El reflejo de Sybil

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2019
    Direcció: Justine Triet
    Intèrprets: Virginie Efira, Adèle Exarchopoulos, Gaspard Ulliel, Sandra Hüller, Niels Schneider, Laure Calamy, Paul Hamy, Arthur Harari, Adrien Bellemare, Jeane Arra-Bellanger, Liv Harari, Lorenzo Lefèbvre, Aurélien Bellanger, Philip Vormwald, Henriette Desjonquères, Agnès Tassel, Judith Zins, Duccio Bellugi-Vannuccini, Natascha Wiese, Fabrizio Mosca, Etienne Beurier, Frank Williams
    Gènere: drama psicològic
    Durada: 100 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Sibyl és una terapeuta que decideix tornar a dedicar-se a la que és la seva veritable passió: l’escriptura. Per poder fer-ho deixa de veure a tots els seus pacients, el que li permet poder centrar-se en les històries que vol escriure. No obstant això, la seva tranquil·litat es veu trastocada amb la trucada de Margot, una jove actriu de vida tumultuosa que suplica veure-la. L’escriptora accepta, sense sospitar que les revelacions de la seva nova pacient estan a punt de canviar la seva vida per sempre.

  • Joc de miralls entre la realitat i la ficció

    Fa tres anys, Victoria, de la directora francesa Justine Triet, va ser una de les sorpreses de la temporada a França. Una intriga àgil, moderna, amb tocs de comèdia, ambientada a les bambolines del món judicial, que vam poder veure a Girona al Cinema Truffaut. Ara, consolidada com una de les veus femenines a seguir del panorama cinematogràfic francès, Triet torna a les nostres pantalles amb el seu nou film, que li ha suposat un salt qualitatiu important perquè per primera vegada va ser seleccionada a competició al Festival de Canes 2019, on justament va coincidir amb el Portrait de la jeune fille en feu de Céline Sciamma amb què comparteix cartellera aquesta setmana al Truffaut.

    A Sibyl, Triet fa un canvi de registre però sense deixar de banda algunes de les virtuts que ja havia demostrat a Victoria. D’entrada torna a confiar en Virginie Efira, la seva actriu fetitxe i ara mateix una de les actrius de moda a França. I demostra novament una gran capacitat per articular una trama narrativa que treballa a la vegada en el pla psicològic i en la pura acció argumental. Aquí la seva protagonista és la Sibyl del títol, una psicoterapeuta amb vocació de guionista que a poc a poc es va introduint en la vida de la seva nova pacient, la jove actriu Margot Vasilis –interpretada amb convicció per Adèle Exarchopoulos, la protagonista de La vie d’Adèle (2013). Això la portarà a acompanyar-la al rodatge de la seva nova pel·lícula, que té lloc ni més ni menys que a l’illa italiana de Stromboli (un lloc amb grans reminiscències cinematogràfiques des del film homònim de Roberto Rossellini). Allà coneixerà la directora Mika (Sandra Hüller) i Igor (Gaspard Ulliel), el protagonista de la pel·lícula i amant de Margot. A poc a poc, la tensió entre les relacions personals dels personatges s’anirà tibant mentre la ficció i la realitat es confonen entre els sentiments de la vida real i allò que s’interpreta davant les càmeres.

    A partir d’aquest estimulant fil argumental, Justine Triet construeix una trama subjugadora que va atrapant l’espectador en un seguit d’incerteses, girs i jocs de miralls. Això és especialment rellevant en les seqüències en què Margot i Igor han d’interpretar una pulsió sentimental dels seus personatges que va exactament en la direcció contrària del que està succeint entre ells a la vida real. De fet, el clímax del film a Stromboli, terra volcànica, funcionarà com una mena de catarsi col·lectiva on explotaran els veritables sentiments i on, com si es tractés d’una teràpia psicoterapèutica, tots els personatges acabaran mostrant-se com són i faran detonar tot allò que s’havia anat construint per acumulació en la primera part del film. És una pel·lícula amb diverses capes i cal no desvetllar-ne massa detalls perquè bona part del seu interès rau en el fet d’anar descobrint progressivament la verdadera cara de tots els personatges.

    En resum, Sibyl és un nou pas endavant en la carrera de Justine Triet. No només perquè va ser seleccionada a Canes, sinó perquè confirma la solidesa de la seva direcció, la seva capacitat per enganxar i introduir l’espectador en una trama de relacions personals molt ben construïda i una direcció d’actors al més alt nivell.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho