Hasta siempre, hijo mío

Comparteix-ho

  • Informació


    Xina, 2019
    DireccióWang Xiaoshuai
    Intèrprets: Liya Ai, Du Jiang, Zhao-Yan Guo-Zhang, Jingjing Li, Xi Qi, Wang Jingchun, Roy Wang, Cheng Xu, Mei Yong
    Gènere: drama
    Durada: 175 minuts
    Idioma: xinès

    Sinopsi


    Yaoyun i Liyun són un matrimoni que creuen haver-ho perdut tot. El seu fill va morir després ofegar-se de forma tràgica. Anys més tard, la parella va decidir adoptar a Liu Xing, un jove que, però, no ha aconseguit reconfortar-los de la forma que esperaven. Per si això fos poc, Xing decideix desaparèixer i allunyar-se dels que, per a ell, són uns “pares estrangers”. El desolat matrimoni es perd en els seus records mentre espera una única cosa en les seves vides: fer-se prou vells com per deixar que el dolor sigui una cosa del passat.

  • La Xina dels últims trenta anys en un melodrama

    Fa gairebé vint anys, Wang Xiaoshuai es va ratificar com a cineasta amb Shiqi sui de dan che (La bicicleta de Pequín, 2001), un film que, com en el cas del cèlebre Ladri di biciclette (El lladre de bicicletes, 1948) de Vittorio de Sica, té com a protagonista un repartidor a qui roben la bicicleta que després ell mateix busca desesperadament per la ciutat. Seguint l’experiència d’aquest personatge, Xiaoshuai va reflectir alguna cosa dels canvis en un país que, amb la transformació econòmica capitalista dins d’un règim polític comunista, mena els seus habitants a una lluita per la supervivència. Passat aquest temps, el director xinès aporta una pel·lícula immensa, Di jiu tian chang (A reveure, fill meu, 2019) que tracta de les transformacions a la Xina durant els últims trenta anys: els efectes de l’anomenada «revolució cultural»; les conseqüències d’una planificació familiar que obligava a tenir només un fill amb el propòsit de controlar el creixement de la població; el tancament o la reducció de les grans empreses estatals, i la liberalització de l’economia, que comporta l’enriquiment d’uns quants i l’empobriment dels altres. Aquesta dimensió col·lectiva, però, l’adquireix fent atenció a una parella (esplèndidament interpretada per Mei Yong i Wang Jingchun, premiats com a millors intèrprets en l’últim Festival de Cinema de Berlín) que pateix el dolor indeleble per la mort accidental d’un fill que vol reemplaçar amb un d’adoptat amb qui mantenen una relació difícil. Havent decidit viure en un poblet, hi pesa la separació d’un matrimoni amic que se sent culpable per la mort d’un fill i també perquè la dona, com a funcionària del control de natalitat, va impedir que en tinguessin un altre. Materials argumentals per a un melodrama que el cineasta xinès no defuig mentre construeix un fresc històric amb una estructura narrativa discontínua en què conviuen diverses capes temporals que s’alternen.

    Excel·lentment filmada, amb una gran càrrega emotiva sense caure en els excessos sentimentals, Di jiu tian chang acaba explicant les circumstàncies i l’evolució dels seus personatges, a mesura que s’hi complementen els elements aportats amb els diferents estrats temporals, sense arribar a ser mai explícita. A vegades hi apareix una sensibilitat poètica, com en el cas d’una bella seqüència davant d’una tomba, a l’altura d’aquelles que va filmar John Ford, sense tampoc caure en maniqueismes i amb respecte pels seus personatges. Wang Xiaoshuai recorda la capacitat del cinema de reflectir en un film una història col·lectiva a partir d’una experiència individual. Tres hores apassionants del cinema contemporani amb un regust clàssic i una actitud moderna.

    Imma Merino 
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho