,Ger Duany, Ahmed Abdelhamid Hefny, Ahmed Khairy
    Gènere: thriller
    Durada: 106 min
    Idioma: àrab

    Sinopsi


    Noredin, un detectiu corrupte amb un futur brillant en el cos de la policia, i que el seu principal propòsit no és fer el bé sinó fer-se ric, és enviat a l’hotel Nile Hilton, on acaben de descobrir el cadàver d’una bella dona. La identitat d’aquesta, les seves connexions amb les elits del Caire i altres incidents més personals acabaran portant a Noredin a prendre decisions transcendentals i descobrir-se a si mateix.

  • Cinema negre contemporani mentre es gesta la Revolució

    Resulta curiós que només una setmana després que es tanqués al Truffaut el cicle de la Filmoteca dedicat al cinema negre nord-americà, s’hi estreni una pel·lícula com El Cairo confidencial. Perquè, efectivament, estem davant un film que d’una forma o altra -i amb totes les particularitats que després comentarem- representa una autèntica posada al dia contemporània de molts dels referents d’un gènere tant clàssic com el cinema negre. Fins i tot des de la mateixa traducció del títol per la seva estrena espanyola, s’ha buscat l’enllaç associatiu amb la que potser és la gran obra mestra contemporània del gènere, L.A. Confidential. Aquest referent no existeix en el títol original The Nile Hilton incident molt més asèptic, que pren el nom de l’hotel de El Caire on succeeixen els esdeveniments sobre els que girarà tota la trama de la pel·lícula.
    I és que a El Cairo confidencial trobem una sorprenent combinació entre tot allò que identifiquem amb el cinema negre o el polar -la corrupció, la violència, les femme fatales, els detectius que fumen molt, els testimonis innocents- i una mirada gairebé semidocumental sobre l’apassionant moment històric en el que estan situats els esdeveniments: les dues setmanes prèvies a l’anomenada “Revolució de la plaça Tahrir”, que va culminar el 25 de gener de 2011, amb l’ocupació d’aquesta coneguda plaça de El Caire i que va suposar el principi de la fi del règim del Rais Hosni Mubarak, que havia governat el país amb mà de ferro i el suport d’Occident des de l’any 1981. En aquesta combinació rau l’originalitat del film, perquè la trama policíaca no s’entén sense la mirada social al context en el que aquesta passa, en un ensamblatge perfectament equilibrat que dota al film d’una textura singular.
    Darrera aquesta proposta hi ha el director suec d’origen egipci Tarik Saleh. Molt conegut al seu país, Saleh és un artista polifacètic, graffiter, documentalista, activista social i que ha fet també diverses incursions en la direcció, tot i que les seves dues anteriors pel·lícules, Metropia -un film d’animació adulta- i Tommy -un thriller d’intriga- no es van arribar a estrenar al mercat espanyol. Compromès amb els seus orígens, Saleh va implicar diversos productors de Dinamarca, Alemanya, França i la seva natal Suècia per tirar endavant aquest projecte, que d’altra banda hauria estat impossible de produir a Egipte per la forta càrrega política que porta implícit. L’actual règim del general Al-Sisi, que en certa forma ha restituit la imatge de Mubarak que va fer caure la “Revolució de la Plaça Tahrir”, no hauria permès una mirada tan crítica contra les esferes del poder com la que explica El Cairo confidencial.
    Perquè més enllà d’aquesta trama detectivesca i d’una intriga molt ben construïda però sense grans sorpreses, el que realment pesa en aquesta pel·lícula -com de fet succeeix en els grans títols del gènere- és una radiografia demolidora d’una societat malalta, devorada per la corrupció, els interessos personals, les brutals diferències econòmiques i socials i la putrefacció dels mateixos estaments policials. Mentre seguim les anades i vingudes del protagonista, el coronel de la policia Nourredine, ens endinsem en els estrats més amagats de la societat egípcia en els que, de forma gairebé imperceptible, s’està gestant una revolució. I el gran mèrit de Tarik Saleh és haver dotat aquesta proposta d’un equilibri molt difícil: en cap moment perd l’energia d’un gran film de gènere, però tampoc renuncia mai a anar més enllà i transcendir la mirada de gènere cap a una visió panoràmica d’un context i uns esdeveniments històrics. Premiada primer al Festival de Sundance amb el Gran Premi del Jurat, i gran guanyadora del Festival de Valladolid, on es va endur l’Espiga d’Or a la millor pel·lícula i els premis al millor director i al millor guió, El Cairo confidencial és una grata sorpresa, no només pels aficionats al gènere noir sinó per tots els cinèfils curiosos sense excepció.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho