| INFIEL (v.o.s) |
 |
 |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
| Títol original: Trolösa Nacionalitat: Suècia Any de producció: 2000 Direcció: Liv Ullmann Guió: Ingmar Bergman Fotografia: Jörgen Persson Muntatge: Sylvia Ingemarsson Durada: 157' Distribuïdora: Sherlock Media Intèrprets: Lena Endre, Erland Josephson, Krister Henriksson, Thomas Hanzon, Michelle Gylemo, Juni Dahr. Sinopsi: |
 |
|
  |
|
|
| Després d'utilitzar un guió d'Ingmar Bergman per rodar Confessions privades, la realitzadora Liv Ullmann ha tornat a insistir en una història inspiradora del seu excompany sentimental per oferir-nos la seva darrera pel·lícula. Si al film mencionat anteriorment vertebrava la història d'un matrimoni com a eix central del film, ara s'endinsa en els sentiments que genera la infidelitat, i tot el que provoca aquesta paraula al seu entorn. A més a més, s'introdueixen elements com la passió desmesurada, la qual pot acabar destruint la convivència en el si del matrimoni. A l'inici del film se'ns recorda que no hi ha res més horrible que les conseqüències que generen els trencaments sentimentals i les infidelitats, no només als implicats sinó també a terceres persones. Infiel es desenvolupa dins les quatre parets de la casa d'un escriptor que busca la inspiració d'una història amorosa per retrobar-se amb l'escriptura. La seva avançada edat l'acosta a la mort i aquest fet li desperta sentiments del passat que tenia amagats en el seu cor. El personatge explica que com més proper és l'instant de morir més records se li acosten; alguns oblidats en el temps però que van marcar l'esdevenir de la seva vida. Així, suposadament, els diàlegs sobre la vida matrimonial d'una amiga que el visita li serviran per començar a escriure i oblidar la seva soledat. Les converses s'inicien al costat de la fredor de la casa, tots dos es mostren cautelosos a l'hora d'obrir el seu cor, però amb el temps es destapen i s'inicia un sentiment recíproc per recordar que una història d'amor també pot ser amarga. En determinats moments, la visió d'Infiel ens fa recordar que Ullmann i Bergman podien haver estat protagonistes de la història que se'ns explica. Ullmann utilitza a Infiel un moviment dramàtic que avança inexorablement cap al desastre, la història d'amor amb el millor amic del seu marit comença com un joc, encara que es fa inevitable que avanci cap a la pròpia destrucció. La passió desmesurada (amb amor o sense) trenca amb els sentiments de culpa i el penediment, i provoca un estat libidinós sense consciència. Amb l'esdevenir del film ens adonem que el trencament de l'estabilitat matrimonial també afecta terceres persones, sobretot els fills, autèntiques víctimes de la incomunicació. Tot i la crueltat de l'argument, enmig de les escenes dramàtiques hi ha temps per a l'humor, com en l'escena on els dos amants són descoberts i no saben que dir, només es limiten a riure mentre es disculpen tapant les seves parts nobles amb el llençol. Més tard apareixen altres elements que en un principi ni es plantejaven, com el fracàs. Quan la protagonista decideix iniciar una aventura amorosa amb el company del seu marit aquest li explica que la seva vida és com un forat negre. Tot en la seva vida ha estat destruït, des del seu anterior matrimoni fins a la seva feina i vida personal. Però tot i això, es decideixen a avançar amb els ulls clucs, i a llarg termini la situació els abocarà a una vida marcada per la desgràcia i el propi fracàs. Sens dubte la intensitat dramàtica està molt ben dirigida per una Liv Ullmann que utilitza una narrativa pausada i uns primers plans dels personatges que serveixen perquè l'espectador es pugui endinsar en les seves existències complexes. Tot i que Bergman està inactiu des del 1982, Infiel té les reminiscències del seu estil visual i del seu cinema. En tot cas, llançar-se a una aventura amorosa provoca maldecaps, però sempre ens queda aquell interrogant que pregunta si val la pena arriscar-se. Narcís Mir Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona |
|
|
 |