"DESPUÉS DE LA BODA"
Sinopsi:
Jacob ha dedicat la seva vida a ajudar als nens del carrer a la Índia, però l'orfenat que dirigeix no pot superar els problemes econòmics que arrossega i haurà de tancar. Un bon dia rep una oferta inesperada i estranya; un home de negocis danès li ofereix 4 milions de dòlars a canvi d'un parell de favors. En Jacob ha de tornar a Dinamarca i ser present al casament de la filla de l'empresari. El casament es convertirà en un viatge al passat i li crearà el dilema més important de la seva vida.
Cinema Truffaut
Secrets i mentides, daneses
Si hi ha alguna filmografia de l’actual panorama cinematogràfic europeu que destaca per la seva inquietud constant i maduresa creativa aquesta és, sens dubte, la danesa. Superada la fase del Dogma 95 més radical, i deixant de banda un dels seus principals promotors, l’incombustible Lars von Trier, són molts altres els cineastes d’aquell actiu país nòrdic que, en la seva incessant recerca per trobar una veu pròpia estan aportant una alenada d’aire fresc al cinema. D’entre aquests destaca Susanne Bier, una cineasta que des de fa temps compta amb una consolidada trajectòria, fonamentada amb la llarga col·laboració amb el guionista Anders Thomas Jensen.
Deslligats dels postulats més radicals de l’esmentat decàleg creatiu, Bier i Jensen tornen a unir talents per tractar el que és un dels temes centrals, tant de la seva obra com d’altres pel·lícules sorgides de la cinematografia danesa: la família, amb tots els seus secrets i mentides. Fa anys Thomas Vinterberg va donar el tret de sortida amb la trasbalsadora Celebration (1998); més recentment, Per Fly va reprendre el testimoni amb la no menys extraordinària Arven / La herencia (2002); i els mateixos Bier i Jensen van tractar-lo des de l’òptica de dos germans amb la desigual però d’allò més pertorbadora Hermanos (2004); així com des de la vessant d’una relació de parelles disfuncionals a Te quiero para siempre (2002). Ara, en la seva darrera pel·lícula, Después de la boda, nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, novament el passat reapareix en el present de quatre personatges, que veuen com inexorablement la seva vida es trasbalsa. I tot això, com queda palès en el títol, durant el transcurs de la celebració d’un casament.
Tot comença quan, dedicat a cos i ànima a ajudar els nens del carrer de l’Índia, i encara afectat pel tancament d’un orfenat per falta de fons, Jacob (magistral Mads Mikkelsen) rep una oferta irrebutjable: un home de negocis (Rolf Lassgard) li ofereix quatre milions de dòlars perquè vingui a Dinamarca i assisteixi al casament de la seva filla... Que es tracta d’una altra història intensa, l’espectador ho descobreix des del primer instant. Quan des de les primeres imatges que transcorren als carrers de Bombai l’acció (i el protagonista) es trasllada d’una sotragada a la benestant Dinamarca, lloc on transcorre gairebé la totalitat de la història. El contrast no podia ser major, ni la contraposició menys xocant: de la penúria quotidiana d’un orfenat indi a un marc danès d’allò més idíl·lic; amb els seus ambients de festa, empresaris i gent de classe alta vivint en palauets i movent enormes quantitats de diners. És a dir, amb tots els luxes i excessos d’una societat capitalista europea. Des del primer moment, la càmera de Bier no dóna opció a l’espectador: s’apropa a través de plans curts i tancats, tant a prop dels personatges que, testimonis de cada gest, cada mirada, cada silenci, podem quasi palpar les seves passions ocultes i secrets callats. Que ja sortiran.
Si bé en aquest punt més d’un podria pensar que el tema és d’una banalitat que espanta, cal dir que la reflexió i la manera subtil com l’exposa la directora van més enllà. Les diferències evidents que existeixen malauradament entre dues societats tant contrastades com són l’índia i la danesa no són res més que una pinzellada de denúncia social. L’excusa perfecta perquè la directora pugui desgranar amb molta més subtilesa un acurat i profundament emotiu drama personal sobre fins a quin punt pot afectar el poder dels diners i la força que dóna aquest poder econòmic per poder fer i desfer la vida dels demés. En definitiva, una crua reflexió sobre el poder diabòlic que els diners poden exercir sobre les persones i, sobretot, com la fragilitat d’un home pot quedar afectada per la seva completa dependència. Serà doncs veritat com diuen que no sempre els diners comporten la felicitat?
Jordi Camps i Linnell
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
