"EN LA CIUDAD DE SYLVIA"
Sinopsi:
Després de l'èxit de "En construcción", José Luis Guerín torna a les pantalles amb l'estrena del seu darrer film.
Un home (Xavier Lafitte) busca pels carrers d'Estrasburg una dona que va conèixer sis anys enrere.
La seva recerca el porta a seguir una noia (Pilar López de Ayala), a comprendre com la certesa de la visió a vegades ens enganya i a viure una mena de somieig al voltant d'un seguit de rostres femenins que troba als bars d'Estrasburg.
Cinema Truffaut
La ciutat espectral i els seus fantasmes
Al llarg dels cinc llargmetrages que configuren una de les filmografies més insòlites del cinema espanyol, José Luis Guerín no ha parat d’explorar la relació que es pot establir entre allò visible i allò invisible, entre la realitat i els seus fantasmes. L’any 1990, el cineasta va decidir desplaçar-se a Irlanda per tal de filmar a Innisfree els espais i paisatges pels que John Wayne y Maureen O’Hara varen transitar durant el rodatge de The Quiet man (1950) de John Ford. Set anys després, seguint l’empremta de Marcel Proust, va anar fins una perita ciutat normanda que recordava remotament Balbec per tal de buscar els espectres d’una inexistent pel·lícula familiar de començament del segle XX, d’aquell temps en que totes les pel·lícules revelaven una innocència aparent. El resultat va ser Tren de sombras, un film més preocupat per atrapar els espectres que les coses tangibles. Quatre anys després, el 2001, va canviar de registre per tal de dur a terme a En construcción –premi al millor director del Festival de San Sebastián- un documental sobre el procés de demolició d’un immoble en el barri xino de Barcelona. Mentre filmava les runes d’un món agònic, es va trobar amb un cementiri romà i va poder mostrar com darrera les pedres sempre hi han les restes dels que van estar presents, els morts.
En la ciudad de Sylvia és la pel·lícula més lluminosa de José Luis Guerin i la seva forma despullada fa pensar que el seu tema central no és altra que la recerca d’un amor romàntic. Un home, no sabem si és un poeta o un pintor, seu als cafès de Strasburg, realitza esbossos en una llibreta i contempla les dones que es creuen al seu davant. La seva mirada podria ser la del flâneur, aquella contrafigura dibuixada per Baudelaire que es configura a les metròpolis urbanes de finals del segle XIX i que té com a objectiu passejar, mirar i descompassar una realitat que cada cop es troba més fragmentada. A mesura que la pel·lícula avança ens adonem que l’home no busca només un cert ideal de bellesa, ni l’etern femení que captivava als poetes del romanticisme, sinó que busca una dona concreta. Tal com insinuava Petrarca, l’home ressegueix el rostre de les altres en una dona desapareguda. Immediatament, l’individu que mira es transforma en algú que persegueix de forma obstinada un fantasma. Sylvia, la dona que evoca la prosa de Gérard de Nerval, va estar a la ciutat uns anys enrera. El protagonista va tenir-hi una relació, però ella es va escapar per sempre. La dona desitjada es confosa per una altra dona i el flâneur adquireix l’aspecte d’una figura clau de la història del cinema, el de Scottie, el protagonista de Vertigo de Alfred Hitchcock. L’home que desitja el cos d’una dona morta . La història de fantasmes torna a fer-se present i marca tota la cartografia interna de la pel·lícula.
Mentre a En construcción, els fantasmes sorgien de les ruïnes de la ciutat real, a En la ciudad de Sylvia aquests es troben en la mateixa superfície urbana perquè la ciutat mostrada és la sublimació de la ciutat real per convertir-se en una ciutat espectral. Guerin filma pels carrers de Strasbourg durant el mes d’estiu. Des de la primera ens adverteix de la importància de la orientació i mostra obert damunt d’una taula un mapa que actua com a veritable carta de navegació. La ciutat té una aparença real. Les terrasses dels bars estan plenes, els tramvies creuen les avingudes principals, els paquistanesos venen rosses i algun clochard recull les ampolles de vidre buides. La ciutat física no triga a convertir-se en un laberint. Es la ciutat d’una dona anomenada Sylvia que va existir i que es perseguida per un home que la va desitjar i que es sent enamorat –o simplement- fascinat pel seu espectre. El laberint esdevé cada cop més complex ja que el poeta no troba el minotaure que el guií fins a la sortida. Al final, la ciutat esdevé etèria, com generada des d’un simple somieg. La dona lluminosa que va existir en passat dóna pas a un seguit de dones espectrals, mentre que la bellesa apol·línia acaba revelant alguna cosa sinistre darrera les marques d’un rostre deformat.
En la ciudad de Silvia va ser la pel.lícula revelació del darrer festival de Venècia, una obra radical feta gairebé sense paraules, construïda a partir de la musicalitat dels seus sons directes, que ens convida a mirar frontalment el món per tal d’explorar l’inici de totes les coses, és a dir aquell moment màgic en què la mirada d’un noi es creua amb la d’una noia.
Àngel Quintana
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
