A la troupe de «Soldados de Salamina»
Des que Javier Cercas, esdevingut a la vegada un heroi local sense anonimat amb aquesta seva novel·la sobre els herois anònims a la manera de l'home que va matar Liberty Valance, va convertir diversos espais de la ciutat (preferentment bars) en escenaris de «Soldados de Salamina», la literatura ha transfigurat la percepció de la realitat: asseguts a Le Bistrot, no hem cregut veure Javier Cercas conversant amb Miquel Aguirre mentre aquest devora un entrecot al roquefort que mai no ha figurat en la carta del restaurant? D'aquí uns dies, quan aquesta troupe d'aventurers (no és un rodatge una aventura?) que treballa en l'adaptació cinematogràfica de «Soldados de Salamina» hagi marxat de la ciutat, no ens semblarà veure'ls al mateix Le Bistrot conversant animadament, tot i que cada vegada més cansats, i brindant a la salut de Cercas? Acostumats a la seva presència, estem condemnats a enyorar la possibilitat de trobar-los rodant en qualsevol lloc de la ciutat, on s'han fet dignes de memòria l'amabilitat de David, el rostre embruixador d'Ariadna, la cura exquisida de Javier (A), la discreció de l'altre Javier (T), la simpatia de Maria, els crits al silenci de Sergio, l'eficàcia d'Emma, el treball sense descans de Cristina i Jessica, entre tants altres membres de l'equip artístic, tècnic i de producció. Condemnats a la nostàlgia, disfrutarem, però, d'un llegat d'experiències i anècdotes vinculades al rodatge d'aquesta pel·lícula: entre els nombrosos figurants, actors naturals amb frase, col·laboradors i espectadors del rodatge, s'intueix inesgotable el cabal d'històries per explicar i, per tant, de ficcions. Tenim a l'abast un material susceptible de transformar-se en múltiples relats destinats a la construcció d'una llegenda. De fet, l'imaginari col·lectiu ja hi treballa mentre s'escampen les llavors de llegendes que hauran de conservar-se perquè s'hauran imposat a la realitat dels fets.
Amb el desig que les imatges rodades permetin configurar una proposta amb la intel·ligència narrativa i la noblesa moral de la novel·la que l'inspira, esperarem el retorn de la troupe amb l'estrena de la pel·lícula «Soldados de Salamina». Abans, però, que marxin de la ciutat, el Cinema Truffaut ha volgut convertir-se en l'escenari d'un comiat col·lectiu als salamineros. Per viure-ho com una festa, hem fet memòria fins arribar a una pel·lícula/moment fundacional: «Amo tu cama rica», la comèdia agredolça que remet als orígens de David Trueba com a guionista i als de la seva relació amb Ariadna Gil. A més, Fernando Trueba, com en el cas de «Soldados de Salamina», és el productor d'aquesta pel·lícula que, dirigida per Emilio Martínez-Lázaro, ressegueix la trobada, pèrdua i retrobades d'un noi (Pere Ponce) i una noia (Ariadna Gil, evidentment) de les que compliquen la vida fins al límit que és impossible passar-la millor sense ella. David Trueba va construir el guió amb encís i subtilesa, mentre que Ariadna Gil va sacrificar la seva cabellera per donar un tomb a la seva carrera i revelar-se amb una frescor i una lleugeresa que transmeten alegria interpretativa i vital.
Que hàgiu disfrutat d'aquesta ciutat. Salut i «hacia delante, siempre hacia delante».
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
4 de maig de 2002
|
