Lean on Pete

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Regne Unit, 2018
    Director: Andrew Haigh
    DirectorCharlie Plummer, Travis Fimmel, Steve Buscemi, Chloë Sevigny, Steve Zahn,Thomas Mann, Amy Seimetz, Justin Rain, Frank Gallegos, Rachael Perrell Fosket,Dana Millican
    Gènere: drama
    Durada: 121 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Charlie Thompson, un noi de quinze anys que queda sol en morir el seu pare, emprèn al costat d’un cavall de carreres robat un perillós viatge a la recerca de la seva tia, de la qual no té notícies des de fa temps, i una nova llar.

  • Viatge malenconiós a l’Amèrica profunda

    A “45 años”, el director britànic Andrew Haigh ens va oferir fa 3 anys un dels millors estudis del cinema recent sobre la vellesa, l’envelliment i el final de la vida. Acompanyat de dos actors extraordinaris com Charlotte Rampling i Tom Courtenay, Haigh es revel·lava com un director intimista, sensible i capaç d’extreure altes dosis de profunditat emocional dels seus personatges.

    En aparença pot resultar sorprenent el canvi de registre que Haigh fa ara en el seu darrer film. Del petit espai de la casa de camp britànica en la que vivien els personatges de “45 años”, passem als grans espais oberts d’Oregon, als Estats Units. I de l’estudi d’una parella que es troba al final de la seva vida, saltem a l’anàlisi d’una altra edat clau: l’adolescència. Amb tot, aquest salt espaial i conceptual al que fèiem referència és més aparent que real, perquè a “Lean on Pete” hi continuem trobant algunes de les millors qualitats de “45 años” a les que cal sumar-n’hi d’altres, com l’esplèndid ús del paisatge i les pinzellades sobre aquesta altra cara dels Estats Units –ni tan amable ni tan còmode- que difícilment veiem en les pel·lícules cuinades per les grans productores de Hollywood. I com succeeix en aquests casos, la mirada externa sobre aquesta realitat –aquí la d’un director britànic- gairebé sempre acaba resultant més interessant que la dels mateixos nord-americans.

    A “Lean on Pete” hi ha una evident voluntat de realisme social. És a la vegada un relat iniciàtic, una road-movie i una crònica de l’Amèrica profunda. I és tota una declaració d’intencions que el personatge de Charlie, el protagonista adolescent, dugui el mateix nom que l’actor que l’interpreta, Charlie Plummer. És una mostra de la constant barreja de realitat i ficció que serà una constant en tota la pel·lícula. Charlie, fill d’una família desestructurada, viu amb el seu pare –divorciat, alcohòlic i amb tendències violentes- mentre ha aconseguit una feina d’estiu cuidant cavalls en una quadra que dirigeix Del (Steve Buscemi). Allà establirà una relació especial amb Lean on Pete, el cavall que dona nom al film, que suposarà un estímul en contraposició a la seva problemàtica vida familiar.

    “Lean on Pete” és una obra tenyida de malenconia, en el bon sentit del terme. I sobretot, no és una pel·lícula sentimentalista, en el mal sentit del terme, quan hauria tingut molts números per ser-ho. Aquest és l’encert d’Andrew Haigh, trobar sempre el to adequat amb el que explicar la seva història, amb la que acompanyar els seus personatges. Amb equilibri, sense excessos dramàtics, sense jugar fàcilment amb els sentiments més primaris, introduint matisos, fent que empatitzem amb els personatges lentament, sense forçar les situacions. Sota la seva aparent senzillesa, és un film que t’atrapa perquè va de cara, sense artificis, sense concessions a la galeria, sense una arquitectura dramàtica de guió forçada. I amb un esplèndid Charlie Plummer, un dels actors joves amb més futur de la seva generació i al que caldrà seguir molt d’aprop els propers anys.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho