Los informes sobre Sarah y Saleem

Comparteix-ho

  • Informació


    Palestina, 2018
    Direcció: Muayad Alayan
    Intèrprets: Ishai Golan, Hanan Hillo, Maisa Abd Elhadi, Kamel El Basha, Sivane Kretchner,Bashar Hassuneh, Adeeb Safadi, Jan Kühne, Rebecca Esmeralda Telhami,Mohammad Eid, Mohammad Titi, Amer Khalil.
    Gènere: drama basat en fets reals
    Durada: 126 minuts
    Idioma: àrab

    Sinopsi


    Drama sobre la relació adúltera de Sarah, una dona israeliana que dirigeix un cafè a l’oest de Jerusalem, i Saleem, palestí de Jerusalem Est que treballa com a repartidor. Els seus cònjuges es tornen conscients dels enganys de les seves parelles després que Saleem i Sarah es barallin en públic, el que situa a Saleem en el punt de mira de les forces de seguretat israelianes.

  • Història d’un adulteri

    Pocs llocs del món tenen la complexitat geopolítica de Jerusalem, la dividida capital d’Israel i de Palestina. Espai de confluència, de barreja de procedències ètniques o socials, però també espai de tensió i conflicte permanents. Aquesta situació ha fet de Jerusalem un escenari cinematogràfic més o menys habitual, no només del cinema autòcton sinó també de superproduccions americanes -o de sèries de TV- que l’han vist com un lloc ideal on situar trames d’íntriga properes al thriller polític o d’acció. L’originalitat de “Los informes sobre Sarah y Saleem” és combinar aquesta tensió geopolítica amb una clàssica història d’adulteri.
    Saleem és un transportista palestí de Jerusalem est. Està casat i la seva dona espera un fill. Es guanya la vida de forma precària portant encàrrecs d’una fleca mentre el seu cunyat li procura algunes feines extra passant mercaderies a Bethlem. Sarah és israeliana, casada amb un coronel de l’exèrcit amb una prometedora carrera militar en ascens. És mare d’una filla i té un cafè a Jerusalem oest. Tot i l’aparent abisme entre els seus dos mons, la flama de la passió els fa viure una relació adúltera clandestina. Són trobades esporàdiques. Tots dos són conscients que la seva és una història impossible, sense futur, però la pulsió sexual manté encesa la relació. Mentre tots dos mantenen la clandestinitat i discreció dels encontres, ningú del seu entorn sospita res. Els problemes comencen quan una nit trenquen amb les seves rutines habituals i decideixen creuar la frontera entre Jerusalem i Bethlem.
    A partir d’aquí, el director palestí Muayad Alayan construeix un complexe artefacte de guió que té l’habilitat de combinar la tensió pròpia d’una relació extramatrimonial amb la paranoia socio-política que es viu en una ciutat com Jerusalem. Alayan situa amb habilitat i precisió tots els elements que converteixen la pel·lícula en un in crescendo de tensió, on cada detall circumstancial té la seva importància per anar acumulant evidències que van tancant el cercle sobre els seus protagonistes, devorats per la pressió social, els interessos familiars i la lògica acció-reacció d’un territori geogràfic tan particular. Poques pel·lícules han sabut combinar tan bé com una dimensió político-social envaeix, condiciona i contamina la intimitat d’una relació personal.
    Premiada en múltiples festivals internacionals -destaca el premi del públic del prestigiós Festival de Rotterdam- “Los informes sobre Sarah y Saleem” es desenvolupa amb un esplèndid sentit del ritme i sense perdre en cap moment la credibilitat del conjunt. Si bé és cert que en la part final es noten més les costures del guió, Muayad Alayan aprova amb nota el repte de mantenir no només la tensió sinó l’empatia amb l’espiral imparable a la que es veuen sotmesos uns personatges absolutament superats pels esdeveniments. Veient la pel·lícula és inevitable recordar la precisió narrativa de l’iranià Asghar Farhadi a pel·lícules com “Nader y Simin, una separación” o “El viajante”, o l’implacable artefacte judicial de “Gett, el divorcio de Viviane Amsalem”, totes elles pel·lícules vistes fa uns anys al Truffaut i amb les que “Los informes de Sarah y Saleem” comparteix pols narratiu, interès temàtic i sensibilitat respecte a les vivències dels personatges.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho