A la finca de La Mandrágora, en el poble Rey Muerto, prop de la ciutat de La Ciénaga, al nordest de l'Argentina, hi passa l'estiu Mecha, una dona de 50 anys, aficionada a la beguda, que té quatre fills i un marit que es tenyeix els cabells. Per la seva banda, Tali és la cosina de Mecha. També té quatre fills i un marit amant de la casa, la cacera i els fills. Dos accidents reuniran aquestes dues famílies en el camp, on miraran de sobreviure a un estiu de calor insuportable.

Lucrecia Martel va poder rodar «La ciénaga» gràcies a un premi que el seu guió va guanyar a Sundance. A Berlín va estar a punt de guanyar l'Os de Plata a la millor direcció, però es va endur a casa el premi Alfred Bauer a la millor directora novella. Ella va declarar: «Els premis ajuden molt i beneficien les pel·lícules que no compten amb un enorme suport publicitari. Jo no volia fer una pel·lícula de la qual se surti còmodament. Ser complaent no suposa cap compromís polític i jo entenc el cinema com l'única possibilitat de compromís amb la nostra societat». La directora prepara actualment el seu segon llargmetratge, on pretén mostrar com l'única sortida per a l'individu actual és la solidaritat.

Lucrecia Martel va néixer a Salta (nord de l'Argentina), el 1966. Durant la seva adolescència va filmar molt la seva nombrosa família, però mai no va pensar que podia estudiar cinema. El 1986 es trasllada a Buenos Aires per estudiar Ciències de la Comunicació. Dirigeix alguns curtmetratges, entre els quals «Rey Muerto» (1995), que va ser premiat a nombrosos festivals internacionals. Entre 1995 i 1998 realitza diversos documentals per a la televisió i un programa infantil d'humor negre que va rebre diversos premis de la premsa argentina. El 1999 rep el Sundance/NHK Filmaker Award pel guió de «La Ciénaga».