Mi gran pequeña granja

Comparteix-ho

  • Informació


    Estats Units, 2019
    Direcció: John Chester
    Gènere: documental
    Durada: 91 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    L’any 2011, el director de documentals John Chester i la seva dona, la xef professional Molly Chester, van prendre una important decisió: deixar els seus treballs i mudar-se a el camp a nord de Los Angeles a conrear una granja.

  • Un alè d’aire fresc i energia positiva en temps de pessimisme

    No hi ha millor termòmetre per avaluar les preocupacions d’un moment determinat que el terreny del documental cinematogràfic. Si analitzem la collita d’aquesta temporada 2019/2020 veurem que les temàtiques dels documentals més premiats arreu del món han basculat entorn de tres grans temes: la crisi del sistema democràtic –per exemple, a The Edge of Democracy, nominat a l’Oscar i que tracta la involució democràtica al Brasil de l’ultradretà Bolsonaro–, la fractura de les guerres del segle xxi –a For Sama i The Cave, dos films estremidors sobre la guerra de Síria, també nominats a l’Oscar– i, finalment, la crisi mediambiental en totes les seves dimensions.

    És en aquest context que hem de situar The Biggest Little Farm, un dels documentals més premiats de l’any. La pel·lícula de John Chester és la història d’un somni impossible convertit en realitat, la història de dues persones que ho aposten tot –econòmicament i personalment– a una utopia aparentment irrealitzable. Independentment de l’assoliment o no de l’objectiu tal com se l’havien plantejat, el més interessant és com el film explica aquest procés. The Biggest Little Farm són set anys de treball concentrats en una hora i mitja d’imatges. La pel·lícula es beneficia de l’experiència de John Chester –guanyador de diversos premis Emmy per alguns dels seus treballs televisius–, que és capaç d’equilibrar la part més narrativa amb la més contemplativa. D’aquesta manera, la seva pel·lícula és completament calidoscòpica: passem de la denúncia a la reivindicació, de la superació a la didàctica, de la divulgació científica al aspectes socials, però sempre amb una exquisida atenció pels detalls i amb una filmació d’una qualitat extraordinària –fins i tot intimista– que ens deixa imatges de la vida natural al màxim nivell. Chester situa com a autèntics protagonistes els animals i les plantes que viuen en aquest ecosistema únic, i acaba convertint en personatges entranyables el seu gos Todd, la truja Emma i el gall Greasy. El temps i la lògica dels cicles vitals dibuixen una realitat amb les seves pròpies regles, però en cap cas aliena a les problemàtiques globals i a la fragilitat extrema que, per definició, té qualsevol ecosistema en un món ple d’amenaces de tot tipus. Aquí connecta amb Honeyland, un dels grans documentals de l’any, que, amb un to totalment diferent, parla d’aquests mateixos temes.

    John Chester i la seva dona Molly ens fan partícips de la seva utopia i sobretot encomanen el seu optimisme vital. «No hi ha res que, si t’ho proposes, no puguis aconseguir», sembla que ens diguin aquesta parella de nous grangers. I durant el visionat del film resulta molt difícil abstreure’s d’aquesta sana visió positiva de la vida. En un moment en què estem envaïts per un pessimisme justificat pel futur del planeta i dels ecosistemes mediambientals, The Biggest Little Farm és una alenada d’aire fresc. El film no defuig en cap moment dibuixar les dificultats, els problemes i les contrarietats del projecte; és més, demostra que cada problema pot tenir la seva solució en la lògica d’aquell ecosistema i que a una dificultat se li pot donar la volta convertint-la en una oportunitat. Potser se li pot retreure un excés d’idealització en algun moment i que toca molt de passada els aspectes financers de la seva aventura, que rarament apareixen i tampoc no s’hi aprofundeix. Però aquests aspectes menors no li treuen ni un gram de la seva lluminositat, de la filosofia de tornar a la felicitat a partir d’un retorn a la forma més tradicional d’entendre la relació de l’home amb el seu entorn.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho