qualitive Daughtry mp3 buy Mary and Max hot qualitive Daughtry mp3 buy X-Men Origins: Wolverine movies USA Daughtry song download DIVX Loose Change 9/11: An American Coup free album Ocean Eyes USA DIVX The Lion King get hit Brad Paisley best Ratatouille movies

qualitive Daughtry mp3 buy Mary and Max hot qualitive Daughtry mp3 buy X-Men Origins: Wolverine movies USA Daughtry song download DIVX Loose Change 9/11: An American Coup free album Ocean Eyes USA DIVX The Lion King get hit Brad Paisley best Ratatouille movies

qualitive Daughtry mp3 buy Mary and Max hot qualitive Daughtry mp3 buy X-Men Origins: Wolverine movies USA Daughtry song download DIVX Loose Change 9/11: An American Coup free album Ocean Eyes USA DIVX The Lion King get hit Brad Paisley best Ratatouille movies






Bàner


>
MOHAMED, EL SASTRE, I ALTRES HISTÒRIES

oscarperez


DIMARTS 2 DE MARÇ, A LES 20.30, OSCAR PÉREZ PRESENTA
"MOHAMED, EL SASTRE, I ALTRES HISTÒRIES" AL TRUFFAUT

LA PRESENTACIÓ ANIRÀ A CÀRREC D'IMMA MERINO



"MOHAMED, EL SASTRE, I ALTRES HISTÒRIES"

Oscar Pérez, documentalista que havia rodat a l’escola de Can Tunís en un moment en què el barri estava en procés de desaparició i que havia filmat a Melilla com es retransmeten les processons de Setmana Santa a la televisió local, caminava un dia pel Raval de Barcelona quan va fixar-se en una petita sastreria a l’interior de la qual hi havia un pakistanès i un hindú, fet que va encuriosir-lo perquè es tracta d’una convivència inhabitual. Hi va entrar i va saber que el sastre pakistanès, de nom Mohamed, tenia com ajudant l’hindú Singh. S’hi va quedar, va observar, i va decidir realitzar-hi un documental. Dies després, amb l’acord del sastre Mohamed, va col·locar-se en un lloc, amb la càmera a l’espatlla, i va enregistrar els moviments al local. De totes les hores gravades, va fer-ne un muntatge d’una mitja hora de durada que mostra les relacions amb els clients, a vegades conflictives, i amb l’ajudant hindú, al qual sotmet a una explotació laboral. Volent-se mantenir com observador, el cineasta és interpel·lat i, fora de camp, intervé amb conseqüències visibles en el film. El resultat és un film “politicament incorrecte” que retrata un personatge, amb una actitud que provoca diversa mena de reaccions en els espectadors, en un espai revelat com un microcosmos o com un petit teatre amb entrades i sortides. “El sastre” va rebre l’any 2007 el premi al millor curt al IDFA d’Amsterdam (una mostra referencial del cinema documental) i s’ha projectat a molts altres festivals d’arreu del món. Va ser emès al programa “Gran Angular” de la 2.

Després de la realització del film, Òscar Pérez va continuar la seva relació amb Mohamed i, després de la ruptura laboral entre els dos, també amb Singh. Així, quan Televisió de Catalunya, li va encarregar una sèrie de documentals, va pensar que hi tenien lloc tant Mohamed com Sight, que ja havia muntat una sastreria pròpia. “L’hort de Getsemaní”, títol de la sèrie de cinc capítols que Canal 33 va emetre l’any passat, inclou “La dona del sastre”, que mostra les dificultats de la relació entre Singh i la seva amant russa, i “El germà del sastre”, a propòsit de les complicacions en la vida de Mohamed arran de l’arribada de part de la seva família. A partir d’aquests  tres curts (la sèrie es completa amb dos més rodats al Delta de l’Ebre: “Omplida”, sobre el control de l’aigua a la zona, i “Ventrada”, protagonitzada per un pastor en cadira de rodes) i amb la col·laboració del productor Lluis Miñarro, Oscar Pérez va decidir fer un llargmetratge que presenta amb el títol de “Mohamed, el sastre, i altres històries”. Dimarts al Cinema Truffaut hi haurà l’oportunitat d’assistir a la primera projecció pública d’aquest treball d’un extraordinari documentalista atent als petits detalls i que, malgrat la seva tendència observacional i el fet que no intervé amb cap posada en escena, sempre reflecteix que la presència d’una càmera transforma la realitat en una representació i converteix les persones en personatges.

Imma Merino
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 


 
CHER AMI!

cher_ami_cartell

DISSABTES 20 I 27 DE FEBRER, A LES 12.00

DIUMENGES 21 I 28 DE FEBRER,  A LES 12.00

CINEMA INFANTIL AMB "CHER AMI", PREMI GAUDÍ A LA MILLOR PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ


CHER AMI

Catalunya, 2009.
Direcció i guió: Miquel Pujol.
Durada: 85 min.
Gènere: Animació.
Idioma: Català.

Sinopsi:

Als boscos d'Argonne (França) hi ha una granja de coloms on la calma i la tranquil·litat són la tònica. No obstant, es veu a venir l'arribada de la Gran Guerra i alguns dels seus habitants seran mobilitzats. Es tracta dels coloms, que estan cridats a jugar un paper important en el conflicte com a missatgers. La seva tasca serà essencial per salvar la vida a un batalló de soldats nord-americans. Miquel Pujol dirigeix aquest film animat de producció catalana.


 
LES MILLORS DEL 2009

paranoid20park20de20gus

LA MILLOR PEL·LÍCULA DE L’ANY 2009: “PARANOID PARK”

Com cada any, el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona s’ha reunit per decidir, en una sèrie de votacions entre els seus membres, quines han estat les millors pel·lícules projectades a les pantalles gironines al llarg del 2009.

 

El resultats de les votacions, en què cada membre atorga d’un a deu punts per a cada pel·lícula, el resultat ha estat aquest:

 

-          1. Paranoid Park de Gus van Sant (47 punts)

-          2. Malditos bastardos (Iglorious basterds), de Quentin Tarantino (42 punts)

-          3. Gran Torino, de Clint Eastwood (37 punts)

-          4. Enemigos públicos (Public enemies), de Michael Mann (35 punts

-          5. Los límites del control (The limits of control), de Jim Jarmusch (34 punts)

-          6. Un cuento de Navidad (Conte de Noël), de Arnaud Desplechin (34 punts).

-          7. Vals con Bashir, d’Ari Folman (34 punts)

-          8. Garbo, l’espia, d’Edmon Roch (17 punts)

-          9. Yuki & Nina de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot (17 punts)

-          10. Resacón en Las Vegas, de Todd Phillips (15 punts)

 

 

Aquest any han votat: Jordi Camps Linnell, Ramon Girona, Íngrid Guardiola,  Imma Merino, Àngel Quintana, Marta Sureda, Guillem Terribas i Paco Vilallonga.

D’aquesta manera, l’obra del director nord-americà Gus van Sant, Paranoid Park, s’ha erigit com a la millor pel·lícula projectada el 2009 a les comarques gironines. La pel·lícula, d’un autor habitual en les llistes de les més votades pels crítics de cinema, té la particularitat que es va estrenar el 2007 i no ha estat fins aquest any que ha arribat a les cartelleres catalanes. Paradoxalment, la darrera pel·lícula del director, Mi nombre es Harvey Milk, estrenada també el 2009, no ha rebut cap vot. Paranoid Park, film que continua endinsant-se en les ments turmentades dels adolescents, narra un viatge sense retorn, el que emprèn un noi amant de l’skate que mata accidentalment un guarda de seguretat.

 

En segon lloc, trobem Malditos bastardos, la darrera proposta cinematogràfica de Quentin Tarantino, el qual torna a vertebrar la seva obra a partir del tema de la venjança, aquesta vegada aplicant el seu estil inconfusible a un dels gèneres preferits, el cine bèl·lic.

 

I en tercer, Gran Torino, un altre drama punyent del vell mestre Eastwood que toca un tema espinós com és el racisme, demostrant novament que continua e plena forma amb la seva croada personal contra el sistema, sigui de dretes o d’esquerres.

De la resta de les votacions, destaca entre les 10 millors pel·lícules de l’any Garbo, l’espia, del cineasta gironí Edmon Roch, com a representació catalana a la llista. La pel·lícula, que opta als Goya 2009, és un documental preciosista conformat a base de fragments de pel·lícules de Hollywood, material d’arxiu, entrevistes, que ofereix una mirada polièdrica sobre l’apassionant vida de Joan Pujol, àlies Garbo, l’espia que va ser clau enganyant els nazis durant el decisiu Desembarcament de Normandia a la Segona Guerra Mundial. També, entre les més votades destaca la presència d’un títol com Resacón en Las Vegas, que no té res a veure amb la política d’autor que sol encandilar als crítics, però que és un “divertimento” que destaca per la seva estructura formal ambiciosa i un tipus d’humor d’allò menys convencional del que aparenta.