“Descobrir que se't considera “diferent” des del naixement, degut a la teva raça. Això els hi passava als jueus i els negres. Avui passa amb els immigrants i treballadors que vénen des de fora de la Unió Europea”. (Ettore Scola, a propòsit de “Competencia desleal”)

Ara fa 25 anys, Ettore Scola va presentar una pel·lícula commovedora relativa a una jornada particular: Aquella en què Hitler va visitar Mussolini i els dos dictadors histriònics van passejar-se triomfals pels carrers de Roma. El film de Scola, però, no mostra la parafernalia de l'acte massiu, sinó que fa atenció a dos personatges al marge que viuen la particularitat d'una relació íntima. Així, en la intrahistòria, una mestressa de casa (la que renta la roba mentre l'home i els fills saluden a la romana) i un locutor de radio homosexual (acomiadat de la feina, imminent presoner del feixisme) comparteixen una dolorosa i desesperada història d'amor, una comunió de solitaris que dura unes hores. El record d'”Una jornada particular”, protagonitzada de manera esplèndida i intensa per Sofia Loren i Marcello Mastroianni, es fa present davant aquesta nova proposta cinematogràfica de Ettore Scola. “Competencia desleal” també està ambientada en els anys del feixisme sense vocació de recrear, ni que sigui de manera crítica, les seves grandiloqüents manifestacions públiques, sinó la manera en què una forma criminal de poder afecta uns individus (a unes famílies) que, més que protagonitzar-la, pateixen la Història. De fet, d'aquella “jornada particular” de Hitler a Roma ressona en la història que ara explica Scola. La relació del nazisme alemany i el feixisme italià, els pactes entre Hitler i Mussolini, van dur a la llei racial contra els jueus promulgada l'any 1937. I, a “Competencia desleal”, les víctimes d'aquesta llei discriminatòria són representades per una família que, en un carrer cèntric de Roma, té una botiga de moda que, amb els seus teixits i preus més barats, fa la competència a la sastreria veïna./

La competència i la possible deslleialtat, doncs, es planteja en principi amb la rivalitat entre una sastre tradicional (estimable presència de Diego Abatantuono) i un botiguer modernitzat (el gran Sergio Castellito). És així que “Competencia desleal” es presenta inicialment com una comèdia (les baralles entre els dos botiguers, els seus cartells amb slogans) amb elements que voregen el tòpic (el festeig d'amagat entre el fill del sastre i la filla de l'altre botiguer; la relació d'amistat entre els nens petits de les respectives famílies i amb la qual Scola fa un nou homenatge al seu estimat Vittorio de Sica). Mentrestant, s'apunten elements ombrívols, relacionats amb el personatge d'un vell rellotger jueu amb problemes de visat o amb la figura de (mala) consciència que encarna Gérard Depardieu, un intel·lectual avergonyit davant el malestar que crea el feixisme, però que no és capaç d'actuar. En tot cas, hi ha un moment en què el registre de comèdia (sense que Scola arribi mai a les pallassades de Roberto Benigni a “La vida es bella”) comença a diluir-se per fer-se present el drama d'una manera gradual i sense subratllats, però certa. El moment el marca una discussió entre els dos botiguers rivals que acaba amb aquesta replica del sastre en forma d'insult: “Ets un hebreu”. L'insultat es pregunta què importa que sigui hebreu i és així que s'apunta un tema clau: El que pot representar la pròpia diferència la defineixen els altres, aquells que et senyalen com l'Altre.

En tot cas, expressant un rebuig que plana en l'ambient (les lleis racials contra els jueus són a punt d'entrar en vigor), el sastre se n'avergonyeix del seu mateix insult. Aleshores, en el viratge cap el drama i l'aplicació de les lleis discriminatòries, comença a definir-se una història d'amistat i de solidaritat inesperada entre els dos botiguers. Si el personatge de Sofia Loren no era susceptible de ser perseguit, però se sentia a prop de l'amenaçat Mastroianni, el sastre (sense aprofitar-se de la situació per fer-li una competència definitivament deslleial) s'acosta al seu rival quan és discriminat i perseguit. És aleshores que el film de Scola es fa moralment commovedor, amb moments molt fins, com ara la visita del sastre al seu veí quan aquest està malalt. El drama d'una família (representant de tantes altres famílies jueves) que, després de l'expropiació de la botiga, marxa cap a un destí incert (els espectadors podem sospitar que al final hi ha Auschwitz), es desenvolupa davant la compassió d'uns i la indiferència de molts. I és que la indiferència (amb el que pot tenir de consentiment de la barbàrie) és un tema que inquieta a Scola i el seu co-guionista, Furio Scarpelli. És molt intencionat que, en el carrer de Roma (reconstruït en un decorat) on passa l'acció, es faci sempre visible la Cúpula del Vaticà: La seva indiferència, el seu no pronunciament, davant les lleis racials contra els jueus (i altres accions repressives del feixisme) és una de les vergonyes de la Història de l'Església Catòlica. Scola ho té present, com també que aquesta no és només una història d'ahir, sinó, malauradament, també d'ahir, però amb unes altres víctimes.