Comparteix-ho

personal shopper cartell

  • Informació


    França, 2016
    Director: Olivier Assayas
    Intèrprets: Kristen Stewart, Lars Eidinger, Nora von Waldstätten, Anders Danielsen Lie, Pamela Betsy Cooper, Sigrid Bouaziz
    Gènere: drama
    Durada: 105 min
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Maureen, una jove nord-americana que viu a París, es fa càrrec del guarda-roba d’una dona famosa. Tot i que aquesta feina no li agrada, és l’única que ha trobat per poder-se pagar l’estada mentre espera una manifestació de l’esperit de Lewis, el seu germà bessó, desaparegut fa poc. Tot d’una, Maureen comença a rebre missatges anònims al mòbil, uns missatges estranys.


  • D’on venen els fantasmes?

    En el cinema d’Olivier Assayas coexisteixen dos tipus de pel·lícules: les obres que busquen una certa perfecció que no incomodi al públic i les que utilitzen els mitjans expressius del cinema per experimentar, explorar i perdre’s per estranys camins que a vegades poden incomodar. Entre el primer model de pel·lícules hi trobem Las horas del verano, o fins i tot, Sils Maria, mentre el segon model de pel·lícules hi ha les més intenses de la seva filmografia com Une nouvelle vie, Demonlover o Boarding Gate. Mentre en les primeres hi ha un director capaç de controlar tots els elements dramàtics, en les segones la pel.lícula esclata com un exercici d’estil darrera del qual sempre s’hi troba present una reflexió teòrica sobre el lloc que el cinema pot arribar a ocupar en el panorama contemporani. Personal Shopper pot afegir-se, per mèrits propis, dins aquest segon grup.
    Personal Shopper pot ser considerada com un triple salt mortal sense xarxa, ja que es tracta d’una de les pel·lícules més valentes i arriscades que s’hauran vist aquesta temporada. Oliver Assayas sempre ha considerat que un dels moments fundacionals del cinema contemporani actual es troba en el cinema de terror que es va realitzar en els anys vuitanta, en les obres de John Carpenter, Brian de Palma o les primerenques de David Cronemberg. Personal Shopper vol apropar-se cap aquest cinema però amb la consciència de que no és possible dur a terme cap exercici de duplicació postmoderna, ni cap operació de simulacre. Potser ha arribat el moment de preguntar-se d’on varen sorgir aquelles imatges i que és allò que d’aquell cinema fantàstic es projecta cap a les formes del cinema actual. Es per aquesta raó que Personal Shopper comença amb d’invocació de la pintora Hilma Af Klint, una artista sueca que va crear a partir del misteri i va fer que la seva obra desemboqués cap a l’abstracció. Aquesta primera referència no fa res més que obrir un camí cap a la importància que va tenir l’animisme en el segle XIX. La fotografia anímica va ser capaç de fotografia l’ànima. En les sessions espiritistes on s’invocaven els morts va sorgir una peculiar cantera que el terror contemporani va prendre com a font d’inspiració. Assayas decideix anar als orígens per explorar el present, de manera semblant a com en Demonlover partia d’Internet per acabar anant a parar cap els fantasmes.
    Un cop plantejades les forces originàries. Assayas explora diversos camins. El primer camí és el d’una historia d’esperits articulada al voltant d’una noia anomenada Maureen –esplèndida i omnipresent Kristen Stewart, que va en camí de ser la millor actriu jove del món-. Ella busca el seu germà bessó desaparegut, és com si alguna part d’ella mateixa s’hagués escapat. El camí de recerca del més enllà es convertirà en una trucada cap la mort que Assayas construeix com un viatge cap a la pantalla en blanc, cap el buit com a integració amb aquest jo perdut. El segon camí té a veure amb el títol de la pel.lícula, Maureen treballa d’assistenta d’una actriu, li compra els vestits i les joies, l’ajuda a crear la seva imatge. Aquesta actriu sorgeix com un fantasma, com aquella existència a la que potser es troba condemnada la pròpia Krysten Stewart com a mite de la cultura de masses. Davant de tots aquests elements tenim l’intriga, que com a Boudy Double de Brian de Palma esclata a partir d’una llarga seqüència de misteri que desemboca amb una situació d’assetjament i persecució. A Assayas li interessa crear els mecanismes del thriller però no vol arribar a una resolució, perquè Personal Shopper no funciona com una obra tancada sinó com un esbós, com un joc de possibles apunts sobre possibles pel·lícules, sobre possibles línies que permeten una confluència entre l’imaginari tecnològic actual i el del cinema de terror. Des d’aquesta perspectiva, Personal Shopper és una de les reflexions més lúcides que s’han dut a terme sobre el cinema fantàstic com a territori en que la superstició i la realitat es creuen, com a lloc en que allò sinistre pot sorgir tant del més enllà com de la por a la mort o a la psicologia personal. El misteri està obert a mil interpretacions perquè la pel·lícula no és més que una porta des de la que surten múltiples camins, un exercici on després de la representació sorgeix el pensament. Una lloc per a la teoria.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

     

Comparteix-ho