Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2016
    Direcció i guió: Olivier Assayas
    Intèrprets: Kristen Stewart, Lars Eidinger, Nora von Waldstätten, Anders Danielsen Lie
    Gènere: drama
    Durada: 105 min
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Maureen, una jove nord-americana a París, es fa càrrec del guarda-roba d’una dona famosa. Tot i que aquesta feina no li agrada, és l’única que ha trobat per poder-se pagar l’estada mentre espera una manifestació de l’esperit de Lewis, el seu germà bessó, desaparegut fa poc. Tot d’una, Maureen comença a rebre missatges anònims al mòbil, uns missatges estranys.


  • D’on venen els fantasmes?

    En el cinema d’Olivier Assayas coexisteixen dos tipus de pel·lícules: les que busquen una certa perfecció que no incomodi el públic i les que utilitzen els mitjans expressius del cinema per experimentar, explorar i perdre’s en camins estranys que de vegades poden incomodar. Entre les del primer model trobem L’heure d’été (2008) o fins i tot Clouds of Sils Maria (2014), mentre que en el segon model hi ha les més intenses de la seva filmografia, com ara Une nouvelle vie (1993), Demonlover (2002) i Boarding Gate (2007). Si bé en les primeres hi ha un director capaç de controlar tots els elements dramàtics, les segones esclaten com un exercici d’estil darrere del qual sempre hi ha una reflexió teòrica sobre el lloc que el cinema pot arribar a ocupar en el panorama contemporani. Personal Shopper es pot afegir, per mèrits propis, a aquest segon grup.
    Personal Shopper pot ser considerada un triple salt mortal sense xarxa, ja que es tracta d’una de les pel·lícules més valentes i arriscades que s’hauran vist aquesta temporada. Assayas sempre ha considerat que un dels moments fundacionals del cinema contemporani actual és el cinema de terror dels anys vuitanta: les obres de John Carpenter, Brian De Palma o les primeres de David Cronenberg. Personal Shopper vol apropar-se a aquest cinema, però amb la consciència que no és possible dur a terme cap exercici de duplicació postmoderna ni cap operació de simulacre. Potser ha arribat el moment de preguntar-se d’on varen sorgir aquelles imatges i quins aspectes d’aquell cinema fantàstic es projecten sobre les formes del cinema actual. Per aquesta raó Personal Shopper comença amb la invocació de la pintora Hilma af Klint, una artista sueca que va crear a partir del misteri i va fer que la seva obra desemboqués en l’abstracció. Aquesta primera referència no fa sinó obrir un camí cap a la importància que va tenir l’animisme en el segle XIX. La fotografia anímica va ser capaç de fotografiar l’ànima. En les sessions d’espiritisme en què s’invocaven els morts va sorgir un peculiar planter que el terror contemporani va prendre com a font d’inspiració. Assayas decideix anar als orígens per explorar el present, d’una manera semblant a com a Demonlover partia d’Internet per acabar anant a parar als fantasmes.
    Un cop plantejades les forces originàries, Assayas explora diversos camins. El primer és el d’una historia d’esperits articulada al voltant d’una noia anomenada Maureen –esplèndida i omnipresent Kristen Stewart, que va camí de ser la millor actriu jove del món. Maureen busca el seu germà bessó, que ha desaparegut; és com si una part d’ella mateixa s’hagués escapat. El camí de recerca del més enllà es convertirà en una trucada a la mort que Assayas construeix com un viatge a la pantalla en blanc, al buit com a integració amb aquest jo perdut. El segon camí té a veure amb el títol de la pel·lícula. Maureen treballa d’assistent d’una actriu, li compra els vestits i les joies, l’ajuda a crear la seva imatge. Aquesta actriu sorgeix com un fantasma, com aquella existència a la qual potser es troba condemnada la mateixa Kristen Stewart com a mite de la cultura de masses. Davant de tots aquests elements tenim l’intriga, que, com a Body Double (1984) de Brian De Palma, esclata a partir d’una llarga seqüència de misteri que desemboca en una situació d’assetjament i persecució. A Assayas li interessa crear els mecanismes del thriller, però no vol arribar a una resolució perquè Personal Shopper no funciona com una obra tancada sinó com un esbós, un joc de possibles apunts sobre possibles pel·lícules, sobre possibles línies que permeten una confluència entre l’imaginari tecnològic actual i el del cinema de terror. Des d’aquesta perspectiva, Personal Shopper és una de les reflexions més lúcides que s’han dut a terme sobre el cinema fantàstic com a territori en què la superstició i la realitat es creuen, en què allò sinistre pot sorgir tant del més enllà com de la por a la mort o a la psicologia personal. El misteri està obert a mil interpretacions, perquè la pel·lícula no és sinó una porta d’on surten molts camins, un exercici en què després de la representació sorgeix el pensament. Un lloc per a la teoria.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

     

Comparteix-ho