PREMI AL MILLOR DIRECTOR - FESTIVAL DE VENÈCIA 2001

Si «One more day» era un film intimista, sobri, sincer, molt personal i absolutament despullat d'efectismes però que ja permetia entreveure la presència darrera la càmera d'un cineasta potencialment brillant, amb «El voto es secreto», la seva segona pel·lícula, Payami fa un salt qualitatiu considerable. Guardonada amb el premi a la millor direcció a la darrera Mostra de cinema de Venècia, on va ser un dels films triomfadors, el film ofereix una suggerent mostra de troballes cinematogràfiques i una sorprenent ambició i seguretat artística tractant-se de tan sols la segona obra del seu director.

Ambientada íntegrament a Kish -una paradisíaca illa del golf pèrsic només habitada per alguns pescadors i on a estones sembla que el temps s'hagi aturat-, «El voto es secreto» explica la intensa jornada d'una jove interventora electoral que ha de fer un recorregut per l'illa a la recerca dels sufragis dels seus perplexes i peculiars habitants. Acompanyada per un soldat, la jove funcionària del govern haurà de constatar com la seva voluntat de servei i la convicció en els beneficis que unes eleccions poden reportar, xoca frontalment amb la realitat quotidiana d'uns personatges absolutament aliens a qualsevol dinàmica democràtica. El recorregut de la jove i el soldat ofereix una sèrie d'estampes i situacions, que normalment freguen l'absurd, i que posen de manifest la capacitat de Payami per explotar-ne de forma brillant la vessant simbòlica, amb un admirable sentit del surrealisme en la posta en escena.

El seu director ha declarat que la seva pel·lícula no s'ha d'interpretar únicament en clau iraniana, sinó que va més enllà i és extrapolable a les contradiccions que té qualsevol sistema democràtic. Però el cert és que, al llarg de la pel.lícula, resulten inevitables les referències explícites al paper de la dona en una societat islàmica, o un velat punt de vista sobre les reformes sociopolítiques desenvolupades pel govern moderat de l'Iran de Mohammed Jatamí. Aquesta visió crítica però a la vegada esperançada, gens autocomplaent, lúcida i fonamentalment extreta d'un permanent contacte amb la realitat, demostren la precisió del discurs de Payami.

Però per damunt d'aquest suggerent fons, «El voto es secreto» és un film que deixa en la retina de l'espectador algunes imatges de gran força simbòlica: l'urna electoral caient del cel amb un paracaigudes, la llitera del soldat enmig d'una platja deserta, el semàfor en vermell en un encreuament de camins impossible en ple paisatge desèrtic. Payami és capaç de plantejar-nos algunes de les contradiccions que ens envolten i d'explotar amb naturalitat un sorprenent sentit de la comicitat. «El voto es secreto» dibuixa un somriure en l'espectador no a través d'uns diàlegs punyents ni per mitjà de recursos explícits com el gag, sinó carregant tota la dimensió còmica en l'explotació de l'absurd i de com reaccionen els personatges davant aquestes situacions aparentment naturals però que esdevenen surrealistes. Payami signa així un film despullat, precís, ple de troballes i detalls, formalment molt ben acabat i que, a més, és capaç de plantejar en l'espectador alguns interrogants universals.