Organitza: Patronat Català Pro Europa

«On eres el dia que va caure el mur?» és potser una de les preguntes que més sovint es fan els alemanys els uns als altres. El protagonista de «Berlin is in Germany» va veure la caiguda del mur per televisió, des d'una presó de Brandenburg. Tant per a ell com per al seu país, aquell era un moment en què naixien moltes coses noves: la seva dona estava embarassada del seu primer fill i l'Alemanya reunificada s'obria a un futur incert però ple d'esperança. Una condemna d'onze anys de presó fa que el temps quedi en suspens per aquest home, que quan tornarà a la seva ciutat i intentarà recuperar la seva família tindrà la sensació d'haver estat traslladat en el túnel del temps.

La història de Martin Schultz no es basa en un cas real concret, però sí que recull les experiències i les inquietuds d'un jove cineasta alemanya, Hannes Stöhr, que va dirigir aquesta seva primera pel·lícula quan amb prou feines tenia trenta anys. Assabentat de la situació de presos de l'Alemanya de l'Est que sortien de la presó desconeixent de primera mà els canvis que hi havia hagut al país, Stöhr es va proposar escriure una comèdia que hauria d'estar plena de situacions xocants, com aquella en què una màquina expenedora de tiquets de metro li rebutja al protagonista un bitllet amb l'efígie de Karl Marx. Però a mesura que va anar investigant i entrevistant-se amb persones que havien viscut experiències similars a la que volia relatar, Stöhr es va adonar eren històries massa dramàtiques com per fer-ne una comèdia.

Instal·lada en el terreny de la sàtira, «Berlin is in Germany» toca moltes tecles fins confegir una reflexió global sobre els canvis socials i polítics a l'Europa de les últimes dues dècades. La principal virtut del guió de Hannes Stöhr és la seva habilitat per crear un discurs amb vocació universal a partir dels petits detalls i, sobretot, concentrant tota la història en la situació i els sentiments del seu protagonista. El personatge de Martin Schultz és l'encert més gran de la pel·lícula, perquè no només és l'instrument del qual se serveix l'autor per plantejar el seu discurs, sinó que està descrit amb moltes dosis d'humanitat i sentit de l'observació. En aquest sentit és clau la complicitat que s'endevina entre el director i l'actor Jörg Schüttauf, esplèndid en el seu paper, que es mostra capaç de portar el pes de la pel·lícula amb la seva interpretació sense necessitat d'agafar-se a cap escena de lluïment dramàtic espectacular.

De la mà d'aquest personatge, l'espectador entra fàcilment en la història i es deixa arrossegar per les seves peripècies, durant les quals coneixerem un grapat de personatges secundaris que ajuden a dissenyar aquest mosaic sobre la nova Alemanya. Des de l'estudianta que es guanya la vida fent numerets eròtics en un sex-shop, a l'immigrant cubà que condueix un taxi, passant per l'exconvicte que viu al caire de la depressió i el defalliment, o els mateixos familiars de Martin, es pot dir que cada personatge compleix un paper arquetípic en la construcció del discurs de l'autor, però a la vegada tots tenen prou entitat humana com perquè la seva petita història ens importi al marge o en paral·lel a la del protagonista.

El fet que «Berlin is in Germany» tingui el seu títol original en anglès és una més de les moltes ironies que Hannes Stöhr es permet fer sobre els canvis que ha viscut Alemanya des de la caiguda del mur. La frase està agafada dels deures d'anglès del fill del protagonista, una llengua i un nen que a la pel·lícula representen el futur, de la mateixa manera que el migrat domini del rus que té el seu pare representa el passat. Des de la seva sortida de la presó, Martin viurà una immersió en un món nou per a la qual no està gens preparat. L'aprenentatge que li suposarà rebre una patacada rere l'altra li permet al director resoldre la pel·lícula amb una última ironia, malgrat que a algú li semblarà un final complaent. L'experiència de les seves primeres setmanes fora de la presó ha suposat per a Martin un curset accelerat de postcomunisme.