La muerte de Stalin

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Regne Unit, 2017
    Director: Armando Iannucci
    IntèrpretsSteve Buscemi, Olga Kurylenko, Andrea Riseborough, Jason Isaacs,Paddy Considine, Jeffrey Tambor, Michael Palin, Rupert Friend,Simon Russell Beale, Paul Whitehouse, Dermot Crowley
    Gènere: sàtira política
    Durada: 106 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    La nit del 2 de març de 1953 va morir un home. Aquest home és Josef Stalin, dictador, tirà, carnisser i secretari general de l’URSS. I si jugues les teves cartes bé, el lloc ara pot ser teu. Una sàtira sobre els dies previs al funeral del pare de la nació. Dues jornades de dures baralles pel poder absolut a través de manipulacions, luxúries i traïcions.

  • Entre la sàtira política, la comèdia negra i el drama històric

    Amb una carrera forjada essencialment en el món televisiu, el nom del britànic Armando Iannucci és darrere d’algunes de les sèries que millor han retratat les intrigues i el que passa entre les bambolines de la política. Primer a la Gran Bretanya amb la magnífica The Thick of It (2005-2012), i ara, des de 2012, als Estats Units com a showrunner de la popular Veep (amb una esplèndida Julia Louis-Dreyfus), Iannucci ha combinat uns guions brillants amb un coneixement afinat i documentat dels moviments estratègics de l’alta política.

    Fins ara, la seva única incursió en l’àmbit cinematogràfic era la recordadíssima In the Loop (2009) –estrenada en el seu moment al Truffaut–, una sàtira política que posava el focus en les estratègies de comunicació i en el paper dels assessors i dels equips que envolten els polítics, a partir d’un hipotètic enfrontament entre el govern britànic i el nord-americà. Iannucci va ser nominat a l’Oscar al millor guió original i la pel·lícula va tenir un èxit esclatant arreu on es va projectar.

    Vuit anys després, el director britànic torna a la càrrega amb el que potser sigui el seu projecte més arriscat, no perquè abandoni el terreny de la política, sinó perquè el situa en una època i un territori que poc tenen a veure amb la seva obra anterior: la Unió Soviètica de 1953 dirigida amb mà de ferro pel dictador Josif Stalin. El punt de partida del projecte són els còmics creats pels francesos Fabien Nury i Thierry Robin sobre l’immediatament abans, el durant i el després de la mort de Stalin i la lluita pel poder que va desfermar la seva desaparició a la Unió Soviètica. Aquests còmics estaven plantejats amb un evident to de sàtira política sense perdre de vista una reconstrucció històrica creïble i rigorosa. I és per això que els productors de The Death of Stalin (2017) van creure que l’única persona que podia lligar bé aquests dos aspectes era algú de l’experiència en el gènere d’Armando Iannucci, que no només signa la direcció del film, sinó que també n’és el guionista juntament amb David Schneider i Ian Martin.

    De fet, l’autèntic «tour de force» de The Death of Stalin és com traduir tota l’acció en el to adequat que la pel·lícula demana. Així, el que comença com una comèdia negra –tenyida de roig, tal com assenyalen els mateixos cartells del film– va mutant cap a la intriga política –el terreny en què millor es mou Iannucci– per acabar derivant cap a un drama explícit i descarnat de la lluita pel poder. Potser els moments més delicats són quan tot el conjunt se situa més a prop de l’esperpent que d’una reconstrucció històrica creïble d’uns fets d’una gran gravetat dramàtica. Els riscos del plantejament de Iannucci són evidents quan l’espectador en determinats moments no sap si riure obertament, esglaiar-se o quedar-se amb el somriure congelat. Així doncs, The Death of Stalin ho és tot menys una obra que es quedi en un territori de confort pel seu creador. I això dona lloc a moments francament memorables, com ara la mateixa mort del dictador o les seves aparatoses exèquies. I tot plegat cuinat amb un càsting molt complet en què destaquen el Nikita Khrusxov d’un impagable Steve Buscemi, el mariscal Júkov que broda Jason Isaacs, o l’excel·lent Gueorgui Malenkov que ens ofereix Jeffrey Tambor.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho