"LA DUQUESA DE LANGEAIS"
Sinopsi:
Balzac dóna l’argument a aquest drama ambientat a la Restauració francesa. Un general busca una duquessa de qui es va enamorar anys enrere. És una dona intel·ligent i un punt temerària que no deixa de coquetejar amb el seu candidat malgrat que no té cap intenció de cedir a les seves peticions. Però el general perd els nervis i aquesta demostració de força farà que, ara sí, la duquessa perdi els papers per ell.
Cinema Truffaut
Amors i representacions de la vida parisina
Jacques Rivette sempre ha tingut un marcat interés per les societats secretes. En la major ia de les seves pel.lícules –des de Paris nous apartient fins a La bande des quatre- hi ha algú que mou els fils secrets d’un complot i uns personatges que intenten comprendre allò que els hi resulta incomprensible. L’atracció per les sectes secretes va portar a Rivette ha interessar-se per Histoire des treize, un text d’Honoré de Balzac format per tres relats –Ferragus, La fille aux yeux bleus i La Duchese de Langais- situats en els anys de la restauració monàrquica, centrats en l’existència de societats secretes que intenten construir el món de la política des de l’ombra i la pràctica del complot. L’any 1971, Rivette va prendre com a model Histoire des treize per tal de construir, a partir d’improvitzacions i d’un clar desig de transgressió, la pel.lícula de dotze hores Out One Noli me tangeri. Uns anys desrprés decideix fer una versió més ortodoxa d’una de les tres relats del llibre de Balzac donant forma a La duquesa de Langais (Ne touchez pas l’hache, en la seva versió francesa). Rivette vol sentir-se proper al text de Balzac, construir els diàlegs a partir d’allò escrit i articular el discurs des de la fidelitat més absoluta cap els personatges, però sense que aquest respecte cap el text es tradueixi mai en una simple il.lustració sinó en una reflexió sobre les possibilitats que el cinema ofereix per representar un món, a partir d’un text literari previ.
L’arrencada de La duquesa de Langais pot ser considerada, en certa manera, com l’anvers de La religieuse –l’altra gran adaptació d’època, en aquest cas a partir de Diderot, que marca el cinema de Rivette-. Un home ferit d’amor es presenta davant la porta d’un convent mallorquí. L’home vol veure a la dona que ha estimat, però aquesta és una monja que està internada en un convent des del qual practica el vot de silenci i castedat. L’home aconsegueix veure la dona, ja que aquesta s’ha fet passar per la seva germana. L’impetuosa escena del retrobament obrirà les ferides de l’amor del passat.
Balzac va articular el seu text a partir d’un doble joc. Per una banda li interessava construir un seguit d’escenes de la vida parisina, centrades en l’univers dels salons mundans que hi havia en el barri de Saint Germaine i per altra explicar una història d’amor adultera entre un aventurer i una filla de l’alta societat de l’època. Rivette articula la seva pel.lícula donant més importància al relat amorós i al contrast entre dues formes d’entendre la vida. Armand de Montriveau –Guillaume Depardieu- és un aventurer, un fill de les darreres batalles napoleòniques que ha corregut mig món i que exhibeix les cicatrius i el pes de l’aventura en el món burgés de l’època. Antoinette de Langeais –Jeanne Balibar- és una duquessa, casada, que té com a arma principal la coqueteria. Li agrada el joc de la seducció, travessar situacions fronteres socials fins situar-se en la frontera de la tolerància burgesa, però també li agrada fer ballar als amants al voltant del seu constant joc d’estira i arronsa. Rivette mostra la relació entre els dos personatges a partir d’un seguit d’exquisits duets de forta naturalesa literària, que acaben mostrant com la representació és allò que articula la societat. Al final del trajecte, Rivette torna a parar cap el tema clau de tot el cinema: la representació. El món és un teatre i quan el cinema el posa en escena no fa res més que mostrar els maquillatges i les disfresses que han construït la realitat.
Àngel Quintana
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
