"CUANDO NACES..."
Sinopsi:
Sandro és un noi de dotze anys pertanyent a una família acomodada de Brescia. Els seus pares, Bruno i Lucia, tenen una petita fàbrica. Durant un creuer en iot pel mediterrani, Sandro cau en plena nit. Quan els altres el troben a faltar i donen la volta, ja no el troben. Horroritzats, assumeixen que s'haurà ofegat. Però el noi ha aconseguit sobreviure. Al límit de les seves forces, Sandro és albirat per una embarcació d'immigrants il·legals. Desafiant als traficants de persones, que prefereixen seguir endavant, algú es llança a l'aigua i recull al noi.
Es tracta de Radu, un romanès de disset anys que viatja amb la seva germana petita, Alina. Per a Sandro, aquest és l'inici d'una perillosa travessia de tornada a Itàlia.
Cinema Truffaut
Les millors intencions
Després de realitzar diverses pel·lícules, entre les quals una a propòsit de l’assassinat de Pier Paolo Pasolini que du per títol «Un delitto italiano», Marco Tullio Giordana va fer diana l’any 2003 amb «La meglio gioventú» («La mejor juventud»), originalment una sèrie televisiva que, adaptada a un format cinematogràfic, va convertir-se en el més gran èxit del cinema italià dels últims anys. A més, en la mesura que vol recollir el llegat de part dels millors directors italians (Visconti, Bertolucci, Scola, Amelio) en relació amb les seves pel·lícules amb nissages familiars, «La meglio gioventú», un títol que també ho és d’un poema de Pasolini escrit en friulià, va apuntar-se com una possibilitat de renaixement del cinema italià. Va ser un miratge. La cinematografia italiana, que va ser tan potent i influent, continua en crisi, com la cultura i la política del país. Aquest és un fet sobre el qual reflexionen Nanni Moretti i Marco Bellocchio en els seus dos últims films respectius, «El caimano» i «El regista di matrimoni», llastimosament inèdits a nivell comercial a l’estat espanyol.
Retornant a «La meglio gioventú», aquesta recrea la Itàlia dels últims 40 anys a través d’una família, sobre tot seguint el devenir vital de dos germans, Nicola i Matteo Carati, que reaccionen diversament a uns esdeveniments polítics que comencen amb les lluites estudiantils dels anys seixanta i que passen pels «anys de plomb» en què, mentre també s’escampava la violència neofeixista, part dels militants més radicals d’esquerra van allistar-se a les Brigades Roges i altres grups armats. «La meglio gioventú», amb personatges molt ben definits i una narració molt fluïda, també fa present el pes de la màfia, l’antipsiquiatria, la reconversió industrial i, al final, no renuncia a apuntar una certa esperança en el relleu generacional. Un dels protagonistes de la pel·lícula, l’Alessio Boni que encarna Matteo Carati, el turmentat policia amb sensibilitat literària i necessitat d’ordre, també participa a la nova proposta fílmica de Marco Tullio Giordana, «Quando sei nato non puoi più nasconderti», presentada a la secció oficial del festival de Canes de fa dos anys i tot just estrenada a l’estat espanyol. Boni hi interpreta un personatge aburgesat i frívol que experimentarà una conversió, tot i que finalment aparent, quan el seu fill desapareix després de caure accidentalment d’un iot. El nen és recollit en el mar pels ocupants d’un barco que, exemplificant una nova forma de pirateria, transporta immigrants clandestins. Així, doncs, el nen de bona família coneixerà una realitat ignorada i, fent-s’hi amic durant la travessia, voldrà que la seva família adopti dos suposats germans romanesos. Amb les millors intencions, Marco Tullio Giordana construeix una faula (com entendre si no el fet que en el barco hi hagi un «representant» de cada país amb tendència a l’emigració?) sobre la complicada relació entre els habitants de la societat del benestar (amb tots els nostres prejudicis, culpes i mala consciència) i la població immigrant que hi aspira. Una faula que ens interpel·la perquè hi planteja alguna cosa que ve de lluny i que continua definint vivament el món actual: mentre uns neden en l’abundància, d’altres sempre s’ofeguen. El nen protagonista travessa cap a l’altre costat. L’accident representa un renaixement i una emergència de la consciència moral que ensopegarà amb un entorn que s’entesta en oblidar-la i amagar-se-la.
Imma Merino
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
