"ALL THE INVISIBLE CHILDREN"
Sinopsi:
Balzac dóna l’argument a aquest drama ambientat a la Restauració francesa. Un general busca una duquessa de qui es va enamorar anys enrere. És una dona intel·ligent i un punt temerària que no deixa de coquetejar amb el seu candidat malgrat que no té cap intenció de cedir a les seves peticions. Però el general perd els nervis i aquesta demostració de força farà que, ara sí, la duquessa perdi els papers per ell.
Cinema Truffaut
"LA VENJANÇA DEL PROSCRIT"
Sinopsi:
Una dona explica els seus viatges als llocs que el cinema ha convertit en mítics i que va conèixer als cinemes de barri de la seva infància. Aquesta introspecció la porta a les seves primeres experiències respecte a les «aventis» que els nens de la seva edat acostumaven a explicar i que era el seu entreteniment favorit. Així, la dona relata la primera «aventi» que va escoltar i la primera que ella mateixa va narrar.
Cinema Truffaut
Homenatge al cinema que ens ha vist créixer
Carles Benpar (Barcelona 1948) es un cineasta que viu la vida a través del cinema. Es un personatge que s’ha passat moltes hores dins una sala fosca amb un llum projectada a una pantalla, veient i vivint històries que després ell n’ha fet «aventis». «Aventis» que explicava de jovenet amb els amics després de veure una pel·lícula i que llavors de gran ho ha fet pel públic en general.
Dins la seva filmografia hi trobem «aventis» de lladres i serenos com «De mica en mica s’omple la pica» (1984) basada en una novel·la de Jaume Fuster. De pirates com «Capità Escalaborns» (1991) o documentals sobre el propi cinema com les dues entregues «Cineastes contra magnats» (2005) i «Cineastes en acció) (2006). Les dues van rebre el Premi Goya com a millor documental, el 2006 i el 2007.
«La venjança del proscrit» es un homenatge al cinema que l’ha vist créixer, que l’ha fet cinèfil i posteriorment professional.
El documental està ple de picades d’ull als cinèfils. Hi trobem, en aquest treball de Benpar, els seus paisatges, els personatges i les «aventis» que explicava de petit.
Ja d’entrada, en els títols de crèdit hi veiem una avioneta i una paraula: «Kaplan». La primera imatge, que també es la darrera, es el famós paisatge «Fordià» del Monument Valley a Arizona.
Benpar, a través d’una narració en veu en off femenina, ens porta per diferents indrets i paisatges de films memorables. Intercanviant imatges actuals amb les que sortien en el seu moment en films rodats per directors com Orson Wellles (Campanadas a Medianoche, El Proceso...), Alfred Hitchcock (Els Ocells, Con la muerte en los talones, Vértigo...), Henry Hathaway (Niágara...). Benpar dedica una bona estona a John Ford i, sobretot, al seu admirat Nicholas Ray i a la pel·lícula «Rebelde sin causa».
I molts altres indrets que l’espectador anirà descobrint i recordant de la mà del cineasta.
Benpar, també evoca els morts, aquells personatges que van donar vida i il·lusions a molts espectador. Aquella gent que viu a la memòria de la gent que viu i estima el cinema. Benpar, fa un recorregut pels llocs on estan enterrats Orson Welles, Cecil B. de Mille, Jack Lemmon, Marilyn Monroe, Charles Laughton, Valentino, Stand Laurel, Bette Davis, Raoul Walsh, ...
En definitiva, en trobem davant d’un documental que es una cant al cinema d’una època, d’uns moments irrepetibles, molt íntims pel director i que en la majoria de les seqüències l’espectador viurà aquesta intimitat i compartirà alguns records amb el director.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
