Cinema Truffaut

Descens als inferns

Després dels feliços 60, els 70 van portar el desencant i la desil·lusió en el si de la societat nord-americana, com feia temps que no s'havia vist. Arran, sobretot, de l'escàndol Watergate i del final de la guerra del Vietnam també la desconfiança i la paranoia es van apoderar del país. Tot plegat, símptomes inequívocs que confirmaven l'inevitable: el cèlebre somni nord-americà s'estava convertint en un veritable malson. El cinema, entès com a mirall que reflecteix la societat, va saber plasmar com ningú aquell estat d'ànim. Fou en la dècada dels 70 quan Terrence Malick va rodar les crepusculars Malas tierras (Badlands, 1974) i Días del cielo (Days of Heaven, 1978), que Michael Cimino va entonar un particular i dolorós rèquiem a l'anomenada terra de la llibertat amb El caçador (The Deer Hunter, 1978), i en què Francis Ford Coppola i Martin Scorsese van retratar les seves visions més apocalíptiques, sobre la guerra del Vietnam el primer (Apocalypse Now, 1979), i d'una societat cada cop més malaltissa i putrefacta el segon (Taxi Driver, 1976).

Precisament, ara tenim la possibilitat de revisionar aquesta darrera, Taxi Driver, obra excepcional i fonamental de la història del cinema -com la resta de citades-, que va guanyar la Palma d'Or al festival de Cannes i que va consolidar la carrera d'un dels autors més personals que ha donat en el darrers temps el cinema nord-americà, Martin Scorsese. A partir d'un guió de Paul Schrader (amb qui posteriorment ha tornat a col·laborar de forma fructífera), el director de Toro salvatge mostra, com poques vegades s'ha fet, el sentiment de soledat i l'alienació urbana.

Nova York és l'escenari, un protagonista més d'aquest descens als inferns quotidians al qual un home cau traumatitzat per evidents seqüeles de la guerra (de nou, Vietnam). El seu nom, Travis Bickle, immortalitzat per un extraordinari Robert De Niro. Ell és una ànima en pena que recorre habitualment amb el seu taxi els ambients nocturns de la ciutat, aparentment, per culpa de l'insomni. En realitat, perquè cerca desesperadament reintegrar-se al món dels vius. Es troba perdut, immers en aquest ambient desolador, poblat per cadàvers vivents, vertaders excrements de la societat que el protagonista deplora i que veu diàriament a través dels vidres del seu cotxe i als quals Scorsese mostra a partir d'inoblidables i paradigmàtics travellings, retallats per la pluja o pels reflexos dels llums de neó. Travis no troba el seu lloc. Se sent aïllat i solitari. Voldria ser un més, per això no deixa de lluitar per integrar-se. En aquest llarg camí de recerca de la redempció personal, comença per intentar aconseguir l'amor de la seva estimada, ideal de bellesa rossa enfatitzat per Cybill Shepherd. No és fins que pateix el rebuig amorós que el protagonista emprèn una decisiva guerra personal contra la corrupció moral que degrada el món, amb l'arma que coneix més bé: la violència.

D'aquesta manera, de redemptor es converteix en àngel exterminador, el qual com a primer pas del seu procés de depuració social i moral esdevé alliberar una prostituta adolescent (Jodie Foster) del seu camell i xulo (Harvey Keitel). Irònicament, no és fins després d'una aparentment desgraciada matança que Travis no aconsegueix l'esperat camí de la salvació, gràcies a la qual, la societat no sols el readmet, sinó que inclús l'acaba glorificant com un autèntic heroi.

Tan desconcertant com transgressora és, doncs, la resolució que atorga Scorsese. No per això, però, un ha de caure en la fàcil acusació d'apologia al feixisme, com la que alguns crítics van fer en el seu dia emparentant el film (!?) amb Death Wish (Michael Winner, 1974). A diferència d'aquesta i ben lluny de la tipologia de venjador urbà encarnat per Charles Bronson, el sobri i impecable treball de Scorsese al darrere de la càmera no permet en cap moment que l'espectador acabi identificant-se amb Travis (com sí és possible en un principi), a l'aguditzar progressivament el distanciament envers el personatge a mesura que aquest s'aliena i porta fins als últims límits la seva desesperació.