Loving Vincent

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Polònia, 2017
    DirectoraDorota Kobiela, Hugh Welchman
    Intèrprets(amb les veus de) Douglas Booth, Helen McCrory, Saoirse Ronan, Aidan Turner,Eleanor Tomlinson, Chris O’Dowd, Jerome Flynn, John Sessions, Holly Earl.
    Gènere: animació
    Durada: 95 min
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Primer llargmetratge compost per pintures animades, “Loving Vincent” és un film homenatge a Van Gogh en el qual cada fotograma és un quadre pintat sobre oli, tal com el mateix Vincent ho hagués pintat. Els film està compost per 56.800 fotogrames que han estat pintats, un a un, per una gran quantitat d’excel·lents pintors al llarg de diversos anys, tots inspirant-se en l’estil i art magistral de Van Gogh.

  • L’univers estètic de Van Gogh cobra vida a la gran pantallat

    Poques vegades la frase “aquesta pel·lícula és un autèntic esdeveniment” tindrà més sentit que a propòsit de l’estrena de “Loving Vincent”. No és gens exagerat assegurar que el treball fet per l’immens equip humà dirigit pels polonesos Dorota Kobiela i Hugh Welchman és una fita extraordinària en l’animació cinematogràfica. De fet, l’origen de la idea prové de Kobiela, cineasta però gran aficionada a la pintura, que buscava un projecte en què pogués associar aquestes dues disciplines artístiques. Quan va contactar amb Welchman -guanyador el 2008 d’un Oscar al millor curtmetratge d’animació- van pensar en desenvolupar un curt al voltant de la figura de Van Gogh, que a tots dos els apassionava. El projecte, però, es va anar fent gran fins a culminar en aquest llargmetratge únic, nominat a l’Oscar al millor llarg d’animació aquest 2018, que ha meravellat els espectadors dels cinemes de mig món i que s’ha convertit en un dels esdeveniments de la temporada.

    Les tres principals dificultats del duet Kobiela/Welchman per tirar endavant el projecte tenien a veure amb el guió (com desenvolupar una trama al vontant de la figura de Van Gogh), amb la tècnica (com transferir l’estètica de Van Gogh a la pantalla de forma animada) i amb el finançament (com convèncer els productors d’invertir en un projecte que era molt difícl d’explicar i de visualitzar). Tot el procés d’elaboració els ha portat 5 anys i mig de feina. Pel que fa al guió, la decisió final va ser centrar la trama en els darrers dies de la vida del pintor, plantejats com una mena de thriller detectivesc en el que diferents punts de vista de personatges que el van conèixer intenten posar llum al final de la vida del pintor holandès que el va portar finalment al suicidi. L’excusa argumental és una carta, recollida pel metge que el va atendre, que el pintor havia adreçat al seu germà Theo.

    Sobre aquesta mínima base argumental, i després d’una intensa tasca de reconstrucció documental dels detalls de la seva vida, Kobiela i Welchman van tardar pràcticament dos anys en enllestir una primera versió del guió, mentre anaven avançant en les solucions tècniques que podien permetre’ls posar en pràctica la proposta estètica que estaven buscant. La seva decisió final va ser d’extrema dificultat: fer la pel·lícula a partir de milers de quadres inspirats en l’estil de Van Gogh. Per portar-ho a terme van haver de reclutar un total de 125 pintors (80 del quals polonesos, la resta vinguts de diferents llocs del món després d’un càsting) que van concentrar en tres centres de producció: Gdansk, Wroclaw i Atenes. Pels 90 minuts de pel·lícula es van haver de pintar 65.000 quadres originals, pràcticament un per fotograma, a raó de 12 fotogrames per segon de pel·lícula. Un autèntic “tour de force” col·lectiu que a més es va anar combinant amb un treball d’actors amb la tècnica “live action” (interpretació dels actors amb una pantalla virtual de fons verd) que servia de base per l’animació pictòrica.

    A partir d’unes primeres mostres de material animat, Kobiela i Welchman van començar a resoldre la tercera dificultat, el finançament. Els resultats, que eren innovadors i brillants, van permetre entrar els suficients inversors com per tirar endavant un projecte col·lectiu tan gran i complex. El resultat final és una pel·lícula única, extraordinàriament original i hipnòtica, que pràcticament no es pot equiparar a cap altre film de la història del cinema. Un film que no només entusiasmarà als amants de la pintura de Van Gogh sinó que hauria de ser un estímul per aquells que diuen que en cinema “està tot inventat”. No, no està tot inventat, i “Loving Vincent” n’és una prova evident.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho