«Autor de quatre pel·lícules, de les quals «Little Senegal» és la primera que es pot veure a l'Estat espanyol, la trajectòria cinematogràfica de Rachid Bouchareb ha destacat més per la seva tasca de productor i guionista que no pas de director. Bouchareb és conegut per haver produït els films de Karim Dridi, Bruno Dumont (del qual la multipremiada a Cannes «L'humanité» també resta encara inèdita entre nosaltres) i altres joves directors francesos revelats durant els anys 90.

Per això, aquest seu quart treball darrera la càmera ha estat una autèntica sorpresa, perquè ha descobert un director de gran qualitat, compromès amb el discurs que planteja, i a qui la seva experiència com a productor ha donat una perfecta mesura de les possibilitats de fer una posda en escena mesurada, però no necessàriament menys ambiciosa. I això, en una pel·lícula com la que ens ocupa, que es desenvolupa gairebé en la seva totalitat a Nova York, esdevé un element molt significatiu.

De fet, «Little Senegal» comença, com el seu títol indica, molt lluny dels grans edificis i de la multiculturalitat de la «Big Apple». El pròleg de la pel·lícula es situa a Dakar, on Alloune (Sotigui Kouyate), treballa com a guia i conservador del museu dedicat als vestigis de l'esclavatge que hi ha a la capital del Senegal. En la recta final de la seva vida, iniciarà un viatge als Estats Units per investigar el rastre dels seus avantpassats que van ser conduïts com a esclaus a les grans plantacions del sud del país. Després de diverses troballes, la pista del seu passat el portarà a Nova York, on conviurà amb alguns d'aquests parents i on es plantejarà la permanència dels vincles familiars mes enllà del temps i de les circumstàncies personals. Bouchareb guia aquest viatge apassionant mantenint sempre un punt de misteri en la recerca.

Acompanyats per l'increïble rostre de l'actor Sotigui Kouyate -amb una llarga experiència en el món del teatre, on ha treballat amb assiduïtat amb directors del prestigi de Peter Brook-, serem testimonis privilegiats de tot aquest procés, fins arribar als moments familiarment mes íntims de retrobament. Com a la mítica «Centauros del desierto», de John Ford, en què una porta s'obre des de dins per iniciar la història, a «Little Senegal», la porta de les masmorres de la presó de Dakar des de la qual eren carregats els esclaus als vaixells amb destí a Amèrica, és el punt de partida i arribada d'un trajecte que té molt de recuperació de memòria històrica, però també emocional.

La convivència d'Alloune amb els seus parents li demostrarà fins a quin punt és a prop d'ells en alguns aspectes però a anys llum en d'altres. I la seva voluntat per trencar la distància que el temps i les circumstàncies han imposat es revelarà inabastable, tot i que li servirà essencialment per coneixer-se molt millor ell mateix. En definitiva, les cadenes de l'esclavatge, que arranquen del passat per projectar-se cap al present són a la vegada el que uneix i separa els dos móns del nostre protagonista. Amb aquests ingredients d'excepcional profunditat dramàtica, la delicadesa i el tacte de la càmera de Bouchareb -que ens fa partícips de la intimitat dels personatges però sense violar-la en cap moment- converteix «Little Senegal» en un film sincer, transparent i obert a la sensibilitat de l'espectador.