Mandarinas

Comparteix-ho

mandarinas cartell

 

  • Informació


    Estònia, 2014
    Director: Zaza Urushadze
    Intèrprets: Lembit Ulfsak, Giorgi Nakashidze, Misha Meskhi, Elmo Nüganen, Raivo Trass.
    Gènere: Drama bèl·lic.
    Durada: 83 min.
    Idioma: Estoni.

    Sinopsi


    Durant el 1990, esclata la guerra a una província georgiana que cerca la independència. Ivo, un estonià, decideix quedar-se, a diferència de la resta dels seus compatriotes, per ajudar al seu amic Margus amb la collita de mandarines. En començar el conflicte, dos soldats resulten ferits davant de casa, i Ivo es veu obligat a tenir cura d’ells.


  • Un petit miracle a la cartellera

    De tant en tant, a la cartellera es produeix el miracle, i apareix una d’aquelles pel·lícules que, a poc a poc, es guanyen a l’espectador: potser des de la modestia, però amb una autenticitat, capacitat de convicció i discurs de fons que ja voldrien moltes pel·lícules amb més pressupost i ambició. La pel·lícula “miracle” d’aquest 2015 als circuits del cinema d’autor té nom i cognoms: “Mandarinas”, de Zaza Urushadze.

    El miracle comença pel fet que una coproducció entre dos països com Estònia i Georgia -dels que rarament tenim oportunitat de veure’n cap mostra estrenada entre nosaltres- pugui arribar a les sales comercials. I segueix amb la meravellosa sorpresa que un film d’aquests països hagi estat nominat enguany tant a l’Oscar com al Globus d’Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa. I culmina amb la història d’èxit d’aquesta petita pel·lícula en pràcticament tots els mercats internacionals on s’ha estrenat.

    Però, què té “Mandarinas” per haver seduit el públic d’arreu del món i perquè s’hagi esdevingut aquest petit miracle? D’entrada, el plantejament d’una situació i uns dilemes que són universals, i que la pel·lícula té la capacitat de tractar d’una forma diàfana, sincera, directa, pausada, sense estridències però amb una notable efectivitat. De fet, el seu punt de partida recorda en certa forma al d’una altra pel·lícula que venia de l’Europa de l’est, la guanyadora de l’Oscar “En tierra de nadie”, de Danis Tanovic. Totes dues parlen de l’absurditat de la guerra, totes dues fan un potent al·legat antibelicista i totes dues tenen la capacitat de trascendir un escenari concret (els Balcans en aquella i la guerra d’Abjazia en el que ens ocupa) cap a un discurs extrapolable a qualsevol territori que volguem. Potser aquest és el gran valor del film: ens parla d’un conflicte llunyà i difícilment comprensible des del punt de vista de la seva dimensió geoestratègica, però ens en fa directament partíceps perquè el que ens planteja té aquesta universalitat independent de l’escenari concret on es desenvolupa.

    On difereixen els 2 films citats és en el to amb que plantegen aquest discurs: “Mandarinas” opta per una serenitat que contrasta amb la visceralitat de “En tierra de nadie”. Segurament aquesta mirada pausada fa que el seu discurs encara sigui més efectiu. El director Zaza Urushadze excel·leix en dos aspectes fonamentals: l’aprofitament dels espais –de quina manera juga i treu partit dels escassos escenaris on té lloc l’acció del film- i el treball amb els actors –amb especial menció per Lembit Ulfsak, l’inoblidable protagonista. “Mandarinas” fa d’aquesta economia d’espais i aparent simplicitat una de les seves majors virtuts: res és accessori, tot pren un sentit i el film es va guanyant a poc a poc, imperceptiblement, l’espectador. En resum, “Mandarinas” demostra –com ja ho va fer “Ida” l’any passat- que en una cartellera sovint dominada pels artefactes prefabricats i previsibles, encara queda un mínim espai per la sorpresa, la imprevisibilitat i els petits miracles.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

  • “Una declaració contra la guerra a petita escala, commovedora i accessible.”

    Dennis Harvey, Variety. 17.02.14

    “Encara que el tema de la guerra civil dins dels països de l’antiga Unió Soviètica s’ha abordat en altres pel·lícules, aquesta nova versió és una de les més concises i commovedores.”

    Stephen Farber, The Hollywood Reporter, 24.11.14

    “És una gran pel·lícula, modesta i acollidora, noble i civilitzada. (…)”

    Jordi Batlle, La Vanguardia, 30.04.15

Comparteix-ho