| Pleno verano (v.o.en vietnamita, subtitulada en espanyol) |
 |
 |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
PLENO VERANO À la verticale de l'été. Sinopsi: En el Vietnam actual, tres germanes molt diferents entre elles es reuneixen per commemorar l'aniversari de la mort de la seva mare. Segons va passant el dia, s'estableix entre totes tres una intensa complicitat, però cadascuna guarda un secret. |
 |
|
  |
|
|
|
Una festa per als sentits Tran Anh Hung és un director vietnamita establert a França d'ençà que els seus pares van abandonar el seu país als anys 70, quan ell encara era un nen. Com a guionista i director de cinema, la seva obra es basa en la redescoberta del seu país d'origen i en la descripció de les sensacions que li produeix el retorn a la seva terra, més que no pas en la narració d'una història a la manera convencional. Quan encara no tenia trenta anys, Tran Anh Hung va rodar «El olor de la papaya verde», la seva primera pel·lícula, amb la qual va guanyar el premi Càmera d'Or del Festival de Canes i el Cèsar a la millor primera pel·lícula, a més de ser candidat a l'Oscar. A aquell primer gran èxit el va seguir «Cyclo» (1995), i l'any 2000 va presentar a Canes la que seria la seva tercera pel·lícula, «À la verticale de l'été», convertida en espanyol en «Pleno verano». Fidel a l'estil que va caracteritzar la seva primera obra, Tran Anh Hung proposa una pel·lícula en què l'aspecte sensorial està per damunt de qualsevol altra cosa. Els tons verds de la fotografia, l'ambientació i la utilització de la banda sonora es combinen amb un estil de filmació que es caracteritza per la seva placidesa i la tendència a recrear-se en les coses senzilles de la vida quotidiana. Tran Anh Hung s'atura a buscar la bellesa on altres directors passarien de llarg, però això no vol dir que la seva pel·lícula estigui feta només per a la contemplació. La història d'aquestes tres germanes que es troben per retre homenatge a la seva mare amb motiu de l'aniversari de la seva mort és prou interessant perquè no ens haguem de limitar a gaudir del plaer estètic considerable que s'ofereix als nostres sentits. A «Pleno verano» l'acció s'ha de buscar tant en el que fan els personatges com en el que amaguen, en allò que diuen i en allò que es reserven. Cadascuna de les tres germanes, entre les quals sembla que hagi una entesa absoluta, guarda un secret que provocarà malentesos i sospites. Totes tres han crescut amb una imatge idealitzada del matrimoni dels seus pares, tot i reconèixer que les seves pròpies vides sentimentals s'allunyen força de ser ideals. Lien, la més jove, treballa de cambrera en un cafè propietat de Suong, la més gran. Lien (interpretada per Tran Nu Yen Khe, parella del director i protagonista de les seves tres pel·lícules) té una devoció absoluta pel seu germà Haï i busca l'home ideal en algú que se li assembli completament. L'ambigüitat d'aquest sentiment està tractada pel director amb la mateixa delicadesa amb què descriu els problemes matrimonials de la germana gran o l'acord que les germanes prenen per preservar la memòria dels seus pares. Aquesta és una història que demana a l'espectador una disposició total a deixar-se portar per la sensualitat de les imatges i els sons, fins arribar al cor d'uns personatges descrits amb una sensibilitat poc freqüent en el cinema actual. Josep Mir |
|
|
|
Tran Anh Hung i «Pleno verano» «L'harmonia o l'art de preservar les aparences» podria ser el títol d'aquesta història. Les tres germanes han construït un model idealitzat d'un matrimoni, el dels seus pares. Quan una ombra amenaça la memòria d'aquesta parella perfecta, les tres germanes s'afanyen a inventar una història que salvaguardi l'harmonia que elles associen a les vides dels seus pares. Naturalment, a les seves pròpies vides, amb les seves pròpies parelles, no troben la cara harmoniosa de la vida que els seus pares presentaven. Per què no busquen la veritat sobre els seus pares quan el treball detectivesc de Kien (escriptor i marit de Khanh, la germana mitjana) permetria fer-ho? Quan les tres germanes parlen de la recerca de Kien, ens adonem que Suong, la germana gran, transforma una hipòtesi creada per Kien i desenvolupada per Khanh, en una certesa. Per un acord tàcit, si els seus pares amagaven un secret, elles estan obligades a mantenir-lo. Suong ha assolit un estadi en la seva vida en què sap que el seu matrimoni no sobreviuria a la revelació del seu propi secret. La jove Lien, que viu un moment molt mogut de la seva pròpia vida amorosa, està d'acord amb Suong i suggereix que Kien deixi d'investigar la veritat perquè la història que Suong ha inventat preserva l'ideal del matrimoni dels seus pares, i ella hi vol creure costi el que costi. A Khanh l'excita i la diverteix la investigació sobre el secret de la seva mare perquè viu confiada: el seu matrimoni és recent i la seva relació es beneficia d'aquests moments de brillantor i felicitat. Per això no demana a Kien que aturi les seves investigacions. El repartiment Tran Anh Hung va escollir els actors i actrius per a la pel·lícula abans d'escriure el guió, i per això va desenvolupar els personatges basant-se en com imaginava que serien aquelles persones reals en les seves vides quotidianes. En el primer guió, va donar als personatges els noms reals dels actors. Després de llegir el text, alguns actors van afirmar que fer-se dir pels seus noms reals trencaria la seva concentració, mentre que altres van pensar que els ajudaria. Per això va deixar que cadascú escollís quin nom havia de tenir el seu personatge. Una dia una actriu va deixar la pel·lícula: el seu personatge s'assemblava massa a la seva vida real. La ficció està flirtejant amb la realitat. Llavors tots els actors van admetre que trobaven que aspectes de les seves vides s'assemblaven a aspectes dels seus personatges o dels personatges que interpretaven els altres. Així és com es va fer la pel·lícula, amb el somriure permanent de les coses que es callen. Mentre rodava «Cyclo» a Saigon, el director va aprofitar una aturada amb motiu de les vacances de Nadal per anar a Hanoi a descansar. Des d'aquest primer contacte, es va deixar seduir per la capital de Vietnam, pel seu sentit específic de la correcció, la seva sensualitat i la seva intimitat. Hanoi és l'únic lloc que li feia sentir que les relacions entre homes i dones es podien beneficiar d'una indiferència real. Submergit en el caos de la filmació de «Cyclo», va intuir una harmonia potencial a Hanoi i va decidir que li devia una pel·lícula a aquesta ciutat. |
|
|
 |