Maya

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2018
    Direcció: Mia Hansen-Løve
    Intèrprets
    : Roman Kolinka, Suzan Anbeh,
    Judith Chemla

    Gènere: drama
    Durada: 107 minuts
    Idioma: francès i anglès

    Sinopsi


    Desembre de 2012. Després de quatre mesos de captiveri a Síria, dos periodistes francesos són alliberats. Gabriel, el més jove, té una mica més de 30 anys. Després de passar revisions mèdiques i contestar moltes preguntes, pot estar amb la seva família i la seva nòvia. Transcorren unes setmanes, i incapaç de trobar un rumb a la seva vida, decideix anar a Goa, on va créixer. Allà coneixerà Maya.

     

  • Un camí de superació

    A vegades, la possibilitat de tenir confiança en una directora, és essencial per poder valorar i gaudir d’una pel·lícula. Si no fos per què Mia Hansen-Løve ha demostrat en obres com Le père de mes enfants, Eden o El porvenir que és una de les directores més sensibles del cinema francès actual, podríem esperar-nos allò pitjor. El començament genera mals presagis. Mia Hansen-Løve ens porta a una situació extrema al mostrar-nos com Gabriel –Roman Kolinka- és alliberat després d’haver estat uns mesos segrestat per part de l’ISIS. La situació extrema ens podria portar cap una pel·lícula política sobre els periodistes segrestats, cap una introspecció psicològica sobre la dificultat d’adaptar-se a la societat per superar el trauma o cap un melodrama existencial sobre els camins d’una crisi que esdevenen irreversibles i porten cap a la destrucció del personatge. La primera sorpresa de Maya ens arriba quan ens adonem que tota la qüestió del trauma queda en un espai en off. Gabriel ha estat segrestat però no en sabrem res més al llarg de la pel·lícula, perquè al cap d’una estona Maya sembla tornar a començar i la historia fosca esdevé de forma progressiva una historia plàcida, en la qual hi juga un paper fonamental el tema de l’alliberació.
    Gabriel viatja a la Índia, s’instal.la a la illa de Goas, però el seu viatge no té res a veure amb un viatge turístic, ni tampoc amb un viatge de caràcter místic de retrobament d’un posible Nirvana. Gabriel va a la Índia perquè és el lloc on va créixer, on va viure part de la seva joventut i on viu el seu padrastre. La vida de Gabriel esdevé una vida calma marcada sobretot per la recerca d’una certa tranquil·litat i pel retrobament de tot allò que ha marcat la seva joventut i que ha perdut. A la illa de Goas, Gabriel formarà part de l’elit Intel·lectual europea que no para de tenir llargues converses filosòfiques. Aquesta elit viu en contrast amb els que formen part d’un món molt més simple, basat en saber gaudir de l’instant i de la bellesa de l’entorn. En aquest món paral·lel creat des de la simplicitat hi jugarà un paper essencial la figura de Maya, una jove índia filla del padrastre de Gabriel. Sense que la pel·lícula subratlli res i sense provocar res que pugui resultar evident, Mia Hansen-Løve acaba convertint la pel·lícula sobre un jove segrestat per l’ISIS en una historia d’amor. Tot allò traumàtic ha quedat definitivament enterrat i allò que emergeix amb força i gran naturalitat és la relació afectiva entre dos persones de cultures diferents que acaben compartint un determinat sentit de l’existència. El personatge de Maya il·lumina a Gabriel, però també acaba il·luminant als espectadors perquè ella és la responsable de que una pel·lícula que tenia totes les garanties de perdre’s per camins inhòspits acabi essent una obra agradable, plena de sensibilitat.
    En els darrers moments escoltem una música que té alguna cosa de miraculós. Mia Hansen-Løve introdueix el tema de Nick Cave, Distan Sky, que forma part del gran disc Skeleton Tree que l’autor va enregistrar l’any 2016 com a dol per la mort del seu fill. La cançó és com una pregària per l’absència, però en el context de Maya serveix per posar en evidencia la existència d’un trauma i com és possible, a partir d’una certa poètica, establir camins per a la seva superació.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho