| Persona (v.o.en suec, subtitulada en espanyol) |
|
|||||||||||||||||||||||||
 |
 |
|
PERSONA Una jove infermera, Alma, comença a tenir cura d'una actriu, Elisabeth, que tot i que aparentment no té problemes de salut, ha deixat de parlar. Alma li parla constantment a Elisabeth, tot i que mai rep una resposta, i li confia els seus secrets, fins que sembla que les personalitats de les dues es barregen. |
 |
|
  |
|
|
| Una obra mestra recuperada El clàssic d'Ingmar Bergman Persona es pot veure encara al Truffaut aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, a dos quarts de 5 de la tarda. Persona va tancar dilluns passat el cicle de la Filmoteca «Carl Th. Dreyer i el seu llegat», en una sessió que va ser presentada per l'escriptor i cineasta Domènec Font. El fet que aquesta pel·lícula d'Ingmar Bergman es pugui veure ara al cinema adquireix un caire d'esdeveniment, ja que fa anys que no es projectava ni en pantalla gran ni a la televisió. Persona s'obre amb imatges d'un projector de cinema abans de donar pas a la història de dues dones: una actriu consagrada que ha deixat de parlar i la infermera que en té cura en un hospital. La infermera no deixa de parlar a l'actriu, tot i que mai rep una resposta, fins al punt que li confia tots els seus secrets. Fent que les personalitats de les dues dones es confonguin, Bergman acaba traçant una reflexió sobre el mateix cinema que confronta realitat i representació. |
|
|
 |