L'abril del 2006, va ser al CCCB de Barcelona, convidat pel Centre Ernest Lluch de la UIMP. Vàrem aprofitar l'estada per fer-lo tornar a Girona, on va parlar als alumnes de la universitat i va presentar Eleni al cinema Truffaut. Entre la xerrada a la universitat i la presentació al vespre, vàrem anar a les ruïnes d'Empúries per celebrar el seu setantè aniversari. Angelopoulos va estimar profundament l'indret per la proximitat entre les ruïnes i el mar.

De fet, totes les dones són una mica santes”, deia ahir Consol Ribas que, amb Lluís Llamas, dirigeix l'Associació La Penyora Cultura, per presentar la cinquena edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, dedicat per primera vegada a una dona, Teresa de Cepeda y Ahumada, santa Teresa. El festival tindrà lloc del 18 al 28 de gener en diversos espais de Girona, amb la implicació d'un centenar d'artistes i col·laboradors que, com és habitual, hi fan la seva aportació apassionadament i desinteressadament, “per amor a les persones i a l'art”, en paraules de Ribas, que ahir estava acompanyada al restaurant La Penyora per una bona representació dels implicats en el festival i també per dues dones menys habituals en aquest context: la monja Carme Ferrer, de les Carmelites Descalces de Montilivi –una activa comunitat de sis monges–, com a continuadora de l'orde fundat per santa Teresa, i Piua Salvatella, delegada a Girona del Col·lectiu de Dones en l'Església, que va posar en contacte l'organització del Festival Pepe Sales amb les monges de Montilivi.

A l'entorn del centenari del seu naixement, l'any 1995, van proliferar discursos sobre l'agonia del cinema, destinat a ocupar un lloc residual dins de l'audiovisual. De fet, però, feia temps que es parlava de la mort del cinema arran de l'expansió de la televisió. Uns ho anunciaven de manera nostàlgica. D'altres, com ara Rossellini, van creure que la televisió podia ser una fenomenal eina pedagògica. Aquest últim tema, per cert, el va abordar en la seva tesi doctoral el torroellenc Àngel Quintana, professor d'història i teoria del cinema de la Universitat de Girona i crític d'El Punt Avui. Optimista de mena i antinostàlgic, més que constatar la “mort del cinema”, Quintana n'observa la transformació en un moment en què, certament, ha perdut la centralitat en la cultura audiovisual. “El cas és que quan va fer cent anys, és a dir, quan es va fer definitivament vell, el cinema es va començar a transformar en una altra cosa que està en procés”, indica Quintana, que, amb Después del cine, continua la reflexió sobre la naturalesa de les imatges contemporànies, en la seva relació sempre complexa amb la realitat, que va emprendre amb Fábulas de lo visible, assaig que, fa vuit anys, també va publicar El Acantilado.

El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ha triat Melancholia, de Lars von Trier, com a la millor pel·lícula projectada a les pantalles gironines el 2011. La segona millor pel·lícula és True grit (Valor de llei), dels germans Coen, i la tercera, L'arbre de la vida, de Terrence Malick. De la resta de votacions és remarcable que el sisè lloc l'ocupa Los pasos dobles, del cineasta gironí Isaki Lacuesta, l'únic autor que té dues pel·lícules puntuades (amb La noche que no acaba). El resultat de les votacions denota que ha estat un dels anys més igualats pel que fa a les pel·lícules amb més suport del col·lectiu, malgrat la diversitat manifestada en les llistes particulars de cadascun dels seus membres. També cal remarcar que la majoria de títols han estat rodats per directors consagrats.