Comparteix-ho

sr henri comparte piso cartell

 

  • Informació


    França, 2016
    Director: Ivan Calbérac
    Intèrprets: Claude Brasseur, Guillaume de Tonquédec, Noémie Schmidt, Frédérique Bel,Thomas Solivéres, Valérie Kéruzoré, Stéphan Wojtowicz, Antoine Glemain
    Gènere: comèdia dramàtica
    Durada: 95 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    El senyor Henri accepta a contracor la idea del seu fill: llogar una habitació; la raó: que no visqui sol, a la seva edat. La inquilina escollida és una estudiant jove anomenada Constance Piponnier. Lluny de caure sota l’encant de la noia, el senyor Henri la utilitzarà per crear un veritable caos familiar.


  • Escenes de convivència intergeneracional

    En el cinema hi ha dos tipus de pel·lícules: aquelles que tenen grans pretensions i no aconsegueixen ni la meitat del que es proposen i aquelles que, des de la modèstia de la seva proposta, pretenen poc però assoleixen força més del que potser es plantejaven. L’étudiante et Monsieur Henri (2016) és d’aquest segon tipus. A partir d’una premissa molt senzilla –un vell misantrop que viu en un pis de París lloga una habitació a una jove estudiant d’Orleans– aquesta pel·lícula esdevé tot un compendi d’escenes, situacions i vicissituds de la convivència entre dues generacions. Tot i les reticències i les desconfiances inicials, els seus personatges acabaran aprenent el valor de la diferència, de compartir experiències, d’entendre el punt de vista de l’altre.

    Plantejada com una comèdia amable amb tocs dramàtics, L’étudiante et Monsieur Henri és la quarta pel·lícula del realitzador francès Ivan Calbérac, si bé és la primera que s’estrena a les nostres pantalles. La trajectòria anterior de Calbérac està constituïda per obres d’un format similar pel que fa al gènere i el plantejament, per tant, és un terreny en què aquest director demostra que s’hi troba còmode. I en especial en aquest film, perquè el punt de partida és una obra de teatre del mateix Calbérac adaptada per ell mateix a la gran pantalla. Un dels grans mèrits d’aquest director és precisament que com a espectadors no notem en cap moment que la pel·lícula prové d’una peça teatral. Calbérac deixa «respirar» el film, combina les seqüències del pis de M. Henri –que és l’escenari principal de l’acció dramàtica, òbviament– amb seqüències freqüents d’exteriors, i amb un dinamisme en l’enllaç entre les escenes que dota el film d’un ritme excel·lent. Potser se li pot retreure que la realització sigui massa planera, però en general Calbérac sembla més preocupat de la direcció d’actors i de donar fluïdesa cinematogràfica a aquest material d’origen teatral que de qüestions que tinguin a veure amb la realització o la posada en escena.

    L’étudiante et Monsieur Henri és una pel·lícula que cau simpàtica, que genera complicitat en l’espectador no només per com són de recognoscibles moltes de les situacions que planteja, sinó també per la química i el contrast entre els dos actors protagonistes, sense el talent dels quals seria molt més difícil sostenir l’estructura dramàtica de la història. D’una banda, un gran personatge de l’escena francesa, guanyador de dos premis César, el veterà Claude Brasseur, actor d’una trajectòria llarguíssima, tant teatral com cinematogràfica, que ha treballat amb la majoria de grans directors francesos: Jean Renoir, Jean-Luc Godard o Georges Franju, per mencionar-ne alguns. I al seu costat la suïssa Noémie Schmidt, una gran jove promesa del cinema europeu que acabem de veure als cinemes al costat de Dany Boon en el film Radin! (Manual d’un garrepa, 2016) i a la petita pantalla en el telefilm La llum d’Elna (2017), en què interpreta Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que al final de la Guerra Civil espanyola va salvar centenars de nadons. Brasseur construeix un M. Henri inicialment antipàtic i autoritari per acabar-lo derivant cap a un vell sorneguer, finalment entranyable en la seva intransigència. Schmidt, per la seva banda, és una vitalista, idealista i obstinada Constance, en qui conflueixen la despreocupació de la joventut, la joie de vivre i la recerca del seu lloc en el món. Tots dos aprendran a conviure, a entendre el punt de vista de l’altre, a mirar-se les coses des d’una perspectiva diferent; en definitiva, a compartir experiències en una convivència que a l’inici semblava impossible.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho