Pájaros de verano

Comparteix-ho

  • Informació


    Colòmbia, 2018
    DireccióCiro Guerra, Cristina Gallego
    Intèrprets
    Carmina Martínez, José Acosta, Natalia Reyes, Jhon Narváez, Greider Meza,José Vicente Cote, Juan Bautista Martínez
    Gènere: drama
    Durada: 125 minuts
    Idioma: wayu i castellà

    Sinopsi


    Basada en una història real que explica l’origen del narcotràfic a Colòmbia, la pel·lícula se situa en els anys 70 quan la joventut nord-americana abraça la cultura hippie i amb ella a la marihuana. Això provoca que els agricultors de la zona es converteixin en “empresaris” a un ritme veloç. Al desert de Guajira, una família indígena Wayuu es veu obligada a assumir un paper de lideratge en aquesta nova empresa. La riquesa i el poder es combinen amb una guerra fratricida que posarà en greu perill la seva família, a les seves vides i a les seves tradicions ancestrals.

  • L’origen del mal

    Som a començaments dels anys setanta. Als Estats Units, els joves protesten contra la llarga o absurda guerra del Vietnam i en el cinema acaba de triomfar Easy Rider (1969), que ha posat de manifest que els hippies volen tornar a viure en contacte amb la natura. Alguns poetes de la generació beatnik com ara Allen Ginsberg o pensadors com Timothy Leary havien parlat de com les drogues podien obrir noves portes de la percepció. A milers de quilòmetres dels Estats Units, a Colòmbia, els indígenes viuen i sobreviuen en estranya harmonia amb les drogues, l’esoterisme, la religió i la natura. «S’acosta una plaga» afirma un dels indis wayú al començament del relat. La història d’aquesta plaga és la base sobre la qual s’articula Pájaros de verano (2018) de Ciro Guerra i Cristina Gallego. Ens trobem davant d’una pel·lícula que parla d’una Colòmbia que va haver de renunciar a moltes coses, d’un país que va veure com la droga es convertia en la plaga que tot ho destruïa. Després de l’arribada del mal era impossible que la selva i la tribu fossin entorns plàcids oberts a l’harmonia.

    Pájaros de verano és una pel·lícula articulada i dividida en un seguit de cants. Més d’un moment ens podria fer pensar amb La Divina Comèdia de Dante Alighieri, sobretot en una recreació del seu infern, però la seva arrencada seria molt més propera a una èpica homèrica. És com si es tractés d’un relat explicat de generació en generació, construït des de l’oralitat, com si fos propera a una estructura homèrica. L’èpica de la història no ens parlarà de grans herois llançats a l’aventura de l’existència, ja que tot plegat acabarà tacat de sang, com si ens trobéssim en la pitjor de les tragèdies possibles.

    Ciro Guerra va convertir-se en el cineasta colombià amb més projecció internacional gràcies a l’èxit que va assolir amb El abrazo de la serpiente (2015), un relat d’aventures envoltat d’una atmosfera mística. En els primers moments de Pájaros de verano, en el retrat que la pel·lícula fa dels indis wayú, que parlen la seva pròpia llengua, no estaríem massa lluny d’aquests plantejaments. Amb tot, però, a partir d’un determinat moment tot allò de caràcter mític s’esvaeix i la pel·lícula se centra a explicar-nos per què la regió va deixar de ser el paradís perdut, d’on va sorgir la veritable serpent i com l’ambició i el poder també varen instal·lar-se al cor de la selva. Ciro Guerra i Cristina Gallego decideixen explicar-nos com va començar tot, per què Colòmbia va convertir-se en la principal productora i exportadora de cocaïna. Tot això vist des de la perspectiva interna, intentant raonar per què la sang va tocar-ho tot. La pel·lícula mítica dona pas a una hipotètica pel·lícula feta a la manera de Martin Scorsese. La violència és omnipresent dins la comunitat i aquesta perd tota la seva raó de ser.

    Ciro Guerra i Cristina Gallego saben moure’s amb comoditat per l’interior d’un món marcat per la tensió entre la tradició i la modernitat, entre allò que és col·lectiu i allò que és més íntim. Tot plegat avança cap un discurs polític que ens explica per què el capitalisme va voler treure rendiment del negoci de la droga i per què un grup de personatges es varen trobar sobrepassats mentre volien mantenir alguna cosa que els era pròpia i que tenia a veure amb la pròpia tradició. A l’horitzó hi ha la figura de Pablo Escobar, el narcotràfic colombià, la guerra interminable amb les FARC i el degoteig de morts que marcaria més de cinquanta anys de la història del país. És evident que en algun aspecte Pájaros de verano cau en l’excés de la demostració d’un univers violent, però no deixa de ser molt interessat veure com la pel·lícula reflexiona sobre com un grup d’indígenes perduts a la selva varen convertir-se en els primers d’una llarga cadena de narcotraficants. El mal havia nascut.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho