Cinema Truffaut

La veritat és la suma de les coses vistes i sentides?

La realitat és representable?

Què fa, als ulls de l'observador, que l'objecte representat sigui vertader, creïble o precisament digne de ser cregut?

Quina és la responsabilitat del titellaire si la titella imita fins equivocar-se el viu?

Les respostes són mentides?

Les preguntes són respostes?

El fragment és la resposta estètica al caràcter llacunar de la nostra percepció?

El muntatge és la simulació de la totalitat?

Fins a quin punt el que és absent pot ser explicat amb el que és present?

La precisió és una categoria estètica o una categoria moral?

L'al·lusió pot reemplaçar la descripció?

L'OFF és més precís que l'ON?»

(Michael Hanecke, a propòsit de «Código desconocido»)

L'austríac Michael Haneke es planteja bona part de les preguntes que pot fer-se (que potser ha de fer-se) un cineasta contemporani. Preguntes relatives a una inquietud pel que fa a la resistència de la realitat per fer-se visible i comprensible, als límits de la pròpia perspectiva, a la tensió entre el que es mostra i el que s'amaga. Cineasta que ha construït els seus films com a fragments entrellaçats («71 fragments d'una cronologia de l'atzar»), discutit per la fredor amb què posa en escena una violència estimulada per la irresponsabilitat amb què s'ha convertit en una forma d'espectacle («Benny's video» i «Funny games») o per la possible morbositat i el paroxisme amb què exposa la malaltia d'una societat europea que funda la seva cultura en la repressió del desig sexual («La pianista», encimbellada en l'últim festival de Canes amb diversos premis importants, com ara el del Jurat i els d'interpretació), la pel·lícula que ara projecta el cinema Truffaut mostra l'atenció i el compromís de Hanecke amb els problemes que té plantejats el present. A «Código desconocido», apareixen la fredor de la societat de consum, l'aïllament i les dificultats de comunicació interpersonal en el món actual, la temptació xenòfoba i les tensions interculturals de les ciutats modernes. Però, més enllà de la reducció de la pel·lícula a les seves temàtiques, el que fa d'Hanecke un cineasta del present és aquesta forma fragmentaria amb què reconeix que la realitat, esquerpa a una mirada totalitzadora, se'ns presenta a trossos, cosits per una narració que ha de jugar amb la intervenció de l'atzar.

La primera seqüència de «Código desconocido» conté els elements que la pel·lícula desenvoluparà. En certa manera, conté implícit el codi per entrar-hi, tot i que a la vegada aquest mateix codi es manté enigmàtic, com desconegut és el que perimetria accedir a les claus de la realitat. El cas és que en un bulevard de París, una noia es creua amb un jove que llença el paper que embolicava el seu croissant a les mans d'una dona mendicant. Un altre jove, d'origen africà, li recrimina l'acció i el conflicte fa que la policia intervingui. Qui són aquests personatges que apareixen en aquesta primera gravitacional del film? La noia és una jove actriu (Juliette Binoche, intèrpret d'aquesta pel·lícula després de manifestar-li a Haneke el seu desig de treballar amb ell) que comença la seva carrera en el cinema. El jove que es creua pel carrer és el germà del seu company, un fotògraf de guerra amb un pare que treballa al camp sense que cap dels seus fills vulguin fer-se càrrec de la casa de pagès familiar. La dona pidolaire és romanesa, detinguda per la policia és expulsada i, després de passar un temps amb la seva família, fa un nou viatge humiliant cap a França. El noi que ha demanat un respecte per a ella treballa com educador musical en un institut per a sord-muts. Invertint un ordre més convencional (una diversitat de personatges que conflueixen finalment), a partir de la casual trobada inicial, Hanecke segueix a cadascun dels personatges per apuntar aspectes que, apuntats abans, configuren el món actual. París és l'escenari principal, però també actua com a caixa de ressonància de les guerres del present, de la precarietat econòmica d'altres països (la fugida de l'Europa de l'Est, la pervivència com a metròpoli), del despoblament de les zones rurals. Hanecke, però, no tanca res, mostra fragments de la realitat, planteja qüestions per a convidar l'espectador a una reflexió que no ho és només sobre el món, sinó com fer-lo present en la imatge.

Code inconnu. França. 2000. Direcció: Michael Haneke. Guió: Michael Haneke. Fotografia: Jürgen Jürges. Durada: 117'. Distribuïdora: Vértigo. Intèrprets: Juliette Binoche, Thierry Neuvic, Sepp Bierbichler, Ona Lu Yenke. En una animada avinguda parisenca, algú deixa un tros de paper arrugat en mans d'una mendicaire. Aquest fet uneix per uns instants les trajectòries de diversos personatges molt diferents: Anne, una jove actriu, és a punt de fer carrera al cinema; Amadou, un educador musical en un institut per a sord-muts, té una germana sorda i per això ha escollit la seva professió; i Maria, una romanesa que envia al seu país tots els diners que guanya mendicant, ha tornat a França després de ser expulsada i de passar un temps a prop de la seva família. Web oficial