|
Henry James i els fantasmes
L'esplendida obra de Henry James és una poderosa temptació per a una tendència del cinema que s'ofereix a l'espectador com un producte de qualitat modelat amb una densitat narrativa i uns bells escenaris on els personatges viuen experiències de transformació en contacte amb una altra cultura i unes altres formes de vida. Això últim, perquè les novel.les de Henry James són habitades per personatges viatgers que es desplacen dels EUA a Europa (o a l'inversa) o de la puritana i reprimida Anglaterra a la Itàlia sensual i, fins i tot, violenta. Massa sovint, però, les adaptacions de Henry James, recreant-se en els decorats i desplegant simplement els materials narratius, només fan visible la superficie d'una obra amb una profunditat ambígua i misteriosa. Jane Campion, amb la seva adaptació de Retrat de dama, va arriscar-se amb una lectura de dona actual amb la qual va aportar un film prou estimable, però quan la narrativa jamesiana s'ha fet poderosament present amb els seus enigmes en la imatge cinematogràfica és en dues pel.lícules de fantasmes: Suspense (The innocents), film dirigit per Jack Clayton que adapta Un altre pas de rosca, amb la consciència que és tan terrorífic que la crueldat dels nens sigui real com que sigui imaginada per la seva institutriu, i L'habitació verda, concebuda per François Truffaut a partir de contes de Henry James (entre els quals L'altar dels morts) amb la voluntat d'explorar el pes dels morts en la vida dels vius.
Pel que fa a James Ivory (el qual ha sovintejat obres literaries, preferentment d'E.M. Forster, per construir una filmografia de prestigi, culta i exquisida), podia sospitar-se que adaptaria La copa daurada amb el gust pels decorats i la fredor que el caracteritzen. I el cas és que Ivory no se'n desempellega del tot, del decorativisme i la fredor, però alhora és capaç de fer emergir enigmes (o fantasmes) a la superficie. El cineasta nord-americà té l'oportunitat de recrear-se en luxosos palaus, però aquests van adquirint una presència fantasmagòrica. Això, mentre que, en el creuament d'un aristocrata italià, una anglesa tendra, una jove nord-americana aventurera i un ric col.leccionista d'art amb intencions poc evidents, va perfilant-se metaforicament el contrast entre una Europa amb el pes del seu passat ple de fantasmes (com ho poden ser les obres del seu llegat artístic) i una Amèrica del Nord que es construeix com alguna cosa nova, però amb una fascinació pel món vell que fins i tot inclou la cobejança de les seves ruïnes. Habitualment un cineasta del control, James Ivory deixa que flueixin ombres i emergeixin enigmes que converteixen la seva adaptació de La copa daurada en la seva pel.lícula més suggerent, interessant i, fins i tot, ambígua dels últims anys, després de propostes tan decebedores com Jefferson en París i Sobrevivir a Picasso. Té, a més, un repartiment molt atractiu, del qual sobresurt la força de Nick Nolte, sense que aquest ofegui la presència de Jeremy Northam, Uma Thurman, Kate Beckinsale i la gran Anjelica Huston.
Imma Merino
Col.lectiu de Crítics de Cinema de Girona
|
