| Cicle PEL·LÍCULES CONTRA LA GUERRA Promises (v.o. en anglès, àrab i hebreu, subtitulada en espanyol) |
|
|||||||||
|
PROMISES |
|
|
  |
 |
 |
| La mirada dels nens sobre un conflicte etern
A principis de l'any 1997, un reduït equip de rodatge encapçalat pels joves cineastes nord-americans Justine Shapiro i B.Z. Goldberg es va desplaçar a Jerusalem per iniciar el projecte de recollir en un documental la situació del conflicte àrabo-israelià a la ciutat des del punt de vista d'un grup de nens. Shapiro havia visitat Jerusalem un parell d'anys abans, durant el rodatge d'un dels episodis de la coneguda sèrie Lonely Planet, i impactada pel que es viu a la zona es va plantejar fer-ne un llargmetratge. Després de conèixer B.Z. Goldberg, un jueu nord-americà que va passar part de la seva infància a Jerusalem, el projecte d'un film documental que radiografiés el conflicte a través de la mirada dels nens, va començar a prendre cos. Afavorit per unes condicions de relativa calma en la tensió a la zona, la idea va poder cristal·litzar i es va acabar convertint, després de tres anys de rodatge i de convivència intermitent amb els seus protagonistes, en Promises, un film que fins i tot va ser nominat a l'Oscar al millor documental i que ha recollit un llarguíssim llistat de guardons en els diversos festivals internacionals en els que s'ha exhibit. L'interès i originalitat del plantejament de Shapiro i Goldberg -als que més tard es va unir el mexicà Carlos Bolado amb el que signen conjuntament la direcció de la pel·lícula- rau en convertir els nens en protagonistes i guies de l'espectador en els enrevessats camins que ens intenten donar llum sobre els orígens i conseqüències del complexíssim conflicte entre palestins i israelians. Des d'aquest punt de vista, la pel.lícula manté al llarg de tot el seu metratge una voluntat paral·lela de testimoniatge, de vivència directe de la multiplicitat de situacions que es viuen en la zona, però a la vegada intenta situar en antecedents el neòfit en el tema d'una manera gràfica i sintètica. Els protagonistes-guies del documental són set nens -quatre israelians i tres palestins- que representen molt diverses realitats de l'entramat-mosaic extremadament complex que conforma el conflicte àrabo-israelià. Els escenaris del film, i per tant on habiten els nens protagonistes, estan sempre al voltant de la ciutat de Jerusalem. La realitat que viu cadascun d'ells és tant diferent que ens fa partíceps i ens fa ser perfectament conscients de la diversitat de situacions i punts de vista que engloba un conflicte històric, amb el risc d'eternitzar-se, com el que està plantejat entre àrabs i israelians. Així, coneixerem els bessons jueus Yarko i Daniel, nets d'un supervivent dels camps de concentració i que representen la vessant laica de la societat israeliana; Mahmoud, un nen àrab que viu al barri àrab de Jerusalem; Faraj i Sanabel, dos nens palestins d'un dels camps de refugiats que hi ha a l'extraradi de la ciutat santa; Moishe, fill de jueus ultraortodoxos i que estudia la Torah en una escola religiosa del barri vell de Jerusalem; i finalment el nen que viu en un dels assentaments jueus de la Cisjordània ocupada per l'exèrcit israelià. Tot i viure a pràcticament 20 minuts de cotxe uns dels altres, el dia a dia, les condicions de vida, l'autonomia vital, les motivacions i el leit motiv de cadascun d'aquests nens és tan radicalment diferent, que es fa difícil pensar que el seu àmbit geogràfic sigui realment tan proper. Aquesta multiplicitat de realitats i situacions ens dóna una imatge extremadament clara de les diverses vessants d'un conflicte que ha anat teixint una sèrie de cercles concèntrics de molt difícil encaix. El recorregut de Promises té moments per l'optimisme però també pel pessimisme. D'entrada sabem que el rodatge de la pel.lícula va ser possible gràcies a la situació de calma relativa que va precedir a la segona intifada palestina de l'any 2000, i que en la conjuntura de tensió i enfrontament actual hagués estat impossible de materialitzar. Això la fa encara una pel.lícula més interessant i testimonialment més valuosa. La càmera de Goldberg i Shapiro busca decididament aquest testimoniatge i l'espontaneïtat dels representants d'unes noves generacions que en el futur seran vertaders protagonistes del conflicte, i percep que els resulta molt difícil abstreure's de tot el pòsit de desconfiança i ressentiment que els han transmès les generacions adultes. L'epíleg del film, rodat dos anys més tard de la major part del metratge així ho reafirma. Però Promises transmet també imatges i moments per l'esperança. En les seqüències de convivència -esporàdics, excepcionals però a la vegada intensos, sincers, vius, irrepetibles- entre els dos bessons jueus i els nens del camp de refugiats hi ha algunes de les claus que podrien portar a un camí de comprensió: entendre l'altre, viure la diversitat, acceptar la diferència... Des d'aquest punt de vista, Promises retrata amb tota la cruesa l'abisme que separa les diverses realitats d'un conflicte etern i aparentment irresoluble, però ofereix també una llum d'esperança cap a la capacitat innata que els humans podem tenir d'entendre'ns i conviure. Paco Vilallonga |
|
|
 |