Fortunata

Comparteix-ho

  • Informació


    Itàlia, 2017
    Directora: Sergio Castellitto
    IntèrpretsJasmine Trinca, Stefano Accorsi, Alessandro Borghi, Edoardo Pesce,Rosa Diletta Rossi, Liliana Fiorelli, Hanna Schygulla, Emanuela Aurizi
    Gènere: comèdia dramàtica
    Durada: 103 min
    Idioma: italià

    Sinopsi


    Relata la història d’una jove mare que, amb un matrimoni fallit a l’esquena, fa el possible per lluitar dia rere dia per aconseguir el seu somni: obrir una perruqueria amb la qual desafiar al seu destí, en un intent d’emancipar i conquerir la independència i el dret a la felicitat.

  • Mare coratge a la italiana

    L’any 1937, un dels grans directors clàssics nord-americans, King Vidor, va rodar una de les seves millors pel·lícules, Stella Dallas, la història d’una mare coratge -interpretada per Barbara Stanwyck- que es sobreposava a totes les dificultats familiars i laborals per reivindicar per damunt de tot la seva dignitat personal. Des de llavors, el tema de la dona feta a sí mateixa que lluita contra els elements per fer-se un lloc en la societat ha estat un tema molt sovintejat pel cinema. Recordem sinó exemples com Mildred Pierce (amb Joan Crawford en la versió cinematogràfica i Kate Winslet en la televisiva que va dirigir Todd Haynes) o Erin Brokovich, el film que va donar l’Oscar a Julia Roberts.
    En aquesta mateixa tradició emmarca l’actor i director italià Sergio Castellito la seva nova pel·lícula, que com molts dels antecedents que hem citat, situa també la protagonista femenina, no només en el centre de l’acció dramàtica sinó que fins i tot el títol del film remet directament al personatge femení. No és la primera vegada que Castellito, més conegut per la seva faceta interpretativa, treballa amb un material d’aquest tipus. De fet, en dues de les seves sis pel·lícules com a director, el leit-motiv narratiu era molt semblant: la història de dones, en contextos i circumstàncies molt diferents als de Fortunata, que havien de lluitar amb força contra el seu entorn per tirar endavant. En tots tres casos, Castellito signa també el guió dels films juntament amb la seva dona, Margaret Mazzantini. Aquí la novetat és el canvi en la protagonista principal. Mentre les dues primeres vegades -a No te muevas i Volver a nacer- va confiar en el talent interpretatiu de Penélope Cruz, aquí l’autèntic motor del film és Jasmine Trinca, una de les millors actrius italianes actuals.
    El fil conductor de Fortunata és una història d’empoderament femení contra els elements. I una lluita pels somnis i les utopies quan el context és absolutament negatiu i totes les circumstàncies semblen haver-se posat en contra. En la Fortunata que dibuixen Castellito i Mazzantini hi ha alguna cosa que ens remet als grans personatges femenins del melodrama clàssic italià –en el caràcter, en la descarada convicció per tirar endavant, en l’energia sense fi- però a la vegada hi ha tots els elements d’un entorn contemporani hostil: els maltractaments i assetjament violent per part de l’exparella, les dificultats econòmiques i per la conciliació familiar i la utopia per assolir la independència i el desig de felicitat.
    Tot i ser sensiblement més continguda que els films interpretats per Penélope Cruz, Fortunata mostra també algunes de les debilitats del cinema de Castellito: una tendència oberta als excessos gairebé de telenovel·la, una certa manca de subtilitat en determinats moments i un arrauxament passional molt propi d’aquesta tradició del cinema italià però que a vegades resulta excessiu. En canvi, hi ha moments sorprenentment trencadors, gairebé surrealistes –com els fragments del col·lectiu de dones asiàtiques practicant gimnàsia- que concedeixen al film un aire més modern i que en descarreguen momentàniament la càrrega emocional.
    Però sens dubte, allò que justifica plenament un títol com Fortunata és la magnífica interpretació que fa Jasmine Trinca del personatge. Coneguda internacionalment per films com La millor joventut o sobretot L’habitació del fill de Nanni Moretti, Jasmine Trinca es posa la pel·lícula a les seves espatlles i demostra no només la seva maduresa com a intèrpret sinó una energia vital encomanadissa. La seva omnipresència a la pantalla és en benefici del film i el seu talent n’impregna transversalment tot el perfil dramàtic. El seu recital interpretatiu ja va ser premiat a Cannes –millor actriu de la secció “Un Certain Regard” el 2017- i ha tingut el seu colofó en el David de Donatello a millor actriu italiana de l’any que ha guanyat fa poques setmanes. En síntesi, un autèntic huracà interpretatiu.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho