Segona part d'una trilogia iniciada per «Lovers» fa un parell d'anys i que encara haurà de tenir un tercer acte segons el propòsit del seu director, «Too much flesh» és una nova mostra de la influència que la col·laboració professional entre el director danès Lars Von Trier i l'actor francès Jean-Marc Barr ha tingut en la visió del cinema per part d'aquest últim. Protagonista absolut d'«Europa», l'ambiciós projecte de Von Trier de principis dels 90, i secundari de luxe a «Rompiendo las olas», Barr es mostra sense embuts en les dues primeres parts d'aquesta trilogia com a seguidor pràcticament estricte de les tendències estilístiques del moviment Dogma auspiciat pel director danès. Rodatge amb equip reduït, ús d'il·luminació natural, suport en vídeo digital i un look voluntàriament descuidat són elements estilístics que en la major part de casos estan justificats, tot i que Barr té certes dificultats per mostrar-los de forma natural i no forçada. El to sincer i directe del film, juntament amb la capacitat per crear imatges puntualment suggerents són els principals punts d'interès d'un film que té evidents punts de contacte, tant de fons com de forma, amb la primera experiència de Barr com a director.

A «Lovers», la trobada entre un immigrant sense papers de l'Europa de l'est amb una jove francesa a París, posava de manifest les dificultats d'adaptació d'un personatge forà a un ambient hostil, i les contradiccions d'un sistema que considera il·legal un ciutadà de la mateixa Europa continental.

A «Too much flesh», tot i que l'escenari varia radicalment -passem del cosmopolitisme de París a un recòndit poble de l'Amèrica profunda-, les intencions, tant estilístiques com temàtiques, de Jean-Marc Barr mantenen una línia semblant. Els pisos destartalats on passava bona part de l'acció de «Lovers» es contraposen aquí amb l'obertura i calidesa dels camps de blat de moro, com a element més destacat de la ruralitat que impregna tot l'ambient de la pel·lícula. Rodada amb un pressupost molt ajustat, «Too much flesh» denuncia de manera benintencionada -i segurament, a estones, poc subtil-, com els ciments d'una comunitat tancada es poden enfrontar a l'aparició d'un element estrany o distorsionador que posa en dubte tot allò que li dóna sentit, arrelat al sentiment de tradició i immobilisme. Juliette (Élodie Bouchez, novament musa de Barr com ja ho va ser a «Lovers»), una jove francesa sense complexos, manté una apassionada relació amb Lyle (el mateix Jean-Marc Barr) als ulls de la comunitat de grangers d'una petita població rural americana. Aquests reaccionaran amb perplexitat primer i amb contundència després davant una relació que no poden acceptar, tot i que això deixarà entreveure els dèbils fonaments sobre els quals aquesta comunitat es constitueix.

Difosa sota un suposat estigma escandalós que després no es correspon exactament amb el que ofereix, «Too much flesh» posa de manifest la convicció absoluta de Jean-Marc Barr en el seu discurs, una encomiable capacitat de domini visual, tot i que també serveix per destacar-ne una direcció encara balbucejant que amb més filmografia pot anar-se consolidant.