Oscar Pérez, documentalista que havia rodat a l’escola de Can Tunís en un moment en què el barri estava en procés de desaparició i que havia filmat a Melilla com es retransmeten les processons de Setmana Santa a la televisió local, caminava un dia pel Raval de Barcelona quan va fixar-se en una petita sastreria a l’interior de la qual hi havia un pakistanès i un hindú, fet que va encuriosir-lo perquè es tracta d’una convivència inhabitual. Hi va entrar i va saber que el sastre pakistanès, de nom Mohamed, tenia com ajudant l’hindú Singh. S’hi va quedar, va observar, i va decidir realitzar-hi un documental. Dies després, amb l’acord del sastre Mohamed, va col·locar-se en un lloc, amb la càmera a l’espatlla, i va enregistrar els moviments al local. De totes les hores gravades, va fer-ne un muntatge d’una mitja hora de durada que mostra les relacions amb els clients, a vegades conflictives, i amb l’ajudant hindú, al qual sotmet a una explotació laboral. Volent-se mantenir com observador, el cineasta és interpel·lat i, fora de camp, intervé amb conseqüències visibles en el film. El resultat és un film “politicament incorrecte” que retrata un personatge, amb una actitud que provoca diversa mena de reaccions en els espectadors, en un espai revelat com un microcosmos o com un petit teatre amb entrades i sortides. “El sastre” va rebre l’any 2007 el premi al millor curt al IDFA d’Amsterdam (una mostra referencial del cinema documental) i s’ha projectat a molts altres festivals d’arreu del món. Va ser emès al programa “Gran Angular” de la 2.

Després de la realització del film, Òscar Pérez va continuar la seva relació amb Mohamed i, després de la ruptura laboral entre els dos, també amb Singh. Així, quan Televisió de Catalunya, li va encarregar una sèrie de documentals, va pensar que hi tenien lloc tant Mohamed com Sight, que ja havia muntat una sastreria pròpia. “L’hort de Getsemaní”, títol de la sèrie de cinc capítols que Canal 33 va emetre l’any passat, inclou “La dona del sastre”, que mostra les dificultats de la relació entre Singh i la seva amant russa, i “El germà del sastre”, a propòsit de les complicacions en la vida de Mohamed arran de l’arribada de part de la seva família. A partir d’aquests  tres curts (la sèrie es completa amb dos més rodats al Delta de l’Ebre: “Omplida”, sobre el control de l’aigua a la zona, i “Ventrada”, protagonitzada per un pastor en cadira de rodes) i amb la col·laboració del productor Lluis Miñarro, Oscar Pérez va decidir fer un llargmetratge que presenta amb el títol de “Mohamed, el sastre, i altres històries”. Dimarts al Cinema Truffaut hi haurà l’oportunitat d’assistir a la primera projecció pública d’aquest treball d’un extraordinari documentalista atent als petits detalls i que, malgrat la seva tendència observacional i el fet que no intervé amb cap posada en escena, sempre reflecteix que la presència d’una càmera transforma la realitat en una representació i converteix les persones en personatges.

Imma Merino
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona