«El camino a casa», de Zhang Yimou

EL CAMINO A CASA
Wo de fu qin mu qin. Xina. 2000
Direcció: Zhang Yimou.
Guió: Bao Shi
Durada: 100 min.
Intèrprets: Zhang Ziyi, Sun Honglei, Zheng Hao, Zhao Yuelin, Li Bin, Chang Guifa.

Yusheng torna al seu poble per assistir la funeral del seu pare, el mestre. La seva mare insisteix que el funeral se celebri de manera tradicional, malgrat que els temps han canviat. Yusheng, davant la intransigència de la seva mare, rememora el prometatge dels seus pares seguint les històries que li van explicar quan era petit. El seu pare, Changyu, va arribar al poble com a nou mestre i de seguida es va enamorar de Zhao Di. Després d'una separació de dos anys per afers polítics, es van casar i ja no es van tornar a separar.

D'entrada, «El camino a casa» suposava un retorn de Zhang Yimou als seus territoris i temàtiques habituals després del sorprenent incís de «Keep cool», la seva obra més desconcertant i trencadora que havia posat de manifest la necessitat del cineasta de fer un replantejament en les seves premisses i de buscar nous camins creatius. I també inaugurava una sorprenent col·laboració del realitzador amb la filial asiàtica de la productora nord-americana Columbia Pictures, molt interessada a finançar l'obra de directors consagrats però també de nous talents del cinema asiàtic, i que també s'encarregaria de la distribució de les pel·lícules.

El punt de partida d’«El camino a casa» té alguns punts de contacte amb el de «La ducha», l'aclamada pel·lícula de Zhang Yang. Luo Yusheng, un home de negocis, retorna al seu territori d'origen, en una allunyada zona rural del nord de la Xina, per assistir a l'enterrament del seu pare, el mestre del poble. Allà retrobarà la seva mare, que desitja que les exèquies es facin seguint els mètodes més tradicionals, i rememorarà la història de l'enamorament dels seus pares.

Estructurada en dos temps narratius que Yimou diferencia estèticament a través de la fotografia en blanc i negre (el present) i en un extraordinari i enlluernador color (el passat), «El camino a casa» es planteja sota aquesta premissa del contrast i l'enfrontament entre la Xina moderna i la Xina tradicional, però, a diferència de «La ducha», es mou ràpidament cap a terrenys més íntims per il·lustrar d'una forma tendra, sensible, suggerent, una intensa història d'amor que acaba capitalitzant l'eix central del film, que n'impedeix els desenvolupament cap a altres terrenys més compromesos o reflexius. Bona part del magnetisme que desprenen les imatges de «El camino a casa» prové de la presència de la jove actriu xinesa Zhang Ziyi, poc després revelada internacionalment amb «Tigre y dragón», d'Ang Lee. És inevitable per l'espectador que hagi seguit amb detall la trajectòria de Zhang Yimou, pensar que l'especial complicitat que la seva càmera estableix amb el rostre d'aquesta jove actriu, remet a la profunda petjada cinematogràfica que la relació entre Zhang Yimou i la seva actriu fetitxe, Gong Li, ha deixat ja en la història del cinema. Així, «El camino a casa» és una pel·lícula que captiva per la senzillesa i transparència del seu plantejament, per la sinceritat i innocència de les relacions que s'estableixen entre els seus personatges, però sobretot per la bellesa de les seves estilitzades imatges, en algun moment fregant la irrealitat. Aquest gust per l'estètica, per deixar-se endur per la càmera, la reivindicació del plaer de filmar, fa que Zhang Yimou deixi el seu compromís i la recerca d'un discurs més profund per la seva següent pel·lícula, «Ni uno menos», curiosament també centrada en la figura d'una mestra rural. En tot cas, amb o sense polèmiques festivaleres, amb o sense capital nord-americà, amb més o menys voluntat per aprofundir, amb Gong Li o amb Zhang Ziyi, l'obra d'aquest creador fascinant continua essent fonamental per entendre en tota la seva dimensió el panorama actual del cinema contemporani.