L'any 1982 al Regne Unit manava la dreta -la dama de ferro, Margaret Tathcher- i a Polònia, després d'un primer intent de desestablilització democràtica, el general Jaruszelski havia decretat l'estat d'excepció. En el món del cinema, un cineasta polonès exilat a Anglaterra, Jerzy Skolimowski rodava «Moonlighting» (Trabajo clandestino) una contundent crònica sobre la situació dels refugiats polonesos al Regne Unit i les seves tribulacions en mig de la política econòmica de la Thatcher. L'any 2001, al Regne Unit sembla que mana l'esquerra neoliberal de Tony Blair i ha Polònia, impera la llei del campi qui pugui, pròpia de les economies liberals. El cineasta Pawel Pawlikowski, autor de «Last Resort» ja no és un exiliat que intenta sobreviure a la duresa d'un règim polític. Pawlikowski es va instal·lar al Regne Unit a començaments de la dècada dels noranta per tal d'aprendre del que considerava la millor escola documentalista del món. A l'interior de la BBC va produir alguns documentals contundents que tenien com a eix la situació política d'una Europa que, després de la caiguda del mur de Berlín, havia canviat el seu mapa polític, però en la qual el clima d'incertesa continuava regnant. Pawlikowski volia parlar dels desheretats del món occidental, la gent dels països de l'est que no havien après a viure enmig dels excessos del nou ordre lliberal.
«Last resort» ens recorda que l'«altre» no només ve del sud, sinó que moltes vegades prové de les restes d'una Europa de l'Est que no ha estat xuclada dins la febre de la globalització, i que la seva gent no ha trobat cap recolzament per aprendre a sobreviure enmig d'un imperi dominat per la llei del més fort. Aquest cop, Pawlikowski ens explica la història de Tanyia, una noia que abandona Moscou amb el seu fill Artiom, per retrobar a Londres el seu xicot anglès. En el filtre de l'aeroport, Tanya comença a sentir-se marginada, sap que no li deixaran viure pels carrers de Londres, que es trobarà convertida en una immigrant sense papers i que, en cas de no trobar el seu xicot, la repatriaran al seu país d'origen, una Rússia a la qual no vol tornar. «Last Resort» és, en part, la crònica de les desventures de Tanyia per trobar el seu lloc en la nova Europa i, d'altra banda, la crònica d'un espai edificat enmig de la Gran Bretanya del progrés, on refugiats de diferents països es troben sota control policial a l'espera que algú acabi regulant els seus papers.
Després d'uns quants any en el món del documental, Pawel Pawlikowski pot considerar-se hereu d'un dels més interessants corrents britànics, l'escola del docudrama nascut a l'interior de la televisió als anys seixanta i capitanejat per gent com Ken Loach. «Last Resort» és un docudrama rodat amb una càmera digital, en el qual es reconstrueix i es denuncia una realitat política -el tracte dels refugiats a Anglaterra- i es constata com l'Europa del benestar no deixa de tenir els seus punts foscos. Pawlikowski és conscient de la dimensió política del cinema britànic i pot considerar-se en més d'un aspecte un deixeble de Ken Loach -o del Jerzy Skolimowski de «Trabajo clandestino»- que encara creu en el poder del cinema i la seva eficàcia social.
Àngel Quintana
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
|
