La Vierge des Tueurs.
França-Colòmbia-Espanya. 2000 Direcció: Barbet Schroeder
Guió: Fernando Vallejo
Fotografía: Rodrigo Lalinde
Música: Jorge Arriagada
Durada: 98'
Distribuïdora: Vértigo Films
Intèrprets: Germán Jaramillo, Anderson Ballesteros, Juan David Restrepo, Manuel Busquets.

Sinopsi: Després d'una absència de trenta anys, l'escriptor Fernando Vallejo torna a Medellín, ciutat on va créixer. En un prostíbul de nois troba Alexis, de setze anys. Procedent de barris pobres, Alexis forma part dels assassins que maten a sou i que, a la vegada, són assassinats per joves com ell. Entre tots dos sorgirà un amor sense futur, condemnat per la realitat que els envolta.

Web oficial

Acostumar-se a la mort

La virgen de los sicarios és una història situada en els ambients de les màfies de Medellín que ha marcat el retorn del director Barbet Schroeder a temes compromesos. Si algú es pensava que les darreres produccions americanes del cineasta francès Barbet Schroeder eren un signe que s'havia venut al capital, la seva nova pel·lícula li torna el mèrit de cineasta arriscat, just abans d'embolicar-se en una altra producció nord-americana, de gran pressupost, un thriller produït i protagonitzat per Sandra Bullock, que es titularà Fool Proof. Amb aquestes oscil·lacions al llarg de la seva carrera, Schroeder s'ha convertit en un director respectat tant per la indústria americana com pels cinèfils més exigents.

La pel·lícula que estrenem aquesta setmana és una adaptació de la novel·la del mateix títol, de l'escriptor colombià Fernando Vallejo, que el veterà col·laborador d'Eric Rohmer i Jean-Luc Godard ha rodat en escenaris reals de Medellín amb actors no professionals. Filmada amb un equip tècnic i artístic íntegrament colombià, amb l'única excepció del mateix director, La Virgen de los Sicarios és una producció de l'empresa que va fundar Schroeder als anys 60, Les Films du Losange.

Per no tenir problemes amb les autoritats colombianes a l'hora de tirar endavant un relat que retrata les trames mafioses de Medellín, el director va utilitzar un equip de vídeo d'alta definició que li permetia treballar amb molta agilitat i va aconseguir fer-los creure que estava rodant un documental sobre Fernando Vallejo, i no un llargmetratge que seria exhibit als cinemes. La utilització de càmeres digitals va permetre a l'equip de la pel·lícula enllestir el rodatge en poc menys de dos mesos. Però no eren les autoritats colombianes les úniques que preocupaven el director; també les bandes que es dediquen al tràfic de droga amenaçaven l'equip de rodatge, fins al punt que van haver de comptar amb cinc policies que els protegissin.

El propòsit de Barbet Schroeder és mostrar la cultura de la violència en què viu immersa Colòmbia des de fa més de 100 anys, i ho fa mitjançant la història d'un escriptor que, obligat a conviure cada dia amb la violència, estarà cada vegada més insensible als crims. I si la història té trets autobiogràfics de Fernando Vallejo, l'experiència de Schroeder, que va passar la seva infantesa a Colòmbia, també és molt propera als paisatges que retrata.

La virgen de los sicarios comença quan Fernando Vallejo torna a Medellín, ciutat on va créixer, després de 30 anys d'absència. En un bordell de nois hi troba Alexis, de setze anys, que forma part dels assassins que maten a sou i que a la vegada són assassinats per altres joves sense futur. Entre ells sorgirà un amor que estarà molt condicionat per la realitat que els envolta. Schroeder es pregunta si el cas de Medellín, on el 95% dels assassinats queden sense resoldre's, no serà una mena de ciutat pilot de com serà el món en un futur no gaire llunyà, un futur en què la mort formarà part del paisatge. És per això que Medellín és pràcticament un personatge més d'aquesta historia.