Murieron por encima de sus posibilidades

Comparteix-ho

murieronporencima cartell

  • Informació


    Murieron por encima de sus posibilidades
    Espanya, 2014
    Director: Isaki Lacuesta.
    Intèrprets: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, José Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, Josep Maria Pou, Pau Riba, José Sacristán, Jaume Sisa, Emma Suárez, Ivan Telefunken, Luis Tosar, Jordi Vilches, Julián Villagrán.
    Gènere: Comèdia negra.
    Durada: 100 min.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    Cinc ciutadans d’un país sospitosament semblat a Espanya, veuen destrossades les seves vides per la crisi econòmica. Sense res a perdre, elaboren un embogit pla per salvar l’economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.

     

  • Crònica d’una crisi no anunciada

    Isaki Lacuesta s’ha guanyat a pols un lloc dins el cinema català i espanyol. Isaki Lacuesta té una relació molt estreta amb Girona i amb la gent del Cinema Truffaut. Va ser un dels fundadors del Col·lectiu de Crítics de Cinema i l’any 2002 va estrenar al Truffaut el seu primer llargmetratge Cravan vs Cravan i des de aleshores ha presentat els seus diversos treballs en aquesta sala.

    Isaki Lacuesta és reconegut i aplaudit pels seus treballs d’investigació, documentals i històries que juguen entre la veritat i la mentida, allò real i allò irreal. La fantasia i l’imaginari són presents en els seus films, així com els homenatges a personatges coneguts o populars com Ava Gardner (La noche que no acaba, 2010) o Camarón de la Isla (la leyenda del tiempo, 2006). El cinema d’Isaki és curiós, com la seva curiositat per les coses o les persones, per la vida o la societat. I això ho transmet en les seves pel·lícules, que com he dit, tenen més de documental que d’històries a l’ús. En les pel·lícules de l’Isaki, l’espectador hi ha de participar, jugar-hi i descobrir l’entrellat de la realitat i la ficció. I, si no, reviseu la seva filmografia.

    L’any 2011 va guanyar la Concha d’Or del festival de Sant Sebastià a la millor pel·lícula per Los pasos dobles. Aquí és quan el cinema d’Isaki (també de la seva dona i moltes vegades co-guionista, Isa Campos) és reconegut i té la possibilitat d’arribar al gran públic.

    És a partir d’aquest moment que Isaki és planteja fer una comèdia, un gè-nere que no havia tocat mai i per tant és un nou repte. Treballa amb una idea actual i que l’estem patint tots, la crisi econòmica i la pèrdua de tota una sèrie de valors. Comença a fer el guió ell sol, aquesta vegada la Isa Campos es queda en un segon pla en el projecte, se’n cuida més de la producció.

    L’esbós de la història, o si en voleu dir la sinopsis, és molt senzilla: cinc ciutadans d’un país que podria ser el nostre, fins hi tot residents a Girona, la crisi els hi ha destrossat vida i com que ja no tenen res a perdre elaboren un pla per segrestar al president del Banc Central i exigir-li que les coses tornin al seu lloc.

    Isaki fa corre la seva imaginació. Imaginació que de vegades és superada per la realitat i ens explica la crònica d’una crisi no anunciada però que molts la veien a venir. Ho fa d’una manera esperpèntica, cruel i de vegades tendre. Veurem diverses històries que aparentment fan gràcia però que són terribles, cruels. Hi ha molt d’humor negre dins aquesta història miserable.

    Isaki Lacuesta tot i haver agafat el to de comèdia, fa una vegada més un documental que va entre la realitat i la ficció. Un documental sobre la nostra trista i absurda realitat. Per tant, utilitzant un llenguatge popular, el de la comèdia lleugera, l’humor negre i de vegades esperpèntic, Isaki Lacuesta continua fent una crònica, un documental que ens mostra com veu la situació actual en el nostre país.

    I també hi ha homenatges en aquesta pel·lícula. Els cinèfils hi veuran moltes referències d’altres pel·lícules, algunes d’elles són protagonitzades pels mateixos actors que hi participen, com José Sacristán o la Ángela Molina. També a Marlon Brando i moltes d’altres que durant la pel·lícula l’espectador hàbil les anirà trobant.

    La pel·lícula va ser rodada durant dos anys amb moltes interferències tant de caire monetari com de disponibilitat dels actors que hi intervenen. Aquest fet semblaria que podria fer “trontollar” el muntatge definitiu i la pròpia història. I no, no es nota. Només una cosa que si pot distreure una mica a l’espectador: les diverses aparicions d’actors de primera línea que actuen en el film i, també, alguns ciutadans de Girona. Però això és una altra història.

    Guillem Terribas
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

  • L’experiment funciona i Lacuesta sorprèn i ofèn amb humor irreverent.

    Sergio F. Pinilla, Crítica, Cinemanía.


    Ressona Berlanga en aquesta insòlita i desenfrenada comèdia.

    Lluís Bonet, Locura sin recortes, La Vanguardia.


    Trenca amb l’horitzó d’expectatives que s’havien creat els espectadors sobre allò que podria arribar a ser una pel·lícula de l’Isaki

    Àngel Quintana, Les runes de la crisi, El Punt Avui.


    Va néixer com de broma una nit de porró en una fonda mítica del casc antic de Girona i ara s’ha convertit en la gran espanyolada del segle XXI

    Josep Lambies, Crítica, Time Out.

Comparteix-ho