| Intimidad (v.o.en anglès, subtitulada en espanyol) |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
INTIMIDAD Jay i Claire es troben cada dimecres a la tarda en una vella casa per fer l'amor. No es coneixen més enllà d'aquestes trobades, no es fan preguntes i amb prou feines parlen. Ella arriba amb un taxi, que l'espera a la porta. Es dirigeix directament al sòtan, s'allita amb Jay i torna a vestir-se per desaparèixer tan ràpidament com ha aparegut. El sexe és l'única forma de comunicació entre ells. Però Jay, que acaba de separar-se deixant dona i fills, comença a sentir ganes de saber més coses d'ella. |
|
|
  |
 |
 |
|
La intimitat és cosa de dos
El director Patrice Chéreau es básicament un home de teatre. Ha treballat en el Piccolo Teatro de Milà, va ser director del Théâtre National de França i també del Théâtre des Amandiers. El 1974 va dirigir la seva primera pel·lícula, «La carne de la orquídea», en què apart de director va ser guionista i actor. Però la seva pel·lícula més coneguda i més acceptada tant pel públic com per la crítica ha estat «La reina Margot» amb Isabelle Adjani, Vincent Perez i Daniel Auteil, entre d'altres. Al mateix temps, Chéreau es un gran amant de la literatura de Henif Kureishi, autor de la novel·la, i també del guió, en què esta basada la pel·lícula, i que en català ha editat l'editorial Empúries i en castellà Anagrama. Altres novel·les de Kureshi que han estat portades al cinema són «Mi hermosa lavandería» i «Sammy y Rosie se lo montan», totes dues a càrrec de Stephen Frears. Pel que fa als dos protagonistes de la història, el personatge de Jay està interpretat per Mark Rylance, actor de teatre i membre de la «Royal Shakespeare Company», que en cinema ha treballat a les ordres de Philip Haas a «Ángeles e insectos» i amb Peter Greenaway a «Pospero's Books». El personatge femení, Claire, està interpretat per Kerry Fox, actriu d'origen neozelandes que es va donar a conèixer en el món del cinema amb la pel·lícula «Un ángel en mi mesa» de Jane Campion. També ha treballat sota les ordres de Danny Boyle a «Tumba abierta». Dit això, «Intimacy» torna a incidir en el tema de la relació entre un home i un dona que, sense conèixer-se, es troben regularment només per tenir relacions sexuals, sense preguntes, sense passat, present ni futur, fins que, en un moment donat, un dels personatges vol trencar aquesta intimitat i anar més lluny. Tenim referents sobre el mateix tema a «El darrer Tango a Paris» de Bernando Bertolucci, i recentment vam poder veure «Une liaison pornographique» de Frédéric Fonteyne, amb Sergi López i Nathalie Baye. La gràcia i el mèrit del director d'«Intimacy» és tornar explicar la mateixa història, però a la seva manera, o sigui, des d'un aspecte possiblement molt més íntim que les anteriors: el sexe i la solitud. Una solitud que és interior i mal portada, i que provoca una necessitat intensa de tenir un contacte, sigui amb qui sigui, per així trencar la vida monòtona que porten els protagonistes. La pel·lícula té un començament que pot arribar a desorientar l'espectador, amb les escenes de sexe que freguen la pornografia. Aquest primers quinze minuts intensos de contacte corporal i sexual, on el cos nu és el protagonista absolut, fan que l'espectador arribi a comprendre al llarg de la història que no són gratuïtes i d'aquesta manera entendre la relació de la parella protagonista, que no és egoïsta, sinó necessària per a la supervivència dels dos. Hi ha un detall que ho explica molt bé, això: a la dona, Claire, no li veiem del tot el rostre ni les expressions (quina expressió i quina interpretació...!) fins que perd la seva intimitat i comencem a conèixer la seva vida. És en aquest moment que tant ell, Jay, i nosaltres com espectadors, ens anem interessant i enamorant de Claire i volem entrar en l'altra intimitat: la dels seus sentiments. Ara és un bon moment per recuperar o revisar aquesta interessant pel·lícula (que va guanyar l'Ós d'Or a la millor pel·lícula i l'Ós de Plata a la millor actriu al Festival de Berlín de l'any 2001) en versió original, on podrem viure i sentir més la seva intimitat. Guillem Terribas Roca |
|
|
 |