Les arrels de la utopia

Després de l’inesperat èxit de la pel·lícula “Estación Central de Brasil”, el director Walter Salles, va poder portar, amb l’ajuda del actor, director i promotor del famós i prestigiós festival de cinema independent de “Sundance”, Robert Redford, la història basada amb els diaris d’Alberto Granado i del propi Ernesto “Che” Guevara, que en el nostre país van estar editats per ediciones B, amb el mateix títol del film “Diarios de motocicleta”.
La pel·lícula es una passejada per una part de Sud-amèrica i també per la joventut del mític personatge revolucionari que és el “Che”.
L’acció està situada a l’any 1952 i ens explica la història de dos joves argentins: Ernesto Guevara i Alberto Granado, els quals s’endinsen a l’aventura amb una moto ( una atrotinada Norton de 500 cc de l’any 1939, que ja els hi fa el primer ensurt quan s’acomiaden de la seva família) per recorrer per carreteres de mala mort i poblats oblidats de la mà de Déu.
Ernesto es un jove estudiant de medicina de 23 anys, especialitzat en leprología ( durant el recorregut faran una llarga estada fent pràctiques i ajudant al metge d’una comunitat de leprosos); Alberto, és un bioquímic de 29 anys. Ernesto es un jove ben plantat, seductor, divertit i amant de l‘aventura i de la improvisació. Alberto no té tan bona planta i a més, és patós, però anima i segueix el que fa i proposa l’Ernesto. Alberto (interpretat per Rodrigo de la Serna) al final de pel·lícula sortirà en persona, per donar més realisme i testimoni de documental al que hem vist durant els 127 minuts que dura el film. El personatge d’Ernesto “Che” està interpretat pel polifacètic i interessant actor mexicà Gael Garcia Bernal, conegut per les seves interpretacions a “Y tu mamà tambien”, “Amores perros” o la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar “La mala educación”.
Els dos actors protagonistes -pràcticament tota la pel·lícula s’aguanta amb ells dos- estan molt convincents i creïbles. La seva interpretació fa que la història passi millor i l’espectador arribi al final més convençut del que ens ha volgut explicar Salles que no pas del que un s’esperava. I és que sobre el paper un s’espera més d’aquesta aventura, d’aquest viatge d’ autodescobriment del que es podria començar a veure els orígens, l’esperit d’aquest cor revolucionari anomenat “Che”; un espera, en definitiva, conèixer més els anys d’adolescència d’ aquest mític personatge que es el “Che”.
Tot plegat queda bastant amb una anècdota i amb una història d’amistat i de joventut. Que no es poc, ben mirat.

Guillem Terribas

Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona